La lucha sin fin

Tesis petroleres

2009-09-25T16:35:00.005+02:00

Català, castellano, English!
Bones a tots!

Durant aquests mesos he estat escrivint la tesina del master que he estat cursant a Holanda (que per cert ja he acabat i ara torno a Barcelona!). Bé, la qüestió és que aquesta tesina consisteix en fer un revisió de la informació disponible sobre un tema en 5 setmanes. El temps donat no és gaire com per fer una revisió sistemàtica i exhaustiva, però tot i així crec que els resultats són interesants i espero que siguin útils. En el meu cas vaig triar el tema de l'activitat petrolera a l'Amèrica del sud y els efectes en la salut dels indígenes que viuen a les regions afectades. Com que és un tema que m'agradaria que tothom en sabés un mica més doncs he decidit penjar la tesina per internet (de moment només 10 persones la poden baixar...si hi hagués una persona número 11 que m'ho digui i la repenjo!). Espero que si la llegiu la gaudiu! (Sempre podeu anar a la discussió i conclusions directament, hehe). Fins aviat! (en anglés!: aquí).

------------------------------------------------------------------------
Buenas a todos!

Durante estos meses he estado escribiendo la tesina del master que he estado cursando en Holanda (que por cierto ya he acabado y ahora vuelvo a Barcelona!). Bueno, la cuestión es que esta tesina consiste en hacer una revisión de la información disponible sobre un tema en 5 semanas. El tiempo dado no es demasiado como para hacer una revisión sistemática y exhaustiva, pero aun así creo que los resultados son interesantes y espero que sean útiles. En mi caso elegí el tema de la actividad petrolera en América del sur y los efectos en la salud de los indígenas que viven en las regiones afectadas. Como es un tema que me gustaría que todo el mundo supiera un poco más sobre ello pues he decidido colgar la tesina por internet (de momento sólo 10 personas la pueden bajar ... si hubiera una persona número 11 que me lo diga y la recuelgo!). Espero que si deciden leerla la disfruten! (Siempre pueden ir a la discusión y conclusiones directamente, jeje). Hasta pronto! (en inglés!: aquí).

-------------------------------------------------------------------------

Hi to everybody!

During these months I have been writing the thesis of the master that I have been studying in the Netherlands (which by the way I just finished and now I return to Barcelona!). Well, the point is that this thesis consist in a review of available information on a topic in 5 weeks. The time given is not enough to make a systematic and exhaustive review, but still I think the results are interesting and I hope will be useful. In my case I chose the topic of oil activity in South America and the effects on health of indigenous people living in the affected regions. AS I would like everybody to know about this topic a little bit more I decided to hang the thesis in Internet (only 10 people can download it... if there was an 11th person interested in it tell me and I will reupload it!). I hope you enjoy the read! (You can always go directly to the discussion and conclusions, hehe). See you soon! (in English!: here).

Ay Nicaragua, nicaragüita

2009-09-15T10:50:00.002+02:00

Avui, i com ja fa temps, no escriuré res però us recomano que llegiu aquest escrit. Crec que explicar molt bé la realitat a Nicaragua...: http://www.elnuevodiario.com.ni/blog/articulo/539

Hoy, y como ya hace tiempo, no voy a escribir, pero os recomiendo este escrito. Creo que explica muy bien la realidad en Nicaragua...: http://www.elnuevodiario.com.ni/blog/articulo/539

60 seconds

2009-08-20T11:26:00.002+02:00

Avui aquest vídeo que m'ha semblat una forma divertida i resumida d'explicar el cas de Chevron-Texaco a Ecuador (en anglès).
Today this video which explains briefly and in a funny way the case of Chevron-Texaco in Ecuador.

http://www.youtube.com/watch?v=agJ89PS0s2M

IARC i els rajos UVA

2009-07-29T15:26:00.005+02:00

Avui, a través del facebook, m'ha arribat aquesta notícia, però suposo que pels noticiaris espanyols també deu còrrer: Tanning beds cause cancer: WHO. Per fi!!! encara que ja s'havia avisat de les conseqüències de fer servir els rajos UVA la gent no n'ha fet gaire cas durant tot aquest temps. A vegades veus gent que sembla una torrada cremada o que l'hagin pintat de cap a peus. El fet és que ara per fi, la IARC, agència que s'encarrega d'investigar sobre el càncer, ha categoritzat els "Tanning beds" (llits per posar-se morenos? hehe) a la màxima categoria a la que es pot classificar un component carcinogènic: 1A, que vol dir que s'ha comprovat que és carcinogènic per als humans. Això ho ha fet en base a estudis científics publicats en els últims anys. Una dada interessant i que, com a mínim a mi, posa els pèls de punta és que el risk de desenvolupar melanoma cutani (càncer de pell) augmenta un 75% en aquelles persones menors de 30 anys que fan servir aquesta eina "estètica". Pel que he pogut veure en la taula de l'article publicat al "The Lancet Oncology" sembla que el risc de desenvolupar melanoma ocular també augmenta. Així doncs, una raó més per acceptar-nos tal com som i evitar pràctiques innecessàries que poden afectar la nostra salut!

Salut!

--------------------------------------------------------------------------------------------

Hoy, a través del Facebook, me ha llegado esta noticia, pero supongo que por los noticiarios españoles también debe correr: Tanning beds cause cancer: WHO. Por fin! aunque ya se había avisado de las consecuencias de utilizar los rayos UVA la gente no ha hecho mucho caso durante todo este tiempo. A veces ves gente que parece una tostada quemada o que la hayan pintado de pies a cabeza. El hecho es que ahora por fin, la IARC, agencia que se encarga de investigar sobre el cáncer, ha categorizado los "Tanning beds" (camas para ponerse morenos? Hehe) a la máxima categoría a la que se puede clasificar un componente carcinogénico: 1A, que quiere decir que se ha comprobado que es carcinogénico para los humanos. Esto lo ha hecho en base a estudios científicos publicados en los últimos años. Un dato interesante y que, al menos a mí, pone los pelos de punta es que el riesgo de desarrollar melanoma cutáneo (cáncer de piel) aumenta un 75% en aquellas personas menores de 30 años que utilizan esta herramienta "estética". Por lo que he podido ver en la tabla del artículo publicado en "The Lancet Oncology" parece que el riesgo de desarrollar melanoma ocular también aumenta. Así pues, una razón más para aceptarnos tal y como somos y evitar prácticas innecesarias que pueden afectar nuestra salud!

Salud!

-------------------------------------------------------------------------------

Today, through facebook, I found this new, but I assume that the news are also present in Dutch and other country news: Tanning beds cause cancer: WHO. Finally! although the bad effects of UVA rays were already known people did not care much all this time. Sometimes you see people who looks like a burnt toast or that it is painted from head to toe. The fact is that now at last, the IARC, which is the agency responsible for research on cancer has categorized the "Tanning beds" to the highest category that a carcinogenic compound can be classified to: 1A, which means it has been proven that it is carcinogenic to humans. This was in fact based on scientific studies published in recent years. An interesting and, at least to me, scaring is that the risk of developing cutaneous melanoma (skin cancer) increases 75% in people under 30 who use this "esthetic" tool. From what I have seen in the table in the article published in The Lancet Oncology it seems that the risk of developing eye melanoma increases as well. So, another reason to accept us as we are and avoid unnecessary practices that can affect our health!

Cheers!

Apreciant / apreciando/ appreciating

2009-07-24T10:55:00.003+02:00

Hi ha experiències i situacions que et fan apreciar certes coses. En el cas d'ahir vaig apreciar tots els anys d'estudi i esforç davant dels llibres. Com que tinc una mica de temps lliure mentre escric la tesis vaig decidir buscar una feina per fer uns calerons. Doncs bé, ahir em van trucar si volia anar a treballar a Remia (http://www.remia.nl/) i vaig acceptar...
Primer de tot dir que el tio de la ETT era un incompetent, i que si hagués de fer un exàmen de tracte al client treuria un 0 com una catedral. Bé, un cop dit això, el torn era de 8 hores i hi havia 3 tasques a fer en una cadena d'embotellar ketchup en ampolles de 5L. En total havíem de fer 20.000 litros de ketchup. La primera tasca consistia en agafar les ampolles buides i col·locar-les a la cinta transportadora. La segona era posar el tap i amb una maquineta enroscadora (no em feu dir el nom) enroscar-lo del tot. Finalment les ampolles buides s'havien de carregar en un paler. Bé, menys mal que hi havia 3 tasques, sinó 8 hores fent el mateix haguessin estat mortals. Evidentment, mentre feia la feina vaig tenir moooooolt de temps per pensar, i aquests van ser els meus pensaments:
1. (I la més important) Menys mal que he estudiat!! i no pel treball pessat, sinó perquè no es pensa gens!!. A vegades recordo que em queixo del fet de ser científic perquè cal llegir molt, pensar molt...estar empanat davant del teclat molta estona...però un cop fas una feina així aprecies el poder pensar, el poder tenir una feina o professió que et permeti tenir inquietuds, portar-les a cao i desenvolupar-te com a persona. Així doncs, he apreciat tots els meus anys d'estudi.
2. Per poder empaquetar aquests 20000 litres van caldre 4000 garrafes de plàstic. I això només en 8h, en una línia de producció i en una fàbrica. Per a mi va ser esgarrifant veure la quantitat d'ampolles de plàstic que corrien per allà i que ser que acabaran en un abocador on tardaran anys i panys a degradar-se...era com veure el planeta terra cobert de plàstic. Hi hauria d'haver un sistema on es recollissin de nou aquestes ampolles per reutilizar-les.
3. La resta del temps el vaig utilitzar pensant estratègies per a fer més pràctica la meva feina, més mecànica i menys cansada...és el que té aquesta feina, busques la optimització!
4. I el que em va quedar el vaig fer servir cantant i xiulant, hehehe.

Conclusió: ESTUDIEU!!! i no consumiu gaire ketchup ;).

---------------------------------------------------------

Hay experiencias y situaciones que te hacen apreciar ciertas cosas. En el caso de ayer aprecié todos los años de estudio y esfuerzo ante los libros. Como tengo algo de tiempo libre mientras escribo la tesis decidí buscar un trabajo para hacer un dinerillo. Pues bien, ayer me llamaron si quería ir a trabajar a Remi (http://www.remia.nl/) y acepté ...
Primero de todo decir que el tío de la ETT era un incompetente, y que si tuviera que hacer un examen de trato al cliente sacaría un 0 como una catedral. Bien, una vez dicho esto, el turno era de 8 horas y había 3 tareas a realizar en una cadena de embotellar ketchup en botellas de 5L. En total teníamos que hacer 20.000 litros de ketchup. La primera tarea consistía en coger las botellas vacías y colocarlas en la cinta transportadora. La segunda era poner el tapón y con una maquinilla enroscadora (no me hagáis decir el nombre) enroscarlo del todo. Finalmente las botellas vacías se tenían que cargar en una madera (no sé el nombre en español). Bueno, menos mal que había 3 tareas, sino 8 horas haciendo lo mismo hubieran sido mortales. Evidentemente, mientras hacía el trabajo tuve muuuucho tiempo para pensar, y estos fueron mis pensamientos:

1. (Y el más importante) Menos mal que he estudiado! y no por el trabajo pesado, sino porque no se piensa nada!!. A veces recuerdo que me quejo de que de ser científico requiere leer mucho, pensar mucho ... estar atascado delante del teclado mucho rato ... pero cuando haces un trabajo así aprecias el poder pensar, el poder tener un trabajo o profesión que te permita tener inquietudes, llevarlas a cabo y desarrollarte como persona. Así pues, he apreciado todos mis años de estudio.
2. Para poder empaquetar estos 20000 litros se necesitan 4000 garrafas de plástico. Y eso sólo en 8h, en una línea de producción y en una fábrica. Para mí fue escalofirante ver la cantidad de botellas de plástico que corrían por ahí y que acabarán en un vertedero donde tardarán años y años en degradarse ... era como ver el planeta tierra cubierto de plástico. Debería haber un sistema donde se recogieran de nuevo estas botellas para reutilizarlas.
3. El resto del tiempo lo utilicé pensando estrategias para hacer más práctico mi trabajo, más mecánico y menos cansado ... es lo que tiene este trabajo, se busca la optimización!
4. Y lo que me quedó de tiempo lo utilizé cantando y silbando, hehehe.

Conclusión: Estudien! y no consuman mucho ketchup;).

-----------------------------------------------------------------------------------

There are experiences and situations that make you appreciate certain things. In the case of yesterday I appreciated all the years of study and effort infront books. Because I have some free time while writing the thesis I decided to look for a job to do some money. Well, they called me yesterday if I wanted to go to work to Remia (http://www.remia.nl/) and I accepted ...
First of all I want to say that the guy from the ETT was an incompetent, and if got an exam on how to treat clients he would get a 0. Well, once I said this, work was 8 hours and there were 3 tasks to do chain to put ketchup in 5L bottles. In total we had to make 20,000 gallons of ketchup. The first task was to take the empty bottles and put them on the conveyor belt. The second was to put the lid and screw with a machine (don't know the name). Finally the empty bottles were loaded on a wooden platform. Well, good that there were 3 tasks, cos 8 hours doing the same would have been fatal. Obviously, while working I had a looooot of time to think, and these were my thoughts:
1. (And the most important) Good thing I studied! and not because of the heavy work, but because you don't need to think at all!. Sometimes I remember that I complain of being a scientist because you read a lot, think hard ... staring at the keyboard for a while ... but once you work in a place like that you can appreciate the thinking, the fact that your profession allows you to have concerns and develop yourself as a person. So I appreciated all my years of study.
2. To package the 20,000 liters they need 4,000 plastic bottles. And that only in a 8 hours shift, one production line and in one factory. For me it was amazing to see how many plastic bottles can run over there which might end up in landfill where they will take years to break down ... it was like seeing the earth covered with plastic. There should be a system where we collected these bottles back to reuse them.
3. The rest of the time I used to think strategies in order to make my job easier, more mechanical ans less tiring...that is what this job is about: looking for optimization!
4. And of course singing and whistling, hehehe.

Conclusion: STUDY! and not consume too much ketchup;).

Mireia

3 pel·lícules

2009-07-22T22:22:00.004+02:00

Català, Español & English:

Avui us recomano 3 películes. Dos per entretenir-vos i una última que en realitat és una mini entrevista de 2 min feta a l'Espai Terra de TV3. Allà hi explico el treball fet a Costa Rica durant els 7 mesos que hi vaig estar. Espero que així també quedi més clar el que hi vaig fer! Enllaç (min 4.40 aprox): http://www.tv3.cat/videos/1377209. Aviat sortiran els resultats i en podreu saber més cosa ;).

Respecte les altres dos pelis: avui us recomano d'una banda "Gran Torino", on apareix fent de protagonista el Sr. Clint Eastwood. Ell fa un paper genial. La peli m'ha agradat perquè ensenya tots aquells estereotips i prejudicis que a vegades tenim envers altres cultures i que, un cop coneixem personalment algú d'aquesta cultura, el punt de vista canvia...o no. Molt interessant!: http://www.imdb.com/title/tt1205489/

La segona peli és menos coneguda, cinema llatinoamericà, concretament d'Argentina. Es diu "Un novio para mi mujer": http://www.imdb.com/title/tt1280534/. A primera instància pot semblar una altra comèdia romàntica típica...però des del meu punt de vista és molt més que això. Aquesta película ens parla de la relació de parella i de com amb el temps, sense adonar-nos, la relació es va perdent. La forma en què el tema, ja presentat en altres pelis, se'ns presenta és còmica però al mateix moment interessant. Personalment m'han agradat els diàlegs, encara que la protagonista digui forces tacos, hehe. Us la recomano! i a més el parlar argentí no té pèrdua ;).

------------------------------------------------------------------------------------

Hoy os recomiendo 3 películas. Dos para entreteniros y una última que en realidad es una mini entrevista de 2 min hecha al Espacio Tierra de TV3. Allí explico el trabajo realizado en Costa Rica durante los 7 meses que estuve. Espero que así quede más claro lo que fui a hacer! Enlace (min 4:40 aprox): http://www.tv3.cat/videos/1377209. Pronto saldrán los resultados y podrán saber más ;).

Respecto a las otras dos pelis: hoy os recomiendo por un lado "Gran Torino", donde aparece haciendo de protagonista el Sr. Clint Eastwood. Él hace un papel genial. La peli me ha gustado porque enseña todos aquellos estereotipos y prejuicios que a veces tenemos hacia otras culturas y que, una vez conocemos personalmente a alguien de esta cultura, el punto de vista cambia ... o no. Muy interesante!: Http://www.imdb.com/title/tt1205489/

La segunda peli es menos conocida, cine latinoamericano, concretamente de Argentina. Se llama "Un novio para mi mujer": http://www.imdb.com/title/tt1280534/. En primera instancia puede parecer otra comedia romántica típica ... pero desde mi punto de vista es mucho más que eso. Esta película nos habla de la relación de pareja y de cómo con el tiempo, sin darnos cuenta, la relación se va perdiendo. La forma en que el tema, ya presentado en otras pelis, se nos presenta es cómica pero al mismo momento interesante. Personalmente me han gustado los diálogos, aunque la protagonista diga bastantes tacos, hehe. Os la recomiendo! y además el hablar argentino no tiene pérdida;).

------------------------------------------------------------------------------------

Today I recommend 3 films. Two to entertain yourselves and another one that actually is a mini interview done at Espai Terra in TV3 (2min). There I explained the work done in Costa Rica during the 7 months. I hope now it is clear what I did there! Link (4:40 min approx): http://www.tv3.cat/videos/1377209. Results will come soon so you can know something more about it;).

Regarding the other two movies: Today I recommend on one hand "Gran Torino," where the protagonist is Mr. Clint Eastwood. He makes a great job. I liked the movie because it teaches all the stereotypes and prejudices that sometimes we have towards other cultures and that, once personally you know someone from this culture, the view changes ... or not. Very interesting!: Http://www.imdb.com/title/tt1205489/

The second film is less known, Latin American cinema, particularly in Argentina. It's called "Un novio para mi mujer": http://www.imdb.com/title/tt1280534/. At first instance it may seem another typical romantic comedy ... but from my point of view is much more than that. This movie talks about the relationship and how over time, without realizing, the connection gets lost. The way in which the subject, also presented in movies, is treated is comic but at the same time interesting. Personally I liked the dialogues, although the protagonist swears all the time, hehe. I recommend it! and further the Argentinian accent can be missed ;).

El resum de tot plegat / Un resumen de todo

2009-06-19T13:03:00.007+02:00

Avui he rebut un mail amb aquestes dos cartes. Les he volgut publicar perquè crec que resumeixen perfectament tot el problema Espanya - Catalunya. Espero que tots aquells que sempre em pregunten quin és el problema amb els espanyols i els catalans puguin entendre una mica més el perquè de tot plegat.

Només dir que a mi m'entristeix que hi hagi gent tan curta de mira, que no accepta la multicultaritat i que es complica la vida cagant-se en els demés. Mira que és fácil entrendre's si un vol! A més, el colega sembla que promogui el terrorisme entre els catalans :S, s'ha de ser curt....

Visca Catalunya i visca la multiculturalitat!!

Afegeixo un acudit al final per fer pensar una mica, hehe.
-----------------------------------------------------------------------------------
Hoy he recibido un mail con estas dos cartas. Las he querido publicar porque creo que resumen perfectamente todo el problema España - Cataluña. Espero que todos aquellos que siempre me preguntan cuál es el problema con los españoles y los catalanes, puedan entender un poco más el porqué de todo ello.

Sólo decir que a mí me entristece que haya gente tan corta de vista, que no acepta la multicultaritat y que se complica la vida cagándose a los demás. Con lo fácil que es etenderse si uno quiere!, además parece com si el colega quisiera promover el terrorismo entre los catalanes :S, hay que ser corto...

Visca Catalunya y viva la multiculturalidad!

Añado un chiste al final para reflexionar un poco, hehe
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Today I received a mail with these two letters. I wanted to post them because I think that it perfectly summarizes the whole Spain - Catalonia problem. I hope that those who always ask me what is the problem with the Spanish and Catalan can understand a little the situation.

Just want to say that it is sad that some people are so narrow minded, rejecting multiculturalism and making their life more complicated by, as we say (sorry), shitting on others. It is so easy to understand each other if one wants to!. Furthermore, it looks he tries to encourage catalans to be terrorists...how stupid one can be...

Visca Catalunya and long live to multiculturalism!

I add a joke at the end to think a little, hehe.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

CARTA DE J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO: Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el porqué. Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos. Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes. No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra autentica preocupación debe estar centrada en el norte. Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.

RESPOSTA A LA CARTA DEL SR. J. VALDERRIBAS A EL MUNDO:

Apreciado Sr. Valderribas,

Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los
chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar
"adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y desfachatez me
va como anillo al dedo. La gente como usted y los de ETA son dos
caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre
ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes,
adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el
centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos
fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se
lo dejen escribir en un medio de comunicación público.

Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más
riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus
compatriotas con falsedades. Los catalanes no existíamos en la época
de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda.
Tampoco existían los castellanos, ni mucho menos los españoles. En
cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los
íberos?). De hecho, los catalanes existimos, como nación, desde el
año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el 1412, cuando
desgraciadamente se
extinguió la dinastía catalana con el último rey Catalano/Aagonés,
Martí L'Humà. En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas
decidieron (equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la
condición de que ésta respetara las leyes e instituciones de
Catalunya, representadas por la Generalitat.

Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar
acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han
tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos
nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero
como son ustedes quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si
piensan que nos dejamos prostituir por dinero. Esto me lleva a pensar
en su obsesión por que nosotros sólo pensamos en el dinero. Tienen
ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la
cabeza, y como uno de sus principales defectos es la envidia, nos
achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que
les pasa a los judíos en otras partes). Esto viene de la época en
que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a
morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas "provincias"
periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear
las Américas(esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en
su país, creando riqueza de la nada con su industria floreciente.

Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes
"por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para
ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad
fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa).
Otros países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen)
lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen
todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los
judíos.

Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que
perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su
gran "bravura y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó.
Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el
trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria,
y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra
decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht
1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron
Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años
en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.
Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas,
el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos
infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas.
Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a
denominarse español, se impuso en Cataluña.

Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que
erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único
de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios
colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en
sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo
podrán ser. Simplemente por que son una panda de chapuzas como
Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán
convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el
culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.

*A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil,
¡machotes!. Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os
atrevéis cuando lo tenéis claro.

Som i Serem!

Jordi Net

Visca Catalunya!!!

L'acudit, el chiste, the joke...

Acudit / Chiste

2009-06-16T23:02:00.003+02:00

Avui he rebut aquest mail i m'ha semblat molt bo, així que el comparteixo amb vosaltres.

Hoy recibí este mail y me pareció bueno, así que lo comparto con ustedes.

LA TORTUGA EN EL POSTE

Un joven está paseando por una plaza de un pueblo y decide tomar un descanso.

Se sienta en un banco,,,, al lado hay un señor de más edad y, naturalmente, comienzan a conversar sobre el país, el gobierno y finalmente sobre los diputados, senadores, asambleístas, y similares.

El señor le dice al joven:

- "¿Sabe? -

LOS DIPUTADOS, SENADORES, ASAMBLEÍSTAS Y DEMÁS, SON COMO UNA TORTUGA EN UN POSTE."

Después de un breve lapso, el joven responde:

- "No comprendo bien la analogía... ¿Qué significa éso, señor?"

Entonces, el señor le explica:

- "Si vas caminando por el campo y ves una tortuga arriba de un poste de alambrado haciendo equilibrio ¿Qué se te ocurre?"

Viendo la cara de incomprensión del joven, continúa con su explicación:

- "Primero: No entenderás cómo llegó ahí.

- Segundo: No podrás creer que esté ahí.

- Tercero: Sabrás que no pudo haber subido allí solito.

- Cuarto: Estarás seguro que no debería estar allí.

- Quinto: Serás consciente que no va a hacer nada útil mientras este allí.

Entonces lo único sensato seria ayudarla a bajar."

ESTE AÑO, EN LAS ELECCIONES, HAGAMOS UN BIEN, TRATEMOS QUE NINGÚN ANIMAL SUBA AL POSTE. --> POTSER HA ARRIBAT MASSA TARD PER A LES EUROPEAS...però encara ens en queden per endavant!!!

Salut!

Sense coherencia / Sin coherencia / No coherence

2009-06-07T21:18:00.011+02:00

(Foto de la web: http://cat.bloctum.com/jibendue/)

Versió en Català, Versión en Español, Version in English.

Fa dos dies TV3 ens oferia el reportatge "HOME" (veure post previ) per conscienciar a la població sobre el canvi climàtic i altres problemes medioambientals. També, amb el mateix objectiu, el senyor Tomàs Molina ens explicava els impactes del turisme a l'Antàrtida (que, ja que hi sóc, va donar una dada que ja de per si faria que jo prohibís els viatges turístics a la zona: un viatger a l'Antàrtida genera 4.2 tones de CO2 en 10 dies. Un turista a qualsevol altre destí del món en genera 0.6, entre d'altres impactes). Bé, tornant al meu punt: per un cantó Tv3, i d'altres medis de comunicació, ens vènen la moto de l'ecologia, de utilitzar el transport públic, de ser conscients dels nostres actes i el seu impacte en el medi, etc. Però d'altra banda cada diumenge ens foten la Fòrmula 1 durant 3h a les nostres pantalles. Una competició (ja que no ho considero un esport) que destrueix qualsevol feina feta pels pogrames mencionats primerament, per no dir que desmonta tot l'esforç fet per moltes persones. Com podem estar dient que hem d'utilitzar més el transport públic, que no correm tant amb el cotxe, etc, per reduir emissions, si després la gent veu aquells paios corrents i gastant rodes a cada kiòmetre? quin missatge reben els nens, el nostre futur, de tot aixó?. Potser sembla una tonteria, però jo crec que no ho és. I ho sento molt per a les persones que els hi agrada veure cotxes còrrer (que per cert, això ja es pot fer a les autopistes). Si realment volem un canvi hem de començar per aquí. Per coses que no són escencials i que tenen un impacte ambiental molt gran, com per exemple: 1L gasolina/km, rodes que canvien cada dos per tres (més petroli gastat) a més de tot el material que es llença a cada cursa, foten un soroll que és impressionant i ocupen una àrea que només es fa servir per aquest propòsit, al voltant del qual no hi pot viure cap animal perquè li pilla un xungu només d'acostar-s'hi. I, a més de CO2, també s'emeten altres components que tenen impactes en el medi i en la salut humana (PAH's, VOC's, entre d'altres), alguns dels quals es consideren carcinogènics.
Per "colmo" tenim situacions com aquestes (llegir article sobrre Honda), d'un cinisme que acollona: "Según Barrichello, piloto del equipo Honda Racing F1 "Aquí los niños comienzan a concienciarse sobre la importancia del medioambiente. Los estudiantes tienen buena voluntad para aprender cómo pueden ayudar a mejorar el mundo".
Per moltes millores que els mecànics facin a aquests cotxes (veure article) per tal de reduir emissions, etc, l'impacte hi és igual. I el missatge segueix sent també el mateix.

Si volen que els ciutadans fem un canvi, que comencin ells a canviar primer. No es poden donar missatges d'incoherencia com aquests, perquè això és tractar d'idiotes a la gent que realment està treballant per a un món millor. Cal predicar amb l'exemple!. I em podeu dir radical, però aquí no hi ha volta de full: la fòrmula 1 no aporta res a la societat ni al món en el que vivim (i ara no em digueu que genera llocs de treball, que me'n conec més d'un que em diria això, seria d'un cinisme acollonant, part 2). Per tant, si fos per mi, l'eliminaria del mapa.

I no ho oblideu...el futur està en les nostres mans!

----------------------------------------------------------------------------------------------

Hace dos días TV3 nos ofrecía el reportaje "HOME" (ver post previo) para concienciar a la población sobre el cambio climático y otros problemas medioambientales. También, con el mismo objetivo, el señor Tomás Molina (metereólog de la cadena) nos explicaba los impactos del turismo en la Antártida (que, ya que estamos, dio un dato que ya de por sí haría que yo prohibiera los viajes turísticos a la zona: un viajero a la Antártida genera 4.2 toneladas de CO2 en 10 días. Un turista a cualquier otro destino del mundo genera 0.6, entre otros impactos). Bien, volviendo a mi punto: por un lado Tv3, y otros medios de comunicación, nos venden la moto de la ecología, de utilizar el transporte público, de ser conscientes de nuestros actos y su impacto en el medio, etc . Pero por otro lado cada domingo nos meten la Fórmula 1 durante 3h en nuestras pantallas. Una competición (ya que no lo considero un deporte) que destruye cualquier trabajo hecho por los pogramas mencionados primeramente, por no decir que desmonta todo el esfuerzo realizado por muchas personas. ¿Cómo podemos estar diciendo que tenemos que utilizar más el transporte público, que no corramos tanto con el coche, etc, para reducir emisiones, si luego la gente ve aquellos tíos corrientes y gastando ruedas a cada kiòmetre? ¿Qué mensaje reciben los niños, nuestro futuro, de todo esto?. Quizás parezca una tontería, pero yo creo que no lo es. Y lo siento mucho para las personas que les gusta ver coches correr (que por cierto, esto ya se puede hacer en las autopistas). Si realmente queremos un cambio tenemos que empezar por aquí. Por las cosas que no son esenciales y que tienen un impacto ambiental muy grande, como por ejemplo: 1L gasolina / km, ruedas que cambian cada dos por tres (más petróleo gastado) además de todo el material que se tira en cada carrera, hacen un ruido que es impresionante y ocupan un área que sólo se usa para este propósito, alrededor del cual no puede vivir ningún animal porque le pilla un xungo con sólo de acercarse. Y, además de CO2, también se emiten otros componentes que tienen impactos en el medio y en la salud humana (PAH's, VOC's, entre otros), algunos de los cuales se consideran carcinogénicos.
Para colmo tenemos situaciones como estas (leer artículo sobres Honda), de un cinismo que acojona: "Según Barrichello, piloto del equipo Honda Racing F1" Aquí los niños comienzan a concienciarse sobre la importancia del medioambiente. Los estudiantes tienen buena voluntad para aprender cómo pueden ayudar a mejorar el mundo ".
Por muchas mejoras que los mecánicos hagan en estos coches (ver artículo) para reducir emisiones, etc, el impacto es igual. Y el mensaje sigue siendo el mismo.

Si quieren que los ciudadanos hagamos un cambio, que empiecen ellos a cambiar primero. No se pueden dar mensajes incoherentes como estos, porque eso es tratar de idiotas a la gente que realmente está trabajando para un mundo mejor. Hay que predicar con el ejemplo!. Dime radical, pero aquí no hay vuelta de hoja: la fórmula 1 no aporta nada a la sociedad ni al mundo en el que vivimos (y ahora no me digais que genera puestos de trabajo, que me conozco más de uno que me diría eso, sería de un cinismo acojonante, parte 2). Por lo tanto, si fuera por mí, eliminaría del mapa la F1.

Y no olviden...el futuro està en nuestras manos!

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Two days ago TV3 (catalan Tv) presented the report "HOME" (see previous post) to raise awareness about climate change and other environmental problems. Also, with the same goal, Mr Tomás Molina (meteorologists of the channel), explained the impacts of the tourism in the Antarctica (which, by the way, gave information which already would make me forbid trips over there: a traveler to the Antarctica generates 4.2 tonnes of CO2 in 10 days. A tourist to any another destination generates 0.6, among other impacts). Well, back to my point: Tv3, and other media, tells us to be ecologics, use public transport, to be conscious of our actions and their impact on the environment, etc. But on the other hand we get every Sunday Formula 1 for 3h on our screens. A competition (as I do not consider it a sport) that destroys any work done by the pograms mentioned first, not to say that it dismantles all the effort made by many people. How can we be saying that we should use more public transport, to go slower with our cars, etc, to reduce emissions, if later on people see those guys running and changing their wheels in every km? What message are children, our future, getting?. Perhaps it sounds silly, but I think it is not. And sorry for people who like to see cars running (which by the way can be done on motorways). If we really want to change we must start here. From things that are not essential and have a big impact, such as: 1L fuel / km, changing wheels every now and then (more oil spentl) in addition to all the material which is waisted in each race, making a noise that is impressive and occupying an area that is only used for this purpose. An area which no animal can not live around because there is no way to stand that. And, in addition to CO2, also other components are emited and that have impacts on the environment and human health (PAH's, VOC's, etc.), some of which are considered carcinogenic.
On the other hand, these kind of situations (read article on Honda) with a cynicism that astonish you: "According to Barrichello, Honda Pilot Racing F1 Team" Here the children begin to raise awareness about the importance of the environment. Students have a willingness to learn how they can help improve the world. "
For many mechanical improvements that make these cars (see article) to reduce emissions, so the impact is the same. And the message remains the same.

If they want people to make a change, they have to begin to change first. You can not give inconsistent messages like these, because that is to call stupid to the people who really are working for a better world. They must preach with the example!. Call me radical, but here there is no turning leaf: the formula 1 contributes nothing to society or the world in which we live (and now don't say that generates jobs, something I know more than one that would say that, would be a cynical, part 2). Therefore, if it was for me, I would delete F1 of our map!.

And don't forget...the future is in our hands!

Home

2009-06-06T00:34:00.003+02:00

Avui proposo que mireu aquest vídeo: http://www.youtube.com/homeprojectes. És un reportatge del mateix autor de "La Terra des del cel", Yann Arthus-Bertrand. Crec que és una interessant síntesi de com ha evolucionat la espècia humana respecte als recursos naturals. I dóna raons per: fer-te un hortet a casa, sense pesticides, menjar menys carn i menys peix, utilitzar més sovint el transport públic, no anar a certs destins turístics...ser conscients dia a dia de les nostres accions!!

Hoy propongo mirar este vídeo: http://www.youtube.com/homeprojectes. Es un reportaje hecho por el mismo autor de "La Tierra des del cielo", Yann Arthus-Bertrand. Creo que es una interesante síntesi de como la espécie humana ha evolucionado con respecto a los recursos naturales. I da varias razones para: hacerte un huertito en tu casa, sin pesticidas, comer menos carne y pescado, utilizar más a menudo el transporte público, no ir a ciertos destinos turísticos...de ser conscientes día a día de nuestras acciones!

Today I propose you to watch this video: http://www.youtube.com/homeprojectes. It is a report done by the same author of "The earth from the sky", Yann Arthus-Bertrand. I think it is an interesting synthesis of how humans have developed together with the natural resources. And it gives you reasons to: grow your own vegetables in your own garden without pesticides, eat less meat and fish, use public transport more often, not going to certain turistic destinies...to be conscious day to dat about our actions!

Mireia

NOTICIAS SOBRE EL CASO SHELL - NIGERIA

2009-06-02T16:22:00.002+02:00

Avui he rebut aquest email d'Oilwatch, una organització que denúncia l'activitat de les companyies petroleres en països en desenvolupament. Algunes d'elles molt conegudes, han anat passejant-se per aquests països amb impunitat, sense respectar ni la gent dels llocs ni el medi en el que viuen. Avui, per recordar de nou aquesta gent, i per protestar, publico el cas de Nigeria.

NOTICIAS SOBRE EL CASO SHELL - NIGERIA
(traducido por Martin Mantxo - Zor Ekologiko Batzordea (Ekologistak Martxan))

1 - Juicio Aplazado
2 - Activistas detenido@s
3 - Juicio contra Shell en USA
4 - UN MENSAJE DE SOLIDARIDAD del FORO de la SOLIDARIDAD Ogoni-NIGERIA Y SOCIAL ACTION SOBRE LA APERTURA DEL JUICIO contra SHELL EN LOS ESTADOS UNIDOS DE AMÉRICA.

http://wiwavshell.org - www.shellguilty.com

***************************************************************************************
1- Juicio Aplazado

El juicio Wiwa contra Shell fue programado originalmente para comenzar el 27 de mayo de 2009. El 26 de mayo, el Juez Kimba Madera ordenó aplazar el juicio, sin que ella haya dado a conocer una nueva fecha para el juicio, pero estableció una fecha para una audiencia para el 1 de junio de 2009 y declaró que la primera selección del jurado que va a comenzará el 2 de junio de 2009.

*****************************************************************

2- activistas detenid@s
Miembros de las comunidades ogoni de Nigeria y otros activistas han sido detenidos hoy por soldados adscritos a la Fuerza de Acción Conjunta (JTF), la misma responsable por la masacre la semana pasada en en el Estado de Rivers. La mayoría de los detenidos son mujeres que se encontraban de camino en en 5 autobuses al pueblo de Ken Saro-Wiwa para asistir a una manifestación para protestar contra la complicidad de Shell y el gobierno nigeriano en los asesinatos de ogonis. Los miembros de la comunidad también se oponen a una reanudación de la perforación petrolera en Ogonilandia.
Hoy, las tropas del JTF ha impedido a ogonis y otros activistas de Nigeriapor entrar en un campo abierto en Bori donde habían sido programadas manifestaciones de solidaridad en honor de Ken Saro-Wiwa y en oposición al genocidio por soldados nigerianos en Gbaramatu y otras comunidades ijaw en el Estado del Delta.
Celestino Akpobari (Foro de Solidaridad de ogoni y Acción Social), Abiodun Aremu de la Acción Unida Pan-nigeriana por la Democracia (UAD) y otros activitstas que han estado en Ogonilandia están bajo amenaza de arresto por la JTF.

*****************************************************************
3 - Juicio contra Shell en USA

Miembros de las comunidades ogoni de Nigeria y otros activistas han sido detenidos hoy por soldados adscritos a la Fuerza de Acción Conjunta (JTF), la misma responsable por la masacre la semana pasada en en el Estado de Rivers. La mayoría de los detenidos son mujeres que se encontraban de camino en en 5 autobuses al pueblo de Ken Saro-Wiwa para asistir a una manifestación para protestar contra la complicidad de Shell y el gobierno nigeriano en los asesinatos de ogonis. Los miembros de la comunidad también se oponen a una reanudación de la perforación petrolera en Ogonilandia.
Hoy, las tropas del JTF ha impedido a ogonis y otros activistas de Nigeriapor entrar en un campo abierto en Bori donde habían sido programadas manifestaciones de solidaridad en honor de Ken Saro-Wiwa y en oposición al genocidio por soldados nigerianos en Gbaramatu y otras comunidades ijaw en el Estado del Delta.
Celestino Akpobari (Foro de Solidaridad de ogoni y Acción Social), Abiodun Aremu de la Acción Unida Pan-nigeriana por la Democracia (UAD) y otros activitstas que han estado en Ogonilandia están bajo amenaza de arresto por la JTF.

****************************************************************

Aplazado el juicio

El juicio Wiwa contra Shell fue programado originalmente para comenzar el 27 de mayo de 2009. El 26 de mayo, el Juez Kimba Madera ordenó aplazar el juicio, sin que ella haya dado a conocer una nueva fecha para el juicio, pero estableció una fecha para una audiencia para el 1 de junio de 2009 y declaró que la primera selección del jurado que va a comenzará el 2 de junio de 2009.

Juicio contra Shell

* Wiwa contra Shell: juicio histórico de Derechos Humanos
* Demanda contra Shell por contaminación en Nigeria: la empresa anglo-holandesa demandado en los Países Bajos

Wiwa contra Shell

"Yo y mis compañeros no somos los únicos enjuzgados. Shell es la que está aquí en juicio ... No hay ninguna duda en mi mente que los crímenes de guerra sucia de la COmpañía contra los Ogoni serán castigados ... ".
(Ken Saro-Wiwa, ante el tribunal militar que lo condenó a muerte, 1995)

El 26 de mayo de 2009 Shell acudirá a un juicio para hacer frente a las acusaciones de complicidad en graves violaciones de los derechos humanos en Nigeria.

En respuesta a las apelaciones de personas que fueron torturadas y familiares de personas que fueron asesinadas, por los soldados que trabajan para Shell, el Centro de Derechos Constitucionales (CCR) y EarthRights International (ERI), con la ayuda de otros abogados de derechos humanos, presentaron una serie de casos para declarar a Shell responsable de violaciónes de los derechos humanos en Nigeria, incluidas ejecuciones sumariales, crímenes de lesa humanidad, tortura, trato inhumano y detención arbitraria. Las demandas se han interpuesto contra la Royal Dutch Shell y Brian Anderson, el jefe de la operación de Shell de Nigeria.

Los casos se presentaron en el marco del Estatuto de Agravios Extranjeros, un estatuto de 1789 que otorga a personas sin ciudadanía de los EE.UU el derecho de presentar demandas en los tribunales por violaciónes de los derechos humanos internacionales, y la Ley de Protección de Víctimas de la Tortura, que permite a los individuos a confirmar crímenes en los EE.UU. por tortura o ejecución extrajudicial, independientemente de donde tengan lugar las violaciones. Varios casos relacionados con los diferentes cargos se han consolidado en un juicio, denominado Wiwa contra Shell.

los 9 ogonis ahorcados por el gobierno militar de Nigeria

Wiwa contra Shell incrimina a Shell con el requirimiento, financiación y colaboración con los militares nigerianos, que utilizaron la fuerza letal para reprimir la oposición a las operaciones de la Shell en la región Ogoni del Delta del Níger. La demanda contra Shell también incluye cargos de conspirar con la dictadura militar de Nigeria en el enjuiciamiento de los dirigentes de este movimiento - el Movimiento para la Supervivencia del Pueblo Ogoni (MOSOP). Shell sobornó testigos para dar falso testimonio, en última instancia provocando la sentencia de muerte para nueve hombres, incluido el reconocido autor, activista y líder del MOSOP Ken Saro-Wiwa. El 10 de noviembre de 1995, Saro-Wiwa y otros ocho dirigentes ogoni fueron ahorcados.

Así manifesto el hijo de Ken Saro-Wiwa, Ken Wiwa al Observer el 9 de abril:

"Tenemos que saber la verdad. Tenemos que responsabilizar a gente por su papel en las ejecuciones y el desplazamiento del publo Ogoni, muchos de los cuales se sienten traumatizados. Será un alivio que permitirá a las personas afrontar su futuro. Eso es lo más importante. Vamos a tener en cuenta el pasado, para poder avanzar. "

Este histórico juicio de derechos humanos y responsabilidad corporativa será seguido por personas de todo el mundo, incluidos los funcionarios públicos, ejecutivos de empresas, la comunidad jurídica, activistas de derechos humanos y de la responsabilidad social corporativa y, por supuesto, aquellos que han sufrido los abusos de Shell en Nigeria, y en todo el mundo.

Si Shell resulta ser responsable, enviará ondas a través de las juntas directivas en todo el mundo y enviar una señal de que las empresas corporativas puedan ser consideradas responsables de cometer violaciones de los derechos humanos sin importar dónde se produzcan.

Y aunque Shell, con sus enormes recursos, de alguna manera pueda prevalecer en el tribunal y convencer al jurado de que no era responsable de los crímenes que nadie disputa han ocurrido, tenemos una oportunidad sin precedentes - y la responsabilidad - de hacer todo lo posible para declarar a Shell responsable de sus crímenes contra las personas y el planeta del que dependemos tod@s nosotr@s.

Estamos redirigiendo el calor a Shell para demandar que hable claro:

* Detener la quema de gas (venteo) en Nigeria, una práctica devastadora para el medio ambiente y la salud humana, y un contribuyente importante al calentamiento global.
* Divulgar su papel en los abusos cometidos contra el pueblo Ogoni en Nigeria, incluida la ejecución de Ken Saro-Wiwa y los 9 ogoni.

Para obtener más información sobre la demanda Wiwa contra Shell, visite www.WiwavShell.org, el sitio web de los demandantes "co-abogados" de EarthRights International y el Centro de Derechos Constitucionales.

"Señor, llévate mi alma, pero la lucha continúa ..."
- las últimas palabras de Ken Saro-Wiwa

Demanda contra Shell por contaminación en Nigeria

Sin embargo, el caso Wiwa contra Shell a ser escuchado en la Corte Federal de los EE.UU. en mayo no es la única demanda a la que se enfrenta Shell. En 2008, cuatro ciudadanos nigerianos y Amigos de la Tierra de los Países Bajos/Nigeria presentaron una demanda contra la multinacional anglo-holandesa Shell en los Países Bajos, donde la empresa tiene su sede central: la Población de Nigeria vs Contaminación Real en Nigeria. Los nigerianos son los pescadores y los agricultores cuyas tierras y medios de subsistencia sufren importantes daños por derrames de petróleo y la contaminación por Shell.

En un incidente incluido en la demanda, un gran derrame de petróleo del gasoducto Trans-Níger de Shell que atraviesa la región de los Ogoni del Delta del Níger hasta la terminal de exportación Bonny, ocurrió en octubre de 2004. Tras el derrame de estalló un incendio. Con el cambio de mareas en la región del Delta, el derrame de petróleo y el fuego llegó a la zona de manglares de la comunidad Goi, donde habita el Demandante Principal Barizaa. Shell llegó a apagar el fuego, pero no tuvo éxito durante tres días. Al final, se estima que 15 hectáreas de manglares fueron destruidas, cerca de 20 canoas fueron quemadas, toda la vida acuática padeció y muchos cientos de árboles de valor económico (palmas de rafia, mangos, cocoteros, aguacate y más) se redujeron a cenizas .

Jefe demandante Barizaa dooh Goide:

"Debido a la marea negra y consecuente fuego, mi tierra fue destruida; mis estanques de peces, mis canoas, mis huertas y la fructificación de árboles que planté. Me dejó con las manos vacías. Espero que el juez en los Países Bajos pueda obligar a Shell a acatar la decisión justa. Ahí es donde reside mi esperanza. "

******************************************************************

Ken Saro-Wiwa y otros: Shell es culpable de los cargos!

4 - UN MENSAJE DE SOLIDARIDAD del FORO de la SOLIDARIDAD Ogoni-NIGERIA Y SOCIAL ACTION SOBRE LA APERTURA DEL JUICIO contra SHELL EN LOS ESTADOS UNIDOS DE AMÉRICA.

Después de más de 13 años de movimientos clandestinos de Shell para impedir que las manos de la ley decidan que es responsable de numerosas violaciónes de derechos humanos y ambientales en Nigeria y en particular la detención arbitraria, tortura de las personas de la comunidad, y constante instigación de conflictos, la historia se está haciendo hoy pues Shell, que l@s Ogonis llaman "Hell on Earth" finalmente va a juicio. El juicio de Shell por su complicidad en el asesinato de Ken Saro-Wiwa y otros ogonis, la devastación de su medio ambiente y otras prácticas de gran impacto, cumple con la predicción de Ken Saro-Wiwa juicio farsa de 1995 de que él y sus compañeros no estaban solos en el juicio si no Shell para la que llegaría su día de juicio por los crímenes contra l@s ogoni.

En esta ocasión, Acción Social, un proyecto para la educación, la movilización y la solidaridad con las comunidades y activistas que trabajan por la justicia ambiental, la democracia y el cambio social en Nigeria y el Golfo de Guinea, se suma a otros bienintencionadas y justas organizaciones e individuos para felicitar al Foro de Solidaridad Ogoni(OSF-NIGERIA) por este programa y a todo@s l@s ogoni por su resistencia y tenacidad en la búsqueda de una causa legítima porla que se hicieron enormes sacrificios, incluida la sangre de Ken Saro-Wiwa, escritor y militante en la justicia ambiental.

La importancia de este histórico juicio por violación de derechos y la delincuencia empresarial es la lección que envía a otras personas corporativas de que ellos también serían considerados responsables de cometer violaciones de los derechos humanos - sin importar donde se produzcan. Una situación en la que Shell y otras empresas transnacionales apoyan agentes del Estado violentos y criminales a propagar muerte, tortura y la destrucción de los pueblos del Delta del Níger no se debe permitir que ocurra sin el consecuente castigo. Los gobiernos y los pueblos de los países de la empresa matriz Shell y otras empresas multinacionales de petróleo en Nigeria deberían unirse para exigir su juicio y su condena. Estas empresas ya operan con tanta impunidad como si fueran estados soberanos en Nigeria, sin diferencias para el gobierno de Nigeria o de sus gobiernos originarios.

Según el difunto Ken Saro-Wiwa, "cada uno de los pozos de petróleo perforados por una empresa petrolera tiene suficiente agua para ahogar a toda la comunidad en que opera. Pero las comunidades en cuestión aún beben agua de arroyos infectados por el gusano de Guinea... "

La cuestión de la quema de gas (venteo) es una quema que debe abordarse de una vez por todas. Después de años de gastar saliba para poner poner fin a este "fuego del demonio" en Nigeria, la comunidad internacional debe despertar ahora y apoyar los esfuerzos de grupos de la sociedad civil y las comunidades para proteger las vidas de l@s nigerian@s.

Nos preocupa que en un momento en que el mundo está buscando maneras de luchar contra el calentamiento global, la Shell y sus socios están ocupadas asando los cielos de Nigeria mediante la quema de gas.

Además, es triste que la experiencia de l@s ogoni se está repitiendo en otras partes del Delta del Níger como el colapso ecológico, la tortura, el genocidio y la masacre de Umuechem, Odi, Odioma, Oporoza, Okerenkoko, Ilaje, Koko y así se nos ha ido demostrado. Estos crímenes de lesa humanidad, como se observa por el continuo ataque sin escrúpulos contra hombres, mujeres y niños inocentes y desarmados, en las comunidades de Gbaramatu (reino de Ijawland en estado de Delta, Nigeria) deberían ser cuestionados y sancionados en consecuencia.

Exigimos el cese inmediato de todas las formas de asalto militar contra las comunidades del Delta del Níger con la escusa de "peinado de guerrillas", que por supuesto son acciones del Estado nigeriano fuertemente apoyado por las compañías petroleras como la Shell. Estamos en solidaridad con todas las comunidades y nacionalidades bombardeadas y con sua cartaa de peticiones, representadas en la Carta de Derechos Ogoni, Declaración Kaiama y otros que a nuestro juicio, su aplicación produciría justicia social y paz en la región del Delta del Níger.

Mientras esperamos el comienzo del juicio en los Estados Unidos de América, hoy, martes 26 de mayo de 2009, Shell se ha puesto una vez más aquí en Ogoni ante el tribunal de las personas por complicidad en el asesinato de Ken Saro-Wiwa y otros ogonis y también por facilitar la degradación ambiental y el colapso ecológico en Ogonilandia. Shell y otras compañías petroleras multinacionales también se van a enfrentar a juicio en los tribunales populares de Odi, Odioma, Umuechem, Okerenkoko, Oporoza, Ilaje y otros por sus atrocidades cometidas en esos lugares.

El pueblo Ogoni otros pueblos del Delta del Níger no descansaremos no sólo hasta que se haga justicia si no hasta que se compruebe que ha concluido. Pedimos a la corte en los Estados Unidos de América que administre justicia sin miedo ni favor. Hacemos un llamamiento a la comunidad internacional a levantarse en lucha hasta que la humanidad se recupere de las garras de las empresas petroleras multinacionales que operan en el Delta del Níger, en colaboración con los dictadores y criminales elites del poder.

Hacemos un llamamiento a Shell y otras empresas petroleras que operan en Nigeria para poner fin a la quema de gas con efecto inmediato. Hacemos un llamamiento a la comunidad internacional para presionar al gobierno nigeriano y los militares para que dejen paso inmediatamente a los organismos humanitarios para atender a los sufrimientos de los ciudadanos desplazados en el reino invadido de Gbaramatu .

Apoya la campaña para que el petróleo ogoni se mantegna bajo tierra hasta que sus demandas legítimas, consagradas en la Carta de Derechos Ogoni, sean respetadas.

El pueblo ogoni está a la espera de la justicia!

Gracias.

AkpoBari Celestino
Ogoni Foro de Solidaridad y Nigeria

Ken Henshaw
Acción Social, Nigeria

Publicado hoy, martes, 26 de mayo de 2009 en Ogonilandia CON MOTIVO DE LA MANIFESTACIÓN DE SOLIDARIDAD, simulacro de juicio a la Shell y un homenaje a Ken Saro-Wiwa en su tumba.

Tribut als músics

2009-06-01T16:24:00.004+02:00

Ja fa dies que vull dedicar una entrada als músics del món. La idea em va venir al cap fa un mes quan estava al festival de Wageningen, en el cual es celebra el dia de la llibertat (el 5 de maig és quan Holanda va quedar lliure de soldats alemanys). Bé doncs, en aquest dia hi ha concerts des de les 12h fins a les 12h. Hi vénen músics d'arreu del món, des de locals, passant per grups catalans fins a "salserus" i "cumbions" de l'amèrica llatina. És dia per gaudir de la música, per descobrir grups diferents i per reconèixer la feina feta. Perquè amb cada nota que toquen alegren l'ànima de la gent, fan que un s'oblidis dels problemes i ajuden a desconectar, no és genial?? jo ho trobo fantàstic! i crec que poques coses com la música et poden fer sentir així. La música et fa volar, et fa vibrar, i a vegedes et dóna una energia que no te l'acabaries mai! sents que cada part del teu cos es mou, i no saps com. I jo encara diria més, fa que els teus pensaments negatius se'n vagin al fons del teu cos, aixefats pels teus peus mentre els mous, inclús amb la música clàssica!

I com es deu sentir el músic?? jo em sentiria genial de veure gent saltant, rient o fins i tot plorant de l'emoció mentre m'escolten. Quin poder que tenen a les seves mans, els músics!...ll¡astima que poques vegades apreciem el fet de tenir música tan aprop, tan variada i cada dia. El fet de tenir gent al voltant que ens dóna aquest regal. En l'actualitat, amb les noves tecnologies, amb només apretar un botó podem escoltar el que sigui, el que sigui! però la música no apareix així com així, hi ha una feina darrera, un esforç i un passió. I jo animo a tothom a conèixer cada dia nous sons, noves melodies d'arreu del món, que ens facin viure noves sensacions.

Així doncs, el meu post va avui va dedicat a tots els músics del món, que ajuden a que la realitat en el que vivim sembli menys caòtica quan les notes dels seu instruments i cordes vocals arriben a la nostra oída! MOLTES GRÀCIES! you just make me feel so much better!

¿Esta sociedad merece vivir?

2009-05-18T19:24:00.003+02:00

Avui m'ha arribat un correu amb aquest article d'en Leonardo Boff (més informació aquí). M'ha semblat interessant i he pensat que als lectors que corren per aquí els podria interessar també.

Salut!

¿Esta sociedad merece vivir? 2009-05-15

El actual Presidente de la Asamblea General de la ONU, Miguel d’Escoto Brockmann, ex-canciller de la Nicaragua sandinista, está dotando de un rostro nuevo a la entidad. Ha creado grupos de estudio sobre los más variados temas que interesan especialmente a la humanidad sufriente, como la cuestión del agua dulce, la relación entre energías alternativas y la seguridad alimentaria, la cuestión mundial de los indígenas y otros. El grupo tal vez más significativo, que incluye a grandes nombres de la economía, como el premio Nóbel Joseph Stiglitz, es el que busca salidas colectivas para la crisis económico-financiera. Todos son conscientes de que los países del G-20, por importantes que sean, no consiguen representar a los 172 países restantes, donde viven las principales víctimas de las turbulencias actuales. D’Escoto pretende reunir los días 1, 2 y 3 de junio de este año en la Asamblea de la ONU a todos los jefes de estado de los 192 países miembros para buscar juntos caminos sostenibles que sirvan a toda la humanidad y no solamente a los poderosos.
Lo más importante, sin embargo, reside en la atmósfera que ha creado, de diálogo abierto, de sentido de cooperación y de renuncia a toda violencia en la solución de los problemas mundiales. Su despacho está cubierto con los iconos que inspiran su vida y su práctica: Jesucristo, Tolstoi, Gandhi, Sandino, Chico Mendes entre otros. Todos lo llaman padre, pues sigue siendo sacerdote católico, con una profunda inspiración evangélica. Es un hombre de gran bondad, que le viene de dentro y que contagia a todos.
Bajo su influencia el presidente de Bolivia Evo Morales pudo proponer a la Asamblea General que se votase la resolución de instaurar el día 22 de abril como el Día Internacional de la Madre Tierra, proposición que fue aceptada por unanimidad. Fue un honor para mí poder exponer a los representantes de los pueblos los argumentos científicos, éticos y humanísticos de esta concepción de la Tierra como Madre.
Todo esto parece natural y obvio y de un humanismo palmario. Sin embargo —vean la ironía—, hay representantes de los países ricos que encuentran el comportamiento del padre Miguel muy extraño. Hace poco apareció un artículo en el Washington Post haciéndose eco de esta cualidad. Decía el articulista que Miguel d’Escoto habla de cosas extrañísimas que nunca se oyen en la ONU, tales como solidaridad, cooperación y amor. En sus discursos saluda a todos como hermanos y hermanas (Brothers and Sisters all). Más extraño aún, dice el articulista, es el hecho de que muchos representantes y hasta jefes de estado como Sarkozy están asumiendo ese mismo lenguaje extraño.
Dios mío, ¿en que nivel del infierno de Dante nos encontramos? ¿Cómo puede una sociedad construirse sin solidaridad, cooperación y amor, privada del sentimiento profundo expresado en la Carta de los Derechos Humanos de la ONU de que todos somos iguales y por eso hermanos y hermanas?
Para un tipo de sociedad que ha optado por transformar todo en mercancía: la Tierra, la naturaleza, el agua y la propia vida, y que coloca el ganar dinero y consumir como ideal supremo por encima de cualquier otro valor, por encima de los derechos humanos, de la democracia y del respeto al ambiente, las actitudes del presidente de la Asamblea General de las Naciones Unidas parecen realmente extrañísimas. Están ausentes del diccionario capitalista.
Debemos preguntarnos por la calidad humana y ética de este tipo de sociedad. Ella representa sencillamente un insulto a todo lo que la humanidad predicó e intentó vivir a lo largo de todos los siglos. No sin razón está en crisis, que más que económica y financiera es una crisis de humanidad. Representa lo peor que hay dentro de nosotros, nuestro lado demens. Se ha mostrado insostenible hasta financieramente, exactamente en el punto que es central para ella.
Este tipo de civilización no merece tener ningún futuro. Ojalá Gaia se apiade de nosotros y no ejerza su comprensible venganza. Mas si por diez justos, según dice la Biblia, Dios hubiera perdonado a Sodoma y Gomorra, nosotros esperamos también ser salvados por los muchos justos que todavía florecen sobre la faz de la Tierra.

Leonardo Boff

Després de 15 dies.../ After 15 days...

2009-05-10T13:57:00.005+02:00

Festa de despedida, tota la gent de l'IRET.

Ara ja fa uns 15 dies que vaig deixar Costa Rica (CR) i el clima tropical per retornar a les holandes...més fredes!

Quan vaig marxar de CR ja tenia en ment escriure una "conclusió" de l'estada...però se'm fa difícil escriure una conclusió. Suposo que és degut al fet de que no hi ha conclusió. Hi ha vivències. I aquestes vivències les he anat explicant al llarg dels mesos que he estat allà (tot i que a vegades m'he adormit).

Jo diria que aquest viatge m'ha permès conèixe'm més a mi mateixa, saber què vull i què no vull, i m'ha ajudat a pendre'm la vida amb més calma, i amb això no vull dir que penso treballar menys o ser una gandula. Amb això vull dir que he après a gaudir cada moment, del present, sense oblidar que aquest és fruit del passat i llavor del futur, a veure les coses bones de la vida i a lluitar pel que crec i vull amb determinació però amb paciència (poc a poc i bona lletra, que diuen). En aquest viatge també me n'he adonat de que viatjant aprens molt més del que creus, i encara que sigui un tòpic i la frase sembli òbvia (jo també la creia òbvia i tòpica), no comprens el què significa fins que no fas un viatje a un lloc on totes les teves "creencies, lleis de vida, diga-li com vulguis" estan fora de la teva imaginació, esquemes, diga-li com vulguis. "Luego", amb aquest viatge he obert la ment, els ulls. I aquesta potser és la conclusió. No vull fer conclusions sobre Costa Rica, perquè mai es poden fer conclusions d'un país, això és una altra cosa que he après. Principalment perquè una conclusió és com donar un color, el que tu percepes del país, però la percepció és subjectiva i per tant no vull determinar un color per CR, perquè si mai algú de vosaltres fa un viatge a CR veurà que els colors amb els que anava en ment es diluexien i n'apereixen de nous, amb noves tonalitats i intensitats.

Sé que és un text molt abstracte...potser perquè aquests 7 mesos han estat abstractes, hehe. En qualsevol cas, si que vull agraïr a tota la gent que m'he trobat pel camí la seva gran acollida, per obrir-me els braços i fer-me sentir com a casa. I sobretot per haver-me ensenyat tant, tan a nivell professional com a nivell personal.

Berna, supervisora del projecte i amiga, Benja, Leo, William, Freddy, companys d'oficina, taules de billar i fofo's ;).

Ineke, directora de IRET, y Douglas, company d'oficina, estrés i somriures.

Pròxima entrada sobre Costa Rica ja serà dedicada a la feina feta allà (que encara que no ho sembli allà hi vaig anar a currar, hehe).

Pura vida!

Illa de les dos muntanyes / The 2 mountains island

2009-04-24T14:33:00.003+02:00

Un dels altres viatges que vaig fer per 4 dies va ser la illa Ometepe a Nicaragua. El significat de Ometepe es Dos Muntanyes. Això és perquè la illa té dos volcans, el Concepción i el Maderas. El primer és un con perfecte tot pelat, només de veure’l ja fa pal pujar-lo. De fet fins a dalt està prohibit anar-hi pels gasos que emet actualment. Cada dia es pot veure una bona columna de fum sortint-ne. El segon està adormit. A dalt de tot hi ha un llac on un s’hi pot banyar. I tot el volcà està cobert de vegetació. La pujada és de 4h, però si es va ràpid en 3h pots ser a dalt. Al principi fa una calor de mil dimonis, i un sua com un toixó. Després ja comença a refrescar però un es mulla per l’aigua que va caient, tan de la plujeta dels núvols que passen com per la condensació. El camí és bonic entre la vegetació però degut a la plujeta el terra s’enfanga i acabes amb els peus ben emmerdats (veure fotos), això si, va bé pel cutis, hehe. Un cop a dalt el paisatge és bonic però passa un airet força fresquet, que contrasta amb la calor que fa al costat de la platja. Quan un arriba a l’illa et diuen que cal guia, i un paga el guia, però en realitat es pot fer sol tranquil·lament. A més, dels 10$ que pagues a l’hostal només 2.5$ van a parar al guia...

Quan arriba a l’illa per ferri vaig conèixer un noi que ens va dir que a casa seva llogaven habitacions, un lloc anomenat “Así es mi tierra” (5$ dormir). El poble no és Moyogalpa, on arriba el ferri, si no que és Balgüe, a la base del Maderas. Lloc tranquil, on dissabtes a la nit fan un ball al costat de la finca per on s’entra al volcà Maderas. Des d’allà també es poden llogar cavalls, fer caiac, etc. Jo i un australià que està creuant tot centre – amèrica després d’haver fet tot sud-americà, vam llogar un cavall per anar a “l’ojo de agua”, un basal d’aigua ben maco i fresc, l’únic és que l’han “enpiscinat”. Però si es camina una mica més avall, tot i que no deixin, es pot arribar al rierol, ben fresc i més tranquil ;). Al tornar el meu cavall ja s’havia cansat i vaig haver de tirar d’ell durant ½ h, jo i els cavalls no tenim sort, hehe. I encara el noi em volia cobrar els 30 minuts! I això que m’havia dit: si llogues els meus cavalls no t’assegures de que tiraran...

Fotos aquí.

Amb aquesta entrada finalitzo la visita a Nicaragua. Avui també, finalitzo la meva estada a Costa Rica, ja que demà agafo l'avió per retornar al fred holandés :(. Com en tota cosa que s'acaba, cal fer una reflexió-análisis final, però això ho deixo per quan arribi a destí, amb més tranquil·litat i temps.

Sant Jordi / Saint George

2009-04-23T16:53:00.005+02:00

Foto treta d'un altre blog *

Avui es dia de Sant Jordi, una festa important a Catalunya i més bonica que l'11 de setembre, hehe. Diu la llegenda que Sant Jordi va matar el drac clavant-li una llança, i que de la ferida en va sortir una rosa que Sant Jordi regalà a la princesa (llegenda aquí). També és el dia internacional del llibre (fins i tot a Costa Rica s'està celebrant). La tradició diu que la dona rep la rosa del seu enamorat i l'home rep un llibre de la seva enamorada...actualment tothom es regala llibre, "por dicha"!

A mi m'agrada aquest dia per l'ambient de festivitat que es respira al carrer...amb el sol calentó de primavera escalfan-te la cara però amb el vent fresquet del mes d'abril, tothom passejant pels carrers, mirant llibres (una mica de culturilla no va malament) i comentant la jugada.

Avui, per celebrar la diada, us deixo un poema de Pablo Neruda que m'ha semblat bonic.

Si Tu Me Olvidas

Quiero que sepas una cosa.
Tu sabes como es esto: si miro la luna
de cristal, la rama roja del lento otoño
en mi ventana, si te toco junto al fuego
la implacable ceniza o el arrugado cuerpo
de la leña. Todo me lleva a ti, como si
todo lo que existe, aromas, luz, metales,
fueran de pequeños barcos que navegan
hacia las islas tuyas que me aguardan.

Ahora bien, si poco a poco dejas de
quererme, dejare de quererte poco a poco.
Si de pronto me olvidas no me busques que
ya te habre olvidado. Si consideras largo
y loco el viento de banderas que pasa por
mi vida y te decides a dejarme a la orilla
del corazon en que tengo raices, piensa que
en ese dia, a esa hora levantare los brazos
y saldran mis raices a buscar otra tierra.

Pero si cada dia cada hora sientes que
a mi estas destinada con dulzura implacable.
Si cada dia sube una flor a tus labios
a buscarme, ay amore mio, ay mia, en ti todo
ese fuego se repite, en mi nada se apaga ni
se olvida, mi amore se nutre de tua amor,
amada, y mientras vivas estara en tus
brazos sin salir de los mios.

Feliç Sant Jordi! I visca Catalunya!

Volcans Mombacho i Masaya / Mombacho & Masaya volcanoes

2009-04-22T18:56:00.003+02:00

A pocs minuts de Granada queda el volcà Mombacho. Com ja vaig dir en l’anterior post en una de les explosions que va fer fa uns 40000 anys va donar lloc a les illetes de la ciutat. El volcà té 4 cràters, els quals es poden visitar veure tots si es va amb un guia del parc, la volta dura 4h però anant a pas molt tranquil. Nosaltres vam fer la ruta de 1.30h perquè no teníem més temps. En aquesta volta es veuen 3 dels cràters.

Per pujar a dalt del volcà s’aparca a un pàrking a la base del volcà i després un camió et puja fins a dalt del cràter. Si es va a peu crec que es tarda com 1.30h.
La vista que es té val la pena i és interessant saber sobre la història del volcà i la seva flora i fauna. Si es pot recomano passar més temps a dalt i fer la volta del 4 cràters.
Després vam anar a Catarina, un dels pobles blancs (que encara no he descobert perquè els anomenen així) de la zona. Des d’allà es pot veure la Laguna Apoyo i també s’hi poden comprar records a bon preu (unes sandàlies 4$). Tot seguit vam anar a la ciutat de Masaya, per veure el famós mercat (el nou, l’antic és més car, hehe). En aquest mercat les coses són un pèl més barates i la varietat és immensa. També s’hi pot comprar CD’s pirata per 1$ amb música típica del país. Al mig del mercat hi ha una soda on una súper cuinera prepara uns combinats boníssims i ben barats (2.5$). Si hi aneu, aprofiteu!.
Ja després vam tornar cap a Granada, a descansar i gaudir de nou de l’ambient de la ciutat.

El següent dia vam fer el volcà Masaya, on s’hi pot anar amb bus, que et deixa a l’entrada. Després pots pagar 2.5$ i pujar amb bus els 6km o bé anar caminant i fer autoestop :P. A mi personalment aquest volcà em va agradar molt més que el Mombacho. L’activitat volcànica és impressionant i les vistes també són boniques. En realitat el volcà Masaya pròpiament està adormit. Es pot fer la volta al voltant per veure des de l’altre cantó la Laguna Masaya. El que està actiu és el Nindirí, que queda al costat. Té un cràter força gran, amb fum constant sortint. A la nit es pot veure el color rogenc al fons de foradot, però nosaltres no ens hi vam poder quedar, llàstima. També es poden visitar unes coves, amb guia, per només 1.5$.

Al marxar vam passar de nou per Masaya només per menjar al mercat :D. Ens venia massa de gust! (feia bons bístecs i puré de patata).

A la nit vam menjar una bona pizza a Granada per dir adéu a la ciutat i al país!

Fotos aquí i aquí!

Granada, primera ciutat d’Amèrica/ Granada, first city of the Americas

2009-04-21T17:00:00.004+02:00

Granada, ciutat fundada per un tal Francisco de Córdoba l’any 1524, primera ciutat fundada després del descobriment en tot el continent americà.

Segurament la ciutat més ben cuidada del país, cases de colors, ambient relaxat i alegria constants. Durant el dia la vida està en el parc central, durant la nit la festa es trasllada a al carrer que baixa cap al llac, ple de restaurants, bars i hotels. Mentre un pren una birra els timbalers, la gegantona i els cap grossos ambienten el lloc; la majoria de cop són només nens, que de vegades demanen menjar als turistes (també passa a altres llocs de Nicaragua), dient: amigo, comida, amigo! (per ells, tots som gringos). A vegades si els hi en dones, el menjar va a parar al gos del gringo que tens al costat (en aquest cas si que és un gringo...). La festa es pot allargar fins la 1 de la matida, hora en que si tens contactes la xerrameca s’allarga fins a les 3h o més a l’interior del bar.

A Granada val la pena visitar el museu arqueològic; és l’església de San Francisco renovada i a dins hi ha una mica d’història de la ciutat, els indígenes de la zona i s’hi poden veure petroglifos que pertànyen a l’illa Zapatera, prop de Granada.

També es pot anar a la torre de l’església de la Merced, millor cap al tard, per veure Granada sota la llum ataronjada del sol amagant-se. I un altre lloc, on per cert tot és més barat, és el carrer que queda per sobre del parc, direcció al mercat. Allà hi ha cada matí vida mercantil sense parar.

Un dels viatges que vam fer va ser un tour per les illetes de Granada. Es pot fer el normal o bé el comunitari, una mica més però representa que és més rollo turisme responsable; al llarg del tour, enlloc de fer un viatge ràpid sense parar per les aigües de les illes, es fan parades a unes illetes on hi ha famílies autòctones. Avui en dia la majoria de les illes estan buides, i si hi ha vida humana sol ser per estrangers o nicaragüenyes adinerats que han comprat l’illa. Durant l’any hi ha famílies de la zona que els cuiden les illetes. Nosaltres vam parar a visitar una família de pescadors, els quals guanyen ½ $ per cada 9 peixos d’uns 15cm cada un. Al día pesquen uns 150 peixos...calculeu. Després vam visitar l’illa on la família Somoza, l’antic dictador, anava a estiuejar. Actualment pertany al govern i hi ha una família que la cuida. Allà ens vam poder banyar, tot i que les aigües no són gaire netes (tot el llac en general està una mica brut). Després vam anar a dinar a una de les illetes. Aquest va ser un dels moments estel·lars amb la nostra companya anglesa. Una dóna de 40 anys la qual té por de paràsits, infeccions i qualsevol cosa dolenta que et pugui passar en un viatge a un país en desenvolupament. Bé, en el baretu on vam anar a dinar només servien peix per a dos persones, de manera que vam acordar partir-nos un peix...jo també em quedava amb l’amanida, no fos cas que l’enciam també portés alguna bactèria. Total, que la dona no es pensava que li portarien un peix sencer, i al veure la cara del peix tot fregidet li va entrar pena i em va demanar si podíem embolicar la cara del peix amb un tovalló de paper...situació paranormal, tots 2 companys i jo ens vam mirar amb cara de moniato, però allà estava jo amb el peix de cap embolicat, menjant-lo.

Després de dinar vam anar a l’illa dels monos, la única illa que en té. Però l’explicació és ben senzilla, un home els hi va posar...suposo per atraure turistes. La veritat no té res d’especial, i els monos ja estan mig domesticats. Finalment vam anar a l’illa de la fortalesa que els espanyols van construir per protegir la ciutat. La vista que dóna és bonica, sobretot si coincideix amb la posta de sol. Després s’arriba al port, per agafar un carro de cavall (taxi) per tornar a l’oficina. Aquí l’anglesa va tornar a demostrar la seva sensibilitat pels animals, o bé desconeixença...quan el xofer indicava al cavall per on anar amb les regnes la dona patia per si l’animal estava patint...una dona divertida en si.

Granada doncs, és bàsicament això, una ciutat plena de vida, que segurament no representa la realitat del país però que demostra l’esforç de Nicaragua per tirar endavant.

Fotos aquí.

Demà el volcà Mombacho, el qual en una de les explosions que va fer fa uns 40000 anys va donar lloc a les illetes.

León jodido! / León fucked up!

2009-04-20T19:31:00.003+02:00

Després de Managua vam anar cap a León. Ciutat que originalment es trobava a uns 10km però que degut a l’activitat del volcà Momotombo va quedar destruïda i els seus habitants es van desplaçar a l’actual León. Aquesta és una ciutat amb força moviment en el centre, molts hotels i bars, però conservant l’estil de la ciutat. A la plaça de la catedral un pot seure tranquil·lament i observar els netejadors de sabates (10 córdobas, que equivalen a ½ $), els nens sortint de l’escola i totes les paradetes de records.

A la nit hi ha molt moviment també. Nosaltres vam anar al bar Taquezal, on cada dissabte hi ha concerts i un bon ambient per seure i xerrar. Dijous a la nit també diuen que hi ha molt moviment universitari per la ciutat, però nosaltres vam preferir el terrat de l’hostal El sueño de Meme, des d’on es pot veure tot León amb la frescor de la nit, tan desitjada durant el dia.

A la ciutat el que més es pot visitar són esglésies; n’hi ha a petades! Però hi ha una cosa que supera les esglésies en número, que són les farmàcies. Vam calcular que el ratio era 1:4. Si una val la pena és l’església del Calvari, des d’on es pot tenir una bona vista de la ciutat i els volcans del voltant. També hi ha el CIMAC, que és un parc d’educació ambiental, bàsicament per nens, que pretén rescatar el poc que queda de l’ecosistema del riu que creua la ciutat. A més recrea els diferents ecosistemes que un pot trobar a Nicaragua, explicant-ne la fauna i flora. També s’hi poden veure animals com els garrobos (iguanes), mapachines treient la llengua i cèrvols i una col·lecció d’orquídies.

Després del CIMAC vam tornar al mercat al centre de la ciutat per menjar un bon plat d’arròs, frijoles i carn, com sempre ;). I sota el sol de les 14h de la tarda vam anar al Museo de Mitos y Leyendas, creat per universitaris i situat dins d’una antiga presó de León. En el museu recreen moments de la història de Nicaragua i expliquen llegendes de personatges fantàstics com el Padre sin Cabeza, la Mona, la Llorona, etc (molts d’aquests personatges també es troben a CR). A León també hi ha la casa i museu del famós poeta Rubén Darío, del qual tot el país se’n sent orgullós.

La ciutat és ràpida de visitar però val la pena. També tot el que hi ha al voltant, com la platja de Poneloya i Las Peñitas, tranquil·les fora de temporada, però amb aigües poc Pacífiques.... Allà s’hi arriba amb un bus que fa un trajecte de menys d’1 hora. Hi ha hotels i bars però no en excés. A vegades, sovint, es queden sense llum, però això li dóna el triple d’encant, especialment si la lluna es deixa veure. Un altre lloc que val la pena, i molt, prop de León és el Cerro Negro. Si un té un 4x4 hi pot anar pel seu compte però si no des de León surten tours per 18$ amb guia. Et porten fins al Cerro Negro i fas una caminada amb la explicació pertinent. La pujada és només de 400mts però val la pena per la vista que dóna i per l’activitat volcànica que hi ha. El que fa sentir que has amortitzat els diners és la baixada al llarg de la falda de la muntanya que es fa en uns 5 minuts a través de totes les pedretes volcàniques que formen la muntanya (d’aquí el nom de Cerro Negro). Per uns 10$ més la baixada es pot fer amb taula de snow...això si, si un cau s’hi pela el cul, hehe.

A Nicaragua la cooperació espanyola és present al llarg de tot el territori; tan el CIMAC com el parc del Cerro Negro van rebre finançament, i casi per tot el territori que jo he visitat hi ha projectes de la AECO. També en vaig veure del Japó a la zona de la illa Ometepe i Rivas (un altre post), crec que a canvi de drets de pesca...

Una de les coses que em fa més gràcia és que tant a CR com a Nicaragua m’he trobat gent que em diu: menys mal que ens veu conquistar els espanyols, perquè sinó ara seríem musulmans o vés a saber què. Jo amb cara de moniato, i a vegades amb comentaris, i a vegades sense, depenent de qui sigui el dialogant.

Per cert, lo de León jodido és una expressió/cançó, no té res a veure amb la meva opinió sobre la ciutat :D: http://www.youtube.com/watch?v=YHsFmAGGEKM&feature=related

Fotos aquí.

Bé, pròxim capítol: Granada i els seus voltants.

English, Dutch and Spanish speakers: use the google translator! not the best but good enough :D. Dankje!

Nicaragua, Nicaragüita, la flor más linda de mi querer... – Managua

2009-04-20T05:18:00.003+02:00

Una de les escapades per Centre- Amèrica va ser per Nicaragua, un país amb fama de ser perillós per part dels ticos però que en realitat és bastant tranquil, sempre cal vigilar, of course. De fet, pels carrers de ciutats com Granada o León un pot passejar tranquil•lament a les 2h del matí, això si, en certes parts i dos persones millor. La gent és molt amable i curiosa. El país està més ben organitzat del que m’esperava; els parcs nacionals tenen bons guies, tot i que no sempre fan falta, però en algunes ocasions són obligatoris, i tots tenen bona informació sobre la fauna, flora, geologia dels volcans, etc. D’altra banda les ciutats estan força ben cuidades, tot i que en certes parts hi ha molta escombraria tirada...la ciutat més neta és Granada, ja que també és la més turística.

Els meus primers dos dies, un d’arribada i l’altre de voltar, van ser a Managua, una ciutat on no cal estar-hi gaire temps (mig dia?). Al centre històric, tocant al llac, s’hi pot veure el teatre Rubén Darío, el Malecón, una Església, etc. Tampoc vaig poder veure gaire cosa perquè cuidava a dos nens que ràpid es van cansar de voltar, hehe. Una mica més amunt del centre hi ha la estàtua del Sandino amb la Laguna al costat, però jo no el vaig poder visitar perquè aquell dia l’exèrcit estava fent algun tipus d’operació en el bunker que hi ha just a sota...
La ciutat de Managua va patir dos terratrèmols els anys 1931 i 1972 que van deixar tot el centre destruït i des de les hores s’ha construït sense cap tipus d’ordre al llarg d’una gran extensió de terreny fora del centre. Les cases estan totes repartides entre arbres, cosa que la fa una mica encantadora si es veu des de dalt, quan s’arriba amb el bus. Com que no hi ha centre anar per la ciutat perd una mica i a més és la única ciutat de Nicaragua on no és segur ser un turista, ni tan sols de dia. Surt a compte regatejar amb un dels taxistes que et porti des de l’hotel cap a la zona que es desitja visitar. Recordeu que si agafeu un taxi allà ha d’anar totalment buit, ja que a Nicaragua poden pujar a gent pel camí, però a vegades el que acompanya al taxista és un “compinche” del taxista que l’ajuda a atracar a la gent.
A la zona on es poden visitar 4 coses també hi ha un campament que a mi personalment em va impactar de veure. Es tracta de camperols de la regió de Chinandega que fa uns anys van tenir problemes greus de salut degut a l’ús de pesticides en les plantacions de bananeres. Es va demostrar que els pesticides n’eren la causa i hi va haver un llarg judici, el qual van guanyar, però encara no han vist un duro (veure notícia aquí). Els camperols van anar fins a Managua a reivindicar el que els pertoca però ja fa uns anys que són allà i no han pogut aconseguir el que és seu. Ara es dediquen a pidolar pels carrers i a viure en unes barraques que en època de pluja crec que els serveix de poc. Crec que val la pena veure aquest panorama al costat dels milers de cartells populistes del partit Sandinista (FSNL), que és el que actualment està en el govern. Es recorda constantment la revolució sandinista. De fet sembla que l’únic partit existent sigui aquest. I això passa al llarg de tota la regió que vaig visitar, però suposo que la resta del país està igual.

També cal dir que a Nicaragua hi ha dos regions ben marcades a nivell cultural, la del Pacífic (la més coneguda, amb els indígenes que tots ens imaginem quan sentim el nom de Nicaragua) i l’Atlàntica, que és la caribenya. En aquesta última regió no hi vaig poder anar (tan per peles, com per temps, com per la dificultat d’accedir-hi). Allà es parlen moltes més llengües barreja del castellà i l’anglès, com el Rama. La població a més és descendent d’esclaus africans que els anglesos van portar cap allà en el seu moment. De fet hi ha pobles amb noms com Bluefields o amb noms que recorden a les llengües africanes. Una de les cançons més famoses és la de Mayaya, de la qual grups de dansa folklòrica n’han fet un ball, força mogut i animat. I el ball més famós de Nicaragua és el Güegüense, que és una obra de teatre on fan burla als conquistadors espanyols ;). En aquest blog podeu veure els vídeos dels balls corresponents: http://balletmacehuatl.blogspot.com/.

També us deixo una de les cançons més conegudes de Nicaragua, que a més m'agrada molt, especialment la versió de Banda Bassotti, però que no he pogut trobar pel youtube. Us deixo la del Carlos Mejía Godoy, que també és bonica: http://www.youtube.com/watch?v=yp7-nWslZe0.

Pròxima parada, i per tant pròxim post, León!

English version one of these days....maybe :P.

Fent pa amb la Chili / Doing bread with Chili (not the pepper, hehe)

2009-04-18T17:25:00.004+02:00

Bones!

Aquests dies toca la superactualització del blog...Avui parlaré de com es fa el pa “caseru” a El Paso Tempisque. La Chili, germana del pare de la família amb la que vivia, és la que fa el pa cada dijous per després vendre’l a la gent del poble o als treballadors de l’arrossera, que li encarreguen i el seu germà Chico els hi porta.

Els tipus de pa són 5 bàsicament: pan simple, pan dulce, cangrejos, empanadas de queso i pan batido. El dia que jo la vaig ajudar no vam fer pan batido, però consisteix en agafar la massa de pa i afegir-hi uns ous...similar a un pa de pessic. Però no patiu, podreu veure’n fotografies també; una veïna (amb la qual no es porten gaire bé) va aprofitar que tenien el forn calent per portar el seu pan batido.

Bé, el procés comença a les 7h del matí, en la que es barreja la farina (al final vam fer servir 8kg), aigua, margarina vegetal fossa, llevat (per “fornejar” i de la normal) i sal (crec que no m’oblido de res). Es va remenant i massejant la massa en un súper bol, afegint farina segons la textura que volem aconseguir. Un cop la tenim se’n separa una part per fer el pa simple, que vol dir que no porta sucre (aquí la posen sucre a tot, per això hi ha tan diabètic, crec. Si mai veniu a CR demaneu frescos amb poc sucre, sinó morireu de sobredosi, hehe). La massa que separem es posa dins de bosses de plàstic i dins de la nevera per mantenir-la hidratada. Després a la resta de la massa afegim el sucre, crec que era 1kg. D’aquesta massa farem la resta de productes. Vam començar per les empanades, que porten més feina. Primer cal preparar el farcit que consisteix en sucre (més sucre) i formatge rallat, però el formatge és del tipus sec. Bé, un cop es té això es fa una barra amb la part de massa corresponent del diàmetre d’un braç de dona. Després se’n fan talls rodons no gaire grans. Cada un d’aquests talls s’aplana en forma ovalada i després a la part del mig es posa un culleradeta del farcit, es tanca per la meitat s’ajunta el contorn amb els dits i amb una forquilla s’acaba d’apretar (veure fotos per si no sóc clara). Finalment s’enllarda una safata amb la margarina i s’hi col·loquen les empanades.

El següent producte són els cangrejos; cal agafar la gran massa i estirar-la com si fos la massa d’una pizza. Un cop ho tenim es fan 8 talls triangulars. A la base del triangles s’hi posa una mica de farcit i s’enrotlla la massa direcció la punta. Després es torcen les puntes i s’apreten perquè res no s’escapi. Fàcil, no?

Després toca el pan dulce, que consisteix en fer el mateix talls igual que amb les empanades, però enlloc d’aplanar la massa se’n fa xurros que després s’enrotllen com si fos la closca d’un cargol.

Finalment el pan simple, amb el que també fem talls i dels talls en fem xurros que s’aplanen i se n’eixampla la part del mig, fent-li un parell de talls diagonals al mig.

Mentres la Chili, El Palín i jo fem els panets el Chico (aquí tothom té sobrenoms) prepara el forn, fet de fang i amb molts anys d’antiguitat. Primer posa llenya dins del forn fins que esdevé cendra i la retira del forn. Ara el forn es manté calent durant hores i hores per anar fent tant pa com vulguem.

Tot el procés va acabar a les 14h, hora en que vam dinar un bon arròs (of course) amb tonyina, tomàquet i maduro. I a la nit també vaig sopar a la casa, un bon peix fresc fregit amb “tajades” de plàtan. En aquesta casa hi viuen com 9 persones de la família, i abans hi havia viscut fins a 16! Una família ben unida!.

Sóc conscient que les explicacions poden ratllar la negligència, hehe, per això us convido a veure les fotos, clicant a la paraula fotos :D.

P.D: el pa va sortir boníssim!, sobretot el simple, ben cruixent...que bo! I calentóóóóó!

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi babies!

Well, this post is about the day I made bread with Chili, the sister (no the pepper, hehe) of the father of the family I lived with in Guanacaste. She makes it every Thursday to sell it to people in the village or to the rice company workers. There are 5 types of bread she prepares: simple bread, sweet bread, crabs, cheese “empanadas” and shacked bread.

In Catalan I wrote the whole recipe but here I’m lazy to do it in English :P. But as soon we will see each other I can explain you how to do it or we can even do it together ;). I just will say that the process starts at 7h and finishes at 14h more or less and that the bread is done with a traditional oven, with wood; lekker, moeder!.

Check the pictures here!

P.S: the bread was great, specially the simple one! And waaaaaaaaarm!

Ojochal a Cavall / On a horse in Ojochal

2009-04-17T20:50:00.004+02:00

Bones a tots/es!!!

Per començar confirmar que estic viva! Reconec fa dies que tenia això aparcat...molta feina, falta de bona connexió a internet, si és que en tenia, i molta calor!, similar a la nostra a ple Agost, amb un sol ben calent! (amb això vull dir peresa per escriure).

Crec que la última publicació va ser a principis de gener...després d’això vaig estar un mes i mig a Guanacaste fent mostreig de nou, després vaig fer una escapada per Nicaragua (serà un altre/s post/s) i ara he passat mitja setmana santa a Guanacaste de nou i he fet una mica més de mostreig durant 5 dies. Aquests 2n i 3r mostreig han estat més fàcils!, en part perquè a l’empresa ja hi havia gent que em coneixia, sobretot els treballadors, i perquè jo també em coneixia millor el lloc. Ahir vaig arribar del nord i ara estic a Heredia de nou per acabar de lligar 4 coses. Puc dir que el treball fet ha valgut la pena, ara encara falta el treball de laboratori i anàlisis de dades, feina que es farà a Holanda, lloc on aniré a parar d’aquí una setmana.

Durant aquests dos mesos que he estat per Guanacaste hi ha hagut feina però també he anat fent cosetes per desconnectar i interactuar amb la gent del lloc. Una de les coses va ser viure l’experiència per excel·lència guanacasteca, que és anar a cavall per les praderes i sobretot “montar el toro”, això si, no pas el Malacrianza, que és el més famós del país.

La família amb la que visc coneix a un home, anomenat Carballito, que cuida una finca a la zona de Ojochal. Un diumenge al matí vam anar cap allà...bé, més que matí diguem que era a ple “solasu” a les 11h. Vam agafar taxi fins a la finca, on el Caraballito ens va preparar 4 cavalls per anar 8 persones. La idea era anar a buscar les vaques que corrien pels prats. Jo anava amb el Dieguín, el germà del pare de la família, per tant em va tocar el darrera...però no portava manta de protecció ni res...en conseqüència se’m va pelar el culet amb la albarda. De tot se n’aprèn :D.

A part de la informació escatològica, dir que el paisatge em recordava molt a la sabana africana. Ara és època seca, i bé que es notava. Només hi faltaven les girafes i els lleons. Enlloc d’això hi havia ocells de tota mena. Si CR és abundant en alguna cosa, és en ocells, crec. Com a mínim jo mai havia vist tants tipus d’ocells diferents.

També vaig provar un fruit que ells anomenen raïm però que només té en comú amb el nostre la forma. El gust i textura no tenen res a veure...i no crec que el vi que se’n fes fos bevible ;).

Després d’hora i mitja vam arribar on hi havia les vaques. Allà vaig poder voltar sola amb el cavall i fins i tot em vaig animar a fer de vaquera, dirigint les vaques cap al prat de nou.

Després vam tornar a la finca, on vam muntar el toro més manso del planeta, ja el nom que té ho diu tot: el Coqueto. Altres noms divertits són: el Four seasons (que originalment és el nom de l’hotel més car de CR), el Manos sucias (té les potes negres), el Aquí me quedo (no deu ser gaire actiu), el Pulgarcito, el Hierbasanta, el Robalito, el Granada, el Gemelo y el Coto. A la casa tenim una vaqueta que es diu Chocotibia...casi no ha crescut per problemes amb l’alletament però crec que ja se la volen jalar, hehehe.

A Costa Rica, sobretot la regió del nord, és tradició la monta de toros, rollo els Cowboys de USA. Cada any, a les festes dels pobles, hi ha competició i tal com he dit abans el Malacrianza és el més desitjat per muntar.

Així doncs, ja vaig fer els primers passos per esdevenir Cowgirl...amb aquest toro tan manso vaig apendre només a pujar sobre els toros, hehehehe.

Fotos aquí.

Demà us ensenyaré la Forneria de El Paso Tempisque, poblet on vivia quan estava a Guanacaste.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi everybody!

To start with, I just want to confirm that I’m still alive! I admit I’ve been disappeared for a while…a lot of work, not good connection to internet, if any, and really hot weather!, similar to the Spanish August, with a really hot sun! (With it I want to say that I was lazy to write).

I think that the last time I wrote something it was January…after that I was a month and a half in Guanacaste doing field work, then I escaped for 10 days to Nicaragua (it will another post), and now I’ve been half of the Easter week in Guanacaste again and I’ve done 5 more days of work. These 2^nd nd 3^rd samplings have been easier partly because workers in the company knew me already this time, and also because I also knew the place. Yesterday I came back from the north and now I’m in Heredia again to prepare everything before I live. I can say that the work done has been good and it’s been worth all the effort and time. Now I still have to do the lab work and data analysis, but this is something that will be done in the NL, place where I will be in a week.

Along these two months that I’ve been to Guanacaste there has been a lot of work but I also managed to enjoy life and disconnect from work. One of the things I’ve done was the most Guanacaste experience, which is riding horses along the fields and above all riding bulls, but not the Malacrianza (could be translated as the Badraised), which is the most famous bull all over the country.

The family I live with knows a man called Carballito that takes care of a “rancho” in a place called Ojochal. One Sunday in the morning…well, more than in the morning we could say it was more under a fucking sun at 11h a.m. We took a taxi to the “rancho”, where Carballito had prepared 4 nice horses for 8 people. The idea was to go to the fields where the cows were running. I was going in the same horse with Dieguín, the brother of the father of the family, so I was going to the back side…but I didn’t have anything to put under my ass, so I finally had my ass peeled. You learn from everything :D.

Scatological information apart, I must say the view remained me totally to the African savanna. Now it is the dry season in CR and you could really notice it. Only giraffes and lions were missing. Instead of that there were several types of birds. If CR has a lot of something this is birds, I think. At least I hadn’t seen so many types of birds before.

Also I tried a kind of fruit which they call grapefruit but it has nothing to do, in taste and texture, with the European grapefruit. And I don’t think the wine from that fruit would be as good as oursJ.

After an hour and a half we arrived where the cows were. There I could ride on my own and I even dare to drive the cows back to the field where they came from. Later on we came back to the “rancho” to ride on a bull, the quietest one on the planet. Actually the name says it all: Coqueto (…..). Other funny names are: Four seasons (it is originally the most expensive hotel in CR), Dirty hands (it has black feet), Here I stay (it may be not really active), Holyherb, Granada and Twin. In Costa Rica, mainly in the northern region, the tradition is to ride bulls, like the cowboys in the US. Every year, when the parties of the each village start, there is a competition, and as I said before people prefer riding on the Malacrianza.

So, I made my first steps to become a Cowgirl…with this such a quiet bull I only learn how to step on the bulls, hehehehe.

Tomorrow I will show you the Bakery of El Paso Tempisque, village where I lived in Guanacaste.

Pictures here.

Corcovado

2009-02-07T18:20:00.008+01:00

Bones! després d'uns quants dies torno! Massa feina :S.

Bé doncs, avui us volia parlar del parc de Corcovado, un dels més impressionants i bonics de CR, per no dir el que més. Aquest parc es troba a la península de Osa, al sud-oest del país. Per arribar-hi calen 10h de bus des de San José fins a la Palma (si es fa el recorregut que la Paleah (de Canadà) i jo vam fer). També hi ha altres entrades, per Bahía Drake, però l'aventura assegurada és pel mig del parc ;).

El recorregut va ser el següent:

1) La Palma - Estació Los Patos: 13 Km, fets amb taxi.
2) Estació Los Patos - Estació La Sirena: 18 Km, caminant.
3) Estació La Sirena - Estació La Leona - Carate: 18 Km, caminant.

La Palma és un poblet amb una soda, una pizzeria un súper i 4 cases. Allà s'hi pot fer nit i comprar el menjar per a la ruta, ja que un cop dins del parc no és possible comprar res, tot i que a l'estació La Sirena pots reservar sopar per 8.5$. El problema és que cal reservar amb temps...cosa que la Paleah i jo no vam fer, hehehe. De fet, per entrar al parc cal un permís que va bé demanar amb temps...si no t'has d'esperar entre 1-3 dies per poder entrar. Nosaltres vam tenir sort i només vam esperar 1 dia (molta sort de fet).

Doncs bé, la primera nit la vam passar a la Palma. Un cop allà vam saber lo del permís i llavors vam anar fins a un poble una mica més amunt on hi havia un lodge que aconsegueixen els permisos d'entrada ràpid...però cobrant comisió de 3$ per cap (i sense dir-t'ho). Allà vam conèixer una parella de Gringos molt amable...de fet els vam fer pena i ens van convidar a dinar un bon arròs amb camarones, hehe. També hi vam fer la segona nit, enmig d'una bona pluja tropical, magnífic!. El dia següent vam anar amb taxi (50$ total) des de Guadalupe (el poble) fins a l'Estació d'entrada al parc (Los Patos). I des d'allà vam començar una caminada solitària pel mig de la "selva" de Corcovado. S'hi veu de tot, ocells, granotes, serps, monos, agutins, etc. I el soroll selvàtic és constant, una passada. Això si, suant com pollastres, al principi de la caminada em queia 1 gota per segon des de la meva cara. Mosquits pocs, però moltes paparres! un dels pocs inconvenients del parc, hehe. Doncs bé, aquest recorregut fins a l'estació La Sirena va durar 7h, i això que ens van dir que havíem anat ràpides! la majoria de la gent ho fa amb 10h (mort, hehe). De fet, al final del camí ja no podíem, teniem moltes ganes d'arribar! de dutxar-nos i no fer res, hehe.
L'endemà ens vam llevar a les 4'30h per poder atravessar el riu abans la marea no pugés i així no mullar-nos...però llestes de nosaltres vam creuar pel lloc erroni, de manera que l'aigua ens va arribar a la cintura...i el més bo és que just teniem l'aigua pel cul que veiem a un guía amb dos guiris creuant a uns metres de nosaltres i sense mullar-se res més que els peus...hehehehe, genial. Així doncs vam continuar la nostra caminada amb el cul ben xop al llarg de la platja. En teoria el segon dia era menys dur però per a nosaltres va ser al revés, suposo perquè ja portàvem cansament del día anterior...anar caminant amb la calor i el cul moll :D.
Finalment vam arribar a l'Estació la Leona, on ens vam adormir durant 1h tombades a la gespa. Després de la dormideta vam caminar els 3.5km que ens faltaven per arribar a Carate, destí final on ve un bus-camió per porcs a recollir-te i portar-te a Puerto Jiménez. Però com sempre al llarg del viatge vam tornar a tenir sort. Un pilot que tornava buit cap a San José ens va oferir una ganga per tornar amb ell i estar en una horeta (enlloc de més de 24h després) a casa el mateix dia! així que sense pensar-ho dos cops ens vam muntar en la mini avioneta. Va valdre la pena, tan pel preu com per la vista del parc. Em vaig fer creus de que haguéssim creuat aquell parc!

Conclusió: el parc val la pena, si es tenen prous dies s'hi ha d'anar. Es pot fer tan la versió aventurera com la més relaxada, que sería la que va per Bahía Drake.

Per veure les fotos cliqueu aquí!

Salut!

---------------------------------------------------------------------------------
Hi! it's been a long time! too much work :S.

Well, today I'm gonna talk about my Corcovado trip. This is one of the most beautiful and impressionant parks of CR. This park is within the Osa peninsule, south-west of the country. To get there you need 10h bus from San José to la Palma (if you do the route that Paleah (from Canada) and me did). There are other entry sites, like the one in Bahía Drake, but it's more adventurous if you cross the park ;).

This was the route:

1) La Palma - Los Patos station: 13 Km, done by taxi.
2) Los Patos station - La Sirena station: 18 Km, walking.
3) La Sirena station - La Leona station - Carate: 18 Km, walking.

La Palma is small village with a soda, a pizzeria and a supermarket (well, minimarket) and 4 houses. There you can buy all the food you need for your trip, since once in the park it's not possible to buy anything, although La Sirena station you can have dinner for 8.5$. The only problem is that you need to book in advance...something that Paleah and me didn't do, hehehe. Actually, to get into the park you need a permit which is good to ask in advance...otherwise you have to wait like 1-3 days to get in. We were lucky and only had to wait 1 day (really lucky actually).

Well, the first night was in La Palma. Once there we knew about the permit so then we had to walk to another village near there to a lodge where they can get a fast permit for you...although they charge you 3$ (and they don't tell you in advance...). There we met a nice Gringo couple who felt sorry for us (eating cheese and bread all day, hehe), so they invited us to have lunch 8rice with shrimps, nicenice). This second night was under a tropical rain aaall night, very nice!. Next day we took a taxi to Los Patos station for 50$ total, this is the entrance station of the park. From there we started our solitary walk in the middle of the Corcovado "jungle". You can see all kind of animals: birds, frogs, snakes, monkeys, agutins (I don't the name in English, sorry), And the selvatic noise it's incredible! But also sweating like "pollos", I was droping one drop per second from my face I think. Not many mosquitoes, but a lot of ticks! Well, this first walking day took 18km and 7h (they told us that was fast, mainly people last like 10h). Actually at the end of the walk we were dying, we really wanted to arrive and have a shower and do nothing, hehe.
Next day we woke up at 4.30h to be able to cross the river before the tide was to high to cross...but smart us we crossed the river in the wrong place (of course), so the water reached our bellies...and the funniest thing is that once we were at that point a guide came with two tourists and crossed the river from the right point, just wetting their feet, joder, hehehehe, fantastic.
So we kept walking with our asses wet along the beach. In theory the second day is less tiring but for us it was the other way around, I supose because we were tired from last day...it was also hotter and the wet asses :D.
Finally we got to La Leona station, were we slept for one hour laying on the grass.
After our siesta we walk the last 3.5km to Carate, final destiny where you take the bus- pig's truck to Puerto Jiménez. But as lucky bastards we had been all the trip we were lucky again, hehe. A plane pilot told us he was coming back to San José with an empty plane so he offered us a trip for such a cheap price and in less than 2h (instead of a whole day) we were home! It was worth, for the price and the view of the park from the plane. I could not believe we had crossed that park!

Conclusion: you should go to this park if you have the oportunity. You can do the wild verison or the more relaxed one, which is the one from Bahía Drake. Both are nice!

Click here to see the pics!

Salut!

Si camines pel Volcán Barva / If you walk around Volcán Barva

2009-01-23T22:16:00.003+01:00

l'abans i el després / before and after

2009-01-14T03:53:00.004+01:00

Abans i després del terratrèmol / Before and after the earthquake:

Sarapiquí ( riu/river)
Soda

La Paz (catarata/waterfall)

Jesus Camp

2009-01-10T18:15:00.002+01:00

Avui us recomano la pel·lícula "Jesus Camp", que podeu veure gratis a la següent direcció: http://video.google.com/videoplay?docid=2289647861343939846.

Increïble, jo diria SCARY!, fins i tot en Harry Potter és producte del diable...

Today I recommend you "Jesus Camp" movie, which you can watch for free in this webpage: http://video.google.com/videoplay?docid=2289647861343939846

Incredible, I would say SCARY!, even Harry Potter is a Devil's creation....

Terratrèmol / Earthquake

2009-01-08T20:47:00.003+01:00

Fones!

Acabo de tenir la meva gran experiència en terratrèmols! A més de 30km de profunditat la terra ha decidit moure's una mica i ha donat un terratrèmol de 6.2! Crec que mai havia sentit tan de moviment provinent de sotaterra, hehe, amb tot moventse per dins l'oficina.
Ha estat interessant, tot i que en primer moment m'he quedat mirant al company de feina com dient: "haig de sortir d'aquí o ens quedem??", però ell ha reaccionat menys que jo, hehe. Després han seguit moviments més petitons i sembla que així continuarà, de fet ahir ja n'hi va haver un de petit.

En aquesta pàgina web podeu veure els moviments: http://www.ovsicori.una.ac.cr/sismologia/sismogramas_linea.htm

Crec que es veia bé des de l'Arenal i del Poás, dos volcans.

Bé, només volia explicar la petita notícia! mos la veiem!

------------------------------------------------------------------------------------------------
Hi everybody!

I just had my first big experiences with earthquakes! 30km underground our planet has decidedd to move a little (grade 6.2). I think I've never felt such a movement from down earth, hehe, with everything inside the office moving.
It's been interesting, although first I did not know what to do. I look at my colleague like: "do we have to go or stay???", but he could react less than I did, hehe. After that some little movements, which seem to go on in the following days. Actually there was one movement yesterday already, but too small to tell about it ;).

In this webpage you can see the sismograph info: http://www.ovsicori.una.ac.cr/sismologia/sismogramas_linea.htm

Well, just wanted to give you this new! see ya!

Nosaltres, els altres / Ourselves, the others

2009-01-07T20:37:00.002+01:00

Ahir vaig estar llegint la introducció d'un llibre anomenat "El mito roto, immigración y emigración en Costa Rica" de Carlos Sandoval. Entre les seves línies hi vaig llegir aquestes que em van semblar interessants:

"Los modos de imaginar al otro tienen que ver con los modos en que nos percibimos. El otro está en nosotros. Sólo intentando cambiar el nosotros podemos intentar modificar las imágenes del otro".

Yesterday I read the introduction of a book called "The broken myth, immigration and emigration in Costa Rica" by Carlos Sandoval. Among its lines I read those ones which I found interesting:

"The ways we imagine the other have to do with the ways we perceive ourselves. The other is in ourselves. Only trying to change the others we can try to modify the way we see others".

Panamà

2009-01-06T15:31:00.004+01:00

Molt bones!

Ja he tornat del meu viatge nadalenc.

Primer vaig estar per Panamà, al nord-oest del país. Vam agafar bus des de San José fins a David, barat (15$ anar i 15$ tornar)...l'únic problema va ser a la frontera...els mafiosos panamenyus! ens demanaven que ensenyessim 500$ cada un o bé un document que ensenyés quants diners tenia a la targeta de crèdit, per demostrar solvència econòmica! total, jo no portava 500$ ni ganes y tampoc podia demostrar que tenia targeta de crèdit amb prous diners com per viatjar 4 dies per Panamà...així que els molt listillus ens diuen: "parleu amb el noi akell"...bé, akell noi resulta ser un mafies conxorxat amb el tio d'aduanes..."me pagan 30$ cada uno y les sellamos el pasaporte". Així que quin remei, a pagar...i no erem els únics! 10 salvadorenys també van pagar, però ells 20$ (vam ser els més pardillus) i una parella de gringos res perquè són gringos i Panamà és gringolandia...

En fi, després d'això tot va anar rodat, vam veure un cartellet del waterfall hostel (www.waterfallhostel.com) i un cop a David vam trucar: 8$ dormir, 5$ sopar per dos i 6 birres només 5$, barat, no calia anar al poble ni cuinarse, hehe. L'hostal el portàven uns gringos sonats però en el lloc hi ha ambient, amb dos piscines, unes cascades, taula de pingpong, foguera, molts gringos (tots bona gent, encara que algún rarillo, hehe). Primera nit doncs relax al jardí (molt gran) del hostel.

Al día següent visita a Boquete, poble de muntanya, moooolt bonic, val la pena anar-hi. I en aquesta època el temps és molt bo per anar per aquelles contrades. Vam anar fins les cascada de San Ramón...esperàvem un cascadot però era una cascadeta, hehe. Això si, la caminada val la pena, tan pel paissatge com per la gent (encara queda molt indígena per la zona).
A la nit de nou al hostel, on els gringos es van dedicar a tirar patates a propulsió amb un tub de plàstic, hehe. Ben sonats, arribaven a un 1km.

El següent dia vam anar a la platja de Las Lajas, a 1'30h de David. No es pot arribar totalment amb bus, cal agafar un taxi l'últim tros, però tampoc surt molt car si es va amb dos o més. La platja era ben tranquila, pràcticament ningú, amb un restaurant xinès que per 4$ et donava una bona tonyina amb arròs, plàtan fregit, etc. Moltes onades, això si.
Després última nit al hostel, molt tranquila aquella nit, vam xerrar força amb els treballadors del bar i vam saber una mica més de la vida dels panamenyus, que cal que dir que són molt amables i agradables!

En definitiva, un país que val la pena visitar en tots els sentits: paisatges maquíssims, bona gent i econòmic! Només cal vigilar a la frontera que no et timin :D.

Mos la veiem!

Fotos aquí!

English version: I'm lazy, hehehe. But Panama was great, it is a very nice country to visit!

Merci pel vostre interés! / thanks for your interest!

2008-12-23T14:06:00.002+01:00

Molt bones!

Primer de tot gràcies Josep per recomenar el blog de "la luchas sin fin".
Segon, que reclamin escrits dels meus m'alegra, vol dir que si que hi ha gent que el segueix! aquests dies he estat liada amb la tornada de Guanacaste, revisió de material que no funcionava i després amb el viatge a Panamà de 4 dies (cada 3 mesos caduca el visat, així que haig de sortir 72h del país). Ara mateix estaré 10 dies voltant per CR amb la família, així que poc temps tinc per escriure! però prometo que passat festes el viatge panameny i la volta per CR seran "reportades" (no sé si és correcta la paraula).

En fi, molt Bon Nadal a tots i totes i que el 2009 us cedeixi com més desitjos millor!

Fins d'aquí 10 dies ;).

/ National Geographic moment

2008-12-08T16:21:00.004+01:00

Ahir vaig anar al Parc de Santa Rosa, casi arribant a la frontera amb Nicaragua. És un bosc sec (i molta calor). Personalment em va agradar més el Rincón, però si un té temps de sobres doncs és prou bonic. De fet es pot arribar a la platja si es camina un parell d'hores més, però ahir no hi havia temps. Això si, vaig poder veure forces animals, entre ells els monos de cara blanca, un dels quals casi se'm pixa a sobre (molt simpàtics ells). Fins i tot vam poder veure una serp perseguint una granota, caçarla i menjar-la. Aquest va ser el nostre moment NG! (és la segona foto, encara que costa una mica de veure).

Fotos aquí.

Yesterday I went to Santa Rosa National Park, almost reaching the border with Nicaragua. It is not as nice as Rincón de la Vieja but it was ok to walk around, so I recommend it to people with enough time to visit CR. Actually if you walk 2 more hours you get to the beach, but I didn't have time for that. We saw a lot of animals, among them the white face monkeys (very nice animals...one of them almost pees on me, mother.....). We even saw a snake chasing, catching and eating a frog, that was our NG moment! (it's the 2nd pic, although it is difficult to see).

More pics here.

Ja ve Nadal / Xmass is coming

2008-12-05T22:13:00.003+01:00

Des d'aquí poc noto que ja ve Nadal...la falta de fred, neu, moquets al nas, galtes fredes, llevar-se al matí i no voler sortir de llit per fred fa que no recordi que ja és Desembre. Però els ticos s'han encarregat d'això i m'ajuden a recordar a cada instant que si, que arriba Desembre, Nadal, que cal posar l'arbre i el pessebre. Ja des de que vaig arribar l'1 d'Octubre hi havia botigues on només venien llumetes, boles, etc per a les festes i amb el temps el número de botigues i accessoris ha anat augmentant als carrers. Ara la febre nadalenca ja ha arribat a cases i empreses: aquí teniu les fotos d'una de les botigues a Liberia (em feia cosa fer una foto més aprop) i del pessebre que hi ha a infermeria on hi estic per fer la feina a CATSA.

From here I don't really feel Xmass is coming...no cold weather, no snow, no runny nose, no cold cheeks, no being lazy to get out of bed in the morning because of cold make me forget that we are already in December. But ticos take care of that and help me to remember every time that yes, it is December and Xmass, the tree and the crib are coming. Since I came here the 1st of October I already saw some shops with only Xmass stuff, and the number has increased with time in streets. Now the Xmass fever has arrived at homes and companies: here a picture of a shop in Liberia (I didn't feel like take the picture nearer) and the crib in the nursery in CATSA where I work.

Bocones, pistolers i el joc dels pals de gelat / Bocones, cowboys and games

2008-11-29T13:58:00.008+01:00

Bé, aquí teniu algunes fotos de la meva vida a El Paso Tempisque. Dos dels nens (Vinicio i Leo) són fills de la família i els altres dos són cosins seus. Vam estar jugant a un joc raro amb pals de gelat i després els vaig ensenyar el joc de matar, el qual els va agradar però dubto de que se'n recordin de com funciona. A les fotos també podeu veure l'efecte dels bocones (xupen la sang com vampirs i després sents un dolor com si t'haguessin donat cops).

Wel, here some pics of my life in El Paso Tempisque. Two of the children are the ones I live with (Vinicio and Leo), the other 2 are the cousins of the family. We were playing a strange game but later I taught them a new game called "to kill", I doubt they will remember how it works. In the pictures you see also the effect of the "bocones", they suck your blood like vampires and later it feels like someone has been beating you.

Notícies / News

2008-11-27T14:35:00.003+01:00

Com que no tinc gaire accés a internet ni temps us deixo aquí com un diari d’aquests dies:

22/11/08

Ja fa una setmana que estic per Liberia, a la zona del nord-oest del país. Cada día em llevo a les 5’30h per agafar el bus que porta tots els treballadors des de la ciutat dins a CATSA, la companyia de sucre. El trajecte dura una mitja hora, entre camps buits amb arbres esporàdics, estil la sabana africana pero amb més verd. Per a mi, aquesta ha estat la regió més maca del país, de moment. La llum és maquíssima, sobretot quan es pon el sol, i l’aire és més net (hi ha menys cotxe que al Valle Central). La gent també és molt amable, i de fet si he trobat habitació ha estat gràcies a un treballador dels que va al bus (com que no en tenía vaig començar a parlar amb treballadors del bus a veure si algú tenia habitació lliure, hehe, i va funcionar!). Es pot dir que l’habitació no és gaire luxosa, de fet estava plena de trastos i la van fumigar i arreglar per a mi (la primera nit vaig notar la fumigació un mica, però en fi, tinc habitació). El lloguer em surt per uns 40€, que aquí és molt barat, penseu que per una cosa similar em demanaven 120€! A més, aquí tinc una cuina, tele al menjador i una família amb qui xerrar.

A CATSA la feina va a ritme tico...dilluns en teoria puc començar amb el mostreig si ningú hi posa cap problema. Al llarg de la setmana m’ha passat de tot: programes d’ordinador que no funcionaven per culpa d’un virus (vaig haver de reinstalar windows, etc), cable per transferir dades espatllat (com que és molt especial de l’aparato doncs el vam demanar a San José, però m’han portat un cable erroni), inundacions a la infermeria on hi tenia el material de mostreig per tuberia trencada (material està bé), etc. En fi, sembla com si algú no volgués que comenci l’estudi...però com diuen aquí: todo llegará, no sabemos cuando, pero llegará!

Ahir vaig anar a sopar a casa de l’informàtic de l’empresa, vaig estar amb la seva família, la dona i 3 filles. Gent molt maca i molt interessant. També una excepció dintre de les famílies tiques. M’explico: aquí a CR les famílies estan molt desestructurades, la gran majoria. Les parelles es separen, hi ha moltes infidelitats, hi ha fills d’altres pares (a vegades del tiet), llavors un home té fills amb 3 dones diferents...de manera que a la família acaben sent 40 o més. També hi ha molta mare soltera, això és algu que amb poc temps veus constantment. Crec que el fet de que els nens visquin aquestes experiències amb els seus pares fa que ells tampoc acabin creient molt en el compromís, la parella, família, etc. Però d’altra banda és curiós que les famílies (o part de lo que queda) estan molt unides i s’ajuden molt entre ells, sobretot els fills amb la mare i els nebots, per exemple.

Bé, ara escric des de la meva súper room amb forats a les mosquiteres que he tapat amb paper de cul, a veure si funciona (aquí hi ha una mica de dengue). Suposo això ho publicaré dilluns. Per veure les poques fotos clickeu aquí!

26/11/08

Fa més d’una setmana que estic per aquí. El cap de setmana vaig anar a playa Panamá (m’agraden més les platges del carib, de moment) i el Rincón de la Vieja, un parc genial. Amb moltes possibilitats de fer varies caminades i on un geòleg disfruta com un camell. Això si, hi ha uns bitxos anomenats bocones que m’han deixat les cames com un colador! Són vampirs, jo crec, hehe.

He canviat de casa, doncs a l’altri vaig trobar com 10 “cucarachas” a la meva habitació a mitja nit. Ja n’havia vist un parell per la cuina, i mira, ho podia acceptar (de fet li vaig dir a la dona, per si li interessava matar-les i aquestes coses, hehe, però no va semblar que es preocupés gaire). Total, que 10 bitxots d’aquells com a mascotes doncs no em venien gaire de gust i he trobat una habitació aprop de la companyia, al mig d’un poble rural, on les parets són de guix (abans eren dos fulloles trencades). A més la familia és molt maca, tenen 3 fills (Alfonso, Leo i Vinicio). Tots 3 molt curiosos. Ahir a la nit ja em van preguntar 10000 coses i me’n van explicar 10000 més. La dona de la família també em va ensenyar el poblet, la casa dels germans del seu marit (11) i, és clar, vaig conèixer tota la família, hehe.

Ara ja no em cal llevar-me a les 4’30h (havien canviat l’horari d’entrada, les 6h, i em calia llevar-me d’hora). Ara em llevo a les 5’15h, mitja horeta més sempre s’agraeix. Es pot dir que ara ja sé el que és treballar de sol a sol, hehe (unes 12h cada dia).

El mostreig està sent difícil...els cuestionaris i proves de funció pulmonar van fent però la mesura dels nivells de pols sembla que no vulgui funcionar...les bombes de succió no em funcionen, i mira que les he carregat, descarregat, etc. En fi, així és la ciència! A veure si aviat solucionem el problema...però cal que sigui abans de diumenge, doncs el dia 1 ja comença la zafra i els nivells ja seran massa alts.

Esmorzo a les 6h i com que l’empresa em dóna menjar gratis doncs només tinc opció de menjar gallo pinto (arròs amb frijoles) i ous remenats, sempre amb una mica de macedònia i un suc. Després al dinar també hi ha arròs, com no, carn, verdures, pa i el fresco, una de les coses que més m’agrada d’aquest país (són sucs naturals, però n’hi ha de tota mena, tots molt bons, sobretot el de cas (no KAS, que jo em vaig confondre el primer dia)). Al sopar ja intento menjar alguna cosa més mediterrània, com amanida i tal, però a la casa em miren em cara de: i només això menjaràs?, hehe. La veritat és que es menja moooooolt arròs, a tots els àpats, és impressionant, sort que tenen la papaia que fa baixar el tema.

Com que la setmana que ve comença la zafra aquesta tarda hi ha missa al “ingenio”. Aquesta és una prova més de la religiositat de la zona, jo l’he percebut com molt més accentuada que al Valle Central, però parlant amb l’infermer m’ha dit que no, que al Valle Central són més religiosos...no sé. La família on visc també és molt creient. Pertanyen a una variant del catolicisme, però no em feu dir el nom perquè és molt llarg.

Ara estic escrivint això entre qüestionari i qüestionari, espero aviat arribin més treballadors per anar avançant feina, ja que les bombes avui no han volgut funcionar.

4 hores més tard: ara escric a la nova casa, avui m’han donat “chicharrones” amb amanida, en conjunt el plat es diu “bigorón”. Molt bo! Això si, entre els àpats a l’empresa i aquests sopars que em preparen tornaré tuixona, tuixona (de fet ja ho començo a notar...), però en fi, això com l’economia, tot el que puja baixa, no?? Hehehe.

Bé, per avui crec que ja està. A baix els links per veure fotos:

Per veure fotos del Rincón de la Vieja aquí.

Per veure fotos de Liberia, CATSA i el Paso Tempisque (on visc ara) aquí

--------------------------------------------------------------------------------------------------

As my access to internet is limited here I leave you with a kind of a diary of these days:

22/11/08

It’s been a week since I’m in Liberia, in the north-west area of the country. Everyday I wake up at 5’30h to take the bus which takes the workers to the company from the city to the CATSA, the sugar cane company. The trip takes like 30’, crossing empty fields with some trees once in a while, like an African sabana but greener. To me, this is the most beautiful region of the country, by now. The light is fantastic, specially in the sunset, and the air is cleaner (there are less cars than in the Central Valley). People are really kind, and actually, if I found a room it is thanks to one of the workers of the bus (as I didn’t have room I started talking to workers there in the bus to see if one of them had a free room, and it worked!). The room is not that luxurious, actually it was full of things and they had to use some pesticides to kill some animals there, hehe (the first night I felt the effects of the pesticides, but well, I have a room). The rent is really cheap, only 40€, which here it is cheap…some rooms which were the same as the one now costed me like 120€! On the other hand, here there is a kitchen, tv in the living-room and a family to talk to.

In CATSA work is going with a tico rhythm…Monday I’m supposed to start sampling if no one says no once I get there at 7h in the morning. Along the week I had problems with everything: I had to reinstall windows cos programs were not working due to a virus, the cable to transfer info from the spirometer to the pc broke down (and it is really specific one, so it’s hard to get), were I have my material there were some waters escaping from a plumb, but the material works, etcf. So, it seems someone doesn’t want the project to get started…but as they say here: everything will come, we don’t know when, but it will come!

Yesterday I had a dinner in one of the worker’s house, the informatics’ guy in the company. I was with his family: wife and 3 daughters. They are really nice people and very interesting, also an exception within the tico families. Let me explain: here in CR families have divorced or separated parents, lots of them. Couples separate, they cheat each other, there are children from other fathers (sometimes the uncle), so a man can have children with 3 different women, so at the end they are 40 in the family. Also a lot of single mothers, you can see it soon once you get to CR. I think that the fact children live these experiences brings them to a point where they don’t believe in commitment, couple or marriage, etc. On the other hand familias (or part of them) become like one and they help each other much more than we do I think, specially children, who take care of the mothers once parents divorced, for instance.

Well, now I write from my superroom with holes in the mosquitoe nets, which I fill up with toilet paper, let’s see if it works (there is dengue here, so…). I suppose this I will publish it on Monday.

26/11/08

It’s been more than a week since I got here. In the weekend I went to Panamá beach (I like better caribean ones, by now) and I’ve also been to el Rincón de la Vieja, a really nice park, with a lot of possibilities to walk around, and a geologist there can enjoy him/herself a lot!. But there is an insect called bocón with eats you! Like a vampire, maaaaaaan, I’m full of volcanos, hehehe.

I’ve changed home, since in the other one I found 10 cockroaches in my room in the middle of the night. I already had found 2 in the kitchen and I could stand that (actually I told the woman about it but it looked like she didn’t care too much). So, I didn’t feel like having 10 cockroaches as pets so I looked for a room and I found one near the company, in the middle of a rural village, where the walls are not broken, hehe. Indeed, the family is really nice, with 3 children (Alfonso, Leo i Vinicio). All of them are curious to know more about me, hehe. Yesterday night they asked me 10000 and explained to me 10000 more. The woman of the hose showed me the village, the hosue of his man’s family (who are 11 people), and of course I met the whole family.

I don’t need to wake up at 4’30h anymore (they changed the entrance time to 6h, so I had to wake up early). Now I wake up at 5’15h, half an hour later (30’ can be a lot, hehe). Now I can say I know what it is to work from sun to sun, as we say in Spain (like 12h a day).

The sampling it’s being complicated…questionnaires and lung function testa are going ok but to sample the dust levels we are having problems, pumps are not working, and I’ve charged them and uncharged them, etc. Well, this is science! Let’s see if soon we can solve the problem, but they need to work before Sunday since the harvesting season starts Monday, when dust levels are too high!

I have breakfast at 6h and as food is for free in the company for me I eat there…but then the only option is frijoles, rice, eggs, fruit salad and juice (I eat all to have enough energy, but I’m getting fat, hehe). Later for lunch I eat rice again, of course, meat, vegetables, bread and fresco, one of the things I like the best here in CR (they are fruit juices of different kinds, especially cas ones (not KAS, I misunderstood the first day). For dinner I eat some more mediterranean, like salad, but at home they look at me like: you are only gonna eat that??. They eat so much rice, my god, every meal, it is amazing, they are lucky to have papaya, to help them to evacuate, you know.

As next week zafra is starting (harvesting season) they are gonna celebrate mass this afternoon in the company. This is a prove of how religious they are here, I found Guanacaste more religious but they say the Central Valley is more…I don’t know. The family I live with now is also very religious. They belong to one of these catholic varieties, but don’t ask the name, it is too long.

Now I’m writing between questionnaire and questionnaire, hope soon more workers will come so I can go further with work, since the pumps didn’t want to work.

For hours later: now I’m in the house, today they served me “chicharrones” with salad, the meal is called “bigorón”. Very nice! But if I keep on eating like that I will come back like a cow, man! But well, what goes up goes down, like economy, isn’t it? hehehe

Well, today I’m finished, it’s 8’14pm and I feel like going to bed already. To check pictures of these days click the links below!

Rincón de la Vieja here.

Liberia, CATSA and el Paso Tempisque (where I live now) here

Què fi faig jo aquí? / What am I doing here?

2008-11-14T23:23:00.006+01:00

Bé, he estat parlant molt de Costa Rica, experiències, etc, però no he parlat del què hi he vingut a fer (i això que ja hi porto més d'un mes). El dilluns vaig cap al nord del país a fer mostreig i he cregut que era un bon moment per explicar-ho (això si tot va bé, perquè porto casi 1/2 mes intentant anar al nord i no hi ha tu tia!: pluges, malaltia, ritme tico...).

Com ja diu el meu perfil estic fent un master de Toxicologia i salut ambiental. Una part del master és un Major project, que li diuen. Doncs bé, això és el que he vingut a fer aquí.

El projecte s'enmarca en el sector de la canya de sucre. Al llarg de l'any hi ha dos èpoques, la de "zafra" (collita) i la de no "zafra". Durant la collita la canya de sucre es talla i en surt una pols coneguda com a "bagazo". Aquesta pols pot estar contaminada amb fongs, bacteries, etc. i en conjunt poden afectar al sistema respiratori i ocular dels treballadors. La idea és mesurar nivells d'exposició i a més mesurar funció pulmonar i passar un cuestionari. D'aquesta manera podrem veure quins nivells són problemàtics pels treballadors i quin tipus de problemes exactament desenvolupen.

D'aquesta manera es pretén, a més, poder millorar les condicions laborals dels treballadors, ja que a partir dels resultats s'intentaran aplicar mesures.

El projecte es farà a la regió de Guanacaste, on hi ha més canya, concretament amb l'empresa CATSA, de la qual ja en vaig parlar en un post anterior (clickeu aquí).

Bé, un cop allà ja us aniré informant de les experiències amb el sucre, la canya, treballadors, etc ;).

Salut!

IRET (Instituto Regional en Sustancias Tóxicas)

------------------------------------------------------------------------------
Well, I've been talking a lot about Costa Rica, experiences, etc, but I haven't talked about what I came to do here (and I've been here for more than a month). On monday I¡m going to the north to start sampling and I thought now it was a good moment to explain what I'm gonna do here (in case everything goes as expected, cos I've been like half a month trying to go to the north, but it looks kind of impossible: tropical storms, disease, tico rythm...).

As I you know I'm studying a master in Toxicology and Environmental health. A part of it is a Major project and that's what I'm doing here.

The project is within the sugar cane field. Along the year there is the harvesting and non-harvesting season. In the harvesting season the sugar cane is grinded and so a lot of dust called bagazo comes out. This bagazo can be contaminated with moulds, bacteria, etc and all these things together can affect the respiratory and ocular systems of the exposed workers. The idea is to measure the exposition levels and also the lung function and handle a questionnaire. In this way we can see which levels are a threat for the workers and exactly which problems do they develop.

On the other hand, the idea is also to improve the working conditions of the workers, since after the study some measures will be applied.

The project will take place in the region of Guanacaste, where a lot of sugar cane companies work in. Actually it will be in collaboration with CATSA company, which I already talked about in another post (click here).

Well, once there I will keep you informed about sugar, canes, workers, etc ;).

Proost!

Filosofia per a la vida / A philosophy for life

2008-11-08T23:39:00.003+01:00

Avui una mica de filosofia caribenya, una filosofia per a la vida:

Pensaments: mantén els teus pensaments positivament, perquè els teus pensaments esdevenen les teves paraules.
Paraules: mantén les teves paraules positivament, perquè les teves paraules esdevenen les teves accions.
Accions: mantén les teves accions positivament, perquè les teves accions esdevenen els teus hàbits.
Hàbits: mantén els teus hàbits positivament, perquè els teus hàbits esdevenen els teus valors.
Valors: mantén els teus valors positivament, perquè els teus valors esdevenen el teu destí.

-----------------------------------------------------------------------------------
Today a little bit of Caribean philosophy, a philosophy for life:

El discurs de McCain / McCain's talk

2008-11-05T18:19:00.002+01:00

(No hi ha accent obert ni c trencada).

Tothom parla de la victoria d'Obama, un fet que quedara marcat en la historia i que tothom recordara per la resta de les seves vides. Pero a mi m'agradaria parlar del discurs de McCain. Em va sorprendre, és més, diria que va ser més bo i tot que el d'Obama.
Mai abans havia sentit un discurs tan "positiu" per part d'un perdedor (de forma aclaparant) d'unes eleccions. Va saber acceptar la derrota, amb honor. I va allargar la ma a Obama sense cap dubte. En quin moment hem sentit un discurs així per part dels nostres polítics, ja sigui d'esquerres o de dretes? MAI! o com a mínim jo era massa jove com per recordar-ho.

Aquí intenten justificar la seva derrota culpant a l'altre, no culpant-se a ells. Aquí intenten ser guanyadors tergiversant els resultats de manera que s'adaptin a les seves necessitats i no ser uns totals perdedors. Aquí no accepten el cop per intentar tirar endavant, treballant pel país, sinó que es posen pedres al fetge i intenten rebentar qualsevol projecte que el govern de torn vulgui dur a terme, sense importar si és bo pel país o no.

I és que hi ha una diferencia entre els americans i nosaltres. Els americans són americans per sobre de tot, sense importar color polític, de pell, o religiós. Aquí no, aquí recordem les petites diferencies a cada moment, i aixo fa que no avancem tan rapid com podríem, ja sigui a nivell de poble, ciutat, regió, comunitat o país.

Així doncs, hi ha moltes coses dels americans que no ens agradaran i que no adoptarem, pero si n'hi ha una que val la pena aplicar-se: el sentiment d'unitat per aconseguir el que, en definitiva tothom vol, un país millor, un vida millor.

---------------------------------------------------------------------------------
Everybody talks about Obama's victory, something that will remain in the books of history and in our memories for the rest of our lives. But I would like to talk about McCain's talk. I was really surprised, indeed, I think it was even better than Obama's one.
Never before I had heard such a "positive" talk from a looser (totally) from an election. He accepted the defeat, with honour. He is gonna support Obama, and no doubt about it. When have you heard one of our politicians from the right or the left (Spanish at least) talking like this? NEVER! or at least not that I can remember. Here they try to justify their defeat blaming the others, not themselves.

Here they try to be winners twisting the results in a way that these results adapt to their needs, not to be total loosers. Here they don't accept the results and try to move on, to work for the country, they just keep on remembering that they lost, and try to boycott any iniciative from the governement, no matter if the project is good or not for the country.

And that is because there is a difference between americans and us. They are americans above all, no matter the colour of the political party, of the skin or of the religion. Here no, here we remember te small differences at every moment, and that stop us to move on as fast as we could, at a village, city, region, community or country level.

Therefore, there are a lot of things from the USA that we don't like and that we won't adopt, but there is one we should apply to ourselves: the feeling of unity to reach what actually everybody wants, a better country, a better life.

Irazú i Cartago / Irazú and Cartago

2008-11-04T17:27:00.003+01:00

Aquest cap de setmana vam intentar veure el volca (no tinc accent obert ni c trencada, sorry) Irazú. Aquest cop no vam tenir tanta sort com amb el volca Poás, no vam veure res...i si no mireu les fotos:

This weekend we tried to see the Irazú volcano. This time we were not as lucky as with Poás volcano, we saw nothing...just check the pics:

Aquí representa que hauríeu de veure el crater.../ Here you are suposed to see the crater...

Després vam baixar cap a Cartago, la 4a gran ciutat del Valle Central. Hi ha com 15 esglésies, pero la important és la que veieu a sota: la gent entra a l'església de genolls, i cada any hi ha una romeria el 2 d'Agost on la gent va caminant des de la seva ciutat fins a l'església. L'altre foto mostra l'església més important fins al 1910, any en que un terratremol la va destrossar. Ara és un jardí tancat pero molt bonic. Aixo és tot el que es pot veure a Cartago practicament.

After that we went to Cartago, the 4th big city of the Central Valley. There are like 15 churches, but the most important one is the one you see below: people come in walking with their knees, and every 2nd of August people walk from their cities to this church. The other picture is the most important church until 1910, when an earthquake destroeid it. Now it is closed with a beautiful garden inside. That is all you can see in Cartago.

Més fotos (no gaires) aquí. More pictures (not many) here.

Viatge pel Carib - Dia 2 al 4 / Trip in the Caribean - Day from 2 to 4

2008-11-03T01:59:00.007+01:00

De matinada a la platja / In the early morning in the beach

Bé, avui explico la última part del viatge "caribenyu". Com ja vaig explicar el 2n dia vam agafar el bus fins a Puerto Viejo, lloc on viuen els descendents dels jamaicans que van venir a construir la via de tren que unia San José amb la costa per transportar el cafè. Ara aquesta gent viu del turisme, i pel que es diu, s'inclou el turisme sexual (només cal llegir la guia Lonely planet).
És en aquest poble on part de la història de Pura Vida té lloc. Jo m'havia imaginat una cosa força diferent del lloc, començant per Standford, la discoteca (tenia la idea de música reggae, ambient relaxat però amb molta gent, etc). Enlloc d'això em trobo el Pachá Puerto Viejo, amb maes desesparats per treure noies a ballar (especialment las "rubies", hehe) salsa, merengue i especialment (i malauradament) reguetón. I amb begudes gratis per les noies que ballen, que eren 4 perquè el local estava buit. Això si, era al costat de la platja tal com diu el llibre. Suposo que amb els anys l'ambient ha anat canviant.

El poble és ple de Gringos, my god!. Especialment en el "hostal" on vam estar, el Rocking J's, ja que el porta un Gringo (faldiller, by the way). Concepte senzill, dorms en hamaques per 5$, tirat. Molt jovent, dutxes d'aigua freda, lavabos on hi vols passar el mínim de temps possible i cuina que t'emputxa a anar de restuarant, hehe, i al costat de la platja Cocles, que és força tranquila. La platja del davant és genial per banyar-s'hi a les 6 de la tarda abans no es faci fosc, i això que no sóc de platja, hehe. Però en fi, pel jovent està prou bé, i més pel preu que té. A la nit concerts, karaokes, ambient en general. La decoració del lloc se'n porta un 10, estil mosaic per tot arreu, amb cd's enganxats a les taules, així com monedes, fotos, i tot el que et pugui passar pel cap (mireu les fotos).

Caminant per la platja des del Rocking J's (que està a les "afores") fins al poble s'hi veu força porqueria, encara me'n faig creus que aquesta sigui la CR ecològica de que tothom parla. Botiguetes d'aquestes típiques de festa major ocupen tot el carrer, juntament amb els restaurants, hotels i llocs per llogar bicis. Nosaltres en vam llogar una, amb l'objectiu d'anar fins a Manzanillo, però degut a l'estat de la carretera i la calor ens vam quedar a mig camí, a Punta Uva, una platja amb unes boniques vistes i, com en totes les platges, milions de petits crancs.

A la segona nit d'estar allà vam evitar l'Stanford i el restaurant que haviem visitat l'última nit (els lavabos feien olor a 1m d'ells). I vam encertar en tot, restaurant amagat al costat de la platja, bons preus, bon menjar i bons brownies amb gelat :D. De festa a un bar del centre del poble on feien concert de reggae (Kingo lovers, de San José), moltíssim més ambient i música genial. Acompanyat de beguda gratis del nostre recent amic canadenc, Jeff! (ara ja tenim casa gratis a Vancouver).

Dormir fins les 5'30h del matí, per agafar el bus d'hora cap a Cahuita, on hi ha un parc nacional amb una platja fantàstica i tranquila, en tots els sentits. Allà mengen en el Parquecito un bon gallo pinto (arròs amb frijoles) i uns ous remenats que em deixen plena fins a l'hora de sopar.

Bus de tornada cap a San José, on passo la meitat del camí dormint, fins que arribem al Braulio Carrillo (el contrast de temperatura), creuem el parc i arribem a San José, on agafem ja l'últim bus cap a Heredia.

Impressions: Puerto Viejo es un bon destí per no fer res, o molt poc: platja, bici (el que més tingui ganes de fer algu), sortir de nit, dormir (o no). Fora d'això no té res més, l'ambient rasta es veu, sí, però tampoc res de l'altre món. Això si, parlen un spanglish que costa molt d'etendre, típic del lloc. I si, població negre n'hi ha en més proporció, i si, et tiren els trastos a veure si els pagues una nit de sopar, begudes i alguna cosa més, però tampoc n'hi ha per tant: qui ho vol, ho agafa, i qui no, doncs riu i passa de llarg.

El que si que és veritat és que el Carib, especialment Puerto Viejo, és un món completament diferent a la resta de Costa Rica, com a mínim del Valle Central. Curiós, un país tan petit però amb tantes diferències.

Fotos: Puerto Viejo aquí, Cahuita aquí.

Rocking J's

El llit al Rocking J's / The bed in Rocking J's

Mae intentant treure a balla a la Rebekka / One guy trying to dance with Rebekka

Rastaman!

----------------------------------------------------------------------------

Well, today I explain the last part of my caribean trip. As I said the second day we took a bus to Puerto Viejo, place where the descendents of the jamaica people who came to construct the trail from San José to Limón live. Now these people live thanks to tourism, including sexual tourism (just check the lonely planet guide).

It is in this village where the story of Pura Vida takes place. I imagined something else, starting with the disco Standford (I had the idea of reggae music, relaxed environment but with a lot of people, etc ). Instead of that what I found was something worse than the Bunker in Wageningen, hehe, with desperate men trying to dance with women (especially blondies, hehe) salsa, merengue and (too bad) regeton. But drinks were for free for those women dancing, which were 4, since the place was empty. One thing as I imagined: it was next to the shore. I supose with time it has changed.

The village is full of Gringos, my god! Especially the "hostal" where we stayed, Rocking J's, since it is run by a Gringo (who likes a lot women, hehe). Easy concept: you sleep in hamaques for 5$, very cheap. A lot of young people, cold showers, toilets were you wanna stay as less as possible and a kitchen that pushes you to go to restaurants, hehe, and next to it there is Cocles beach, very quiet. The beach infront it's the best to swin in at 6pm before it gets dark, fantastic, and I don't like the beach!. But well, for youth it is pretty good place, mainly due to the price. At night there are concerts, karaokes and good mood in general. The decoration gets a 10, all full of mosaics, with cd's stuck on the table, as well as coins, photos and anything you can think of (check pics).

Walking along the shore from Rocking J's (which is not in the center) to the village you can see a lot of rubbish, I stil can't believe this is the famous "green" CR people talks about. Little shops selling rings, towels, etc occupy the streets, as well as restaurants, hotels, and places to rent bikes. We rent one with the aim of going to Manzanillo, but due to the state og the path and that it was so hot we stop half way, in Punta Uva, a nice beach with beautiful vieuws and, as in all other beaches, full of crabs.

The second night we avoided Stanford and the restaurant that we visited the last night (you could smell the toilets from 1m away). And we made a good choice, a hiden restaurant next to the shore, cheap, good food and good brownies with icecream :D. We went partying to pub in the center with reggae music (Kingo lovers, from San José), a really good environment and really good music. And next to it free drinks from our new friend from Canada, Jeff! (now we have free house in Vancouver).

Sleep until 5'30h in the morning, to take the bus to Cahuita, where there is the national park of Cahuita, of course, with a quiet and fantastic beach, in all ways. There we ate in the Parquecito a good "gallo pinto" (rice and frijoles) with eggs, full until dinner time!. Bus to return back to San José, where we spend half of the way sleeping, until we cross Braulio Carrillo (it is colder, much colder so I woke up). In San José we take the bus to Heredia, the last one.

Impressions: Puerto Viejo is a good destiny if you wanna do nothing, or at least little: beach, biking (for those willing to do something), go out at night and sleep (or not). Appart from that there is nothing else, you can see the rast movement, but nothing really especial. Which is true is that they speak spanglish, really hard to understand and it's typical from the area. And yes, the black population is much more in percentage, and yes, they try to get you, to see if you pay them one dinner, drinks, and something else than that, but it's not such a big deal: if you want it, you take it, otherwise, just smile and keep on walking.

What is true is that the Caribean, especially Puerto Viejo, is another Costa Rica, you don't feel you are in the same country. Crazy, such a small place with such big differences.

For pictures of Puerto Viejo here, for Cahuita here.

Viatge pel Carib - Dia 1 i 2 / Trip in the Caribean - Day 1 & 2

2008-11-01T17:26:00.006+01:00

Fa una setmana vaig estar pel Carib. Hi vaig anar amb la companya de pis Rebekka. Vam fer un viatge de 4 dies:

Dia 1 i 2: Tortuguero--> aquest parc, que es troba a la part nord de la costa, és un dels típics on tots els viatges organitzats porten els seus clients. Només en alguns mesos es poden veure tortugues que van a posar els ous i aquest octubre era l'últim mes fins el proxim febrer. Així que calia anar-hi tan si com no! Per arribar-hi des d'Heredia es tarden 8h en transport públic: Heredia (on trobes gringos desesperats per fer amics, hehe)-San José-Cariari-La Pavona en bus, i des d'allà s'agafa una barqueta que et porta fins el poble de Tortuguero. El preu total del viatge no és gaire, al voltant dels 12€. Però al poble de Cariari cal vigilar, perquè hi ha una dona que t'ofereix per 8$ (aquí a vegades el $ és més important que el propi colón) bus fins La Pavona i després la barqueta fins a Tortuguero. És una empresa privada (i no ho diuen), que et fa pagar el doble que si vas amb el transport públic, però en part paga la pena perquè a la barca hi ha menys gent i pots anar més tranquil i gaudir millor de la natura dels canals: ocells, monos aulladores, cocodrils, iguanes (com es comuflen amb les fulles les ties!) i tortugues. A més, amb la barca pública tens perill de ser el pròxim àpat dels cocodrils, ja que volen carregar-hi a tanta gent que la barca casi s'enfonsa. Nosaltres vam fer anada en privat i tornada en públic. Val la pena que si hi aneu feu el trajecte en privat al migdia, moment on es veuen més animals. Un cop s'arriba a Tortuguero hi ha un munió de maes que et volen fer de guies pel parc o organitzar-te viatges en canoa, etc. Cal mirar preus als diferents llocs, doncs a vegades hi ha diferència. Nosaltres vam anar per lliure a buscar hotel (Cabinas Tortuguero, 10$, lloc correcta i senzill) i també guía per poder anar a veure les tortugues a la nit (guía obligatori i que mínim val 10$). Al parc no hi vam entrar perquè val 10$ més i ens van dir unes de Madrid que només era un caminet amb una vegetació similar a molts altres parcs. Una de les pegues de Tortuguero són els preus dels àpats, el mateix plat pot costar més del doble que a San José o Heredia. Però en fi, cal menjar, no? hehe. A la nit, a la caça de les tortugues. Plou, i plou molt. Sortim amb xancletes i un ponxo. Tenim només 2 hores per poder veure una tortuga (el parc no admet que entris més hores), final de temporada, probabilitats baixes. Esperem sota un porxo durant 45 min, el guía ens explica el cicle de les tortugues, tipus que venen, situació de les tortugues, etc (molt interessant). Llavors l'avissen per radio de que hi ha un punt de la platja, el número 32, on hi ha una tortuga preparant el niu. Així que tots els grups, com "burregus" ens desplacem cap allà. Cal esperar a que la tortuga entri en trance (quan comença a posar els ous) per poder obrir el llum vermell i veure com posa els ous, així que seiem a la platja i a esperar de nou. Llavors ens diuen que hi ha una altra que ve del mar i que està entrant, miro: sisi, allà hi ha algu!. Així que tothom mira cap allà, per veure, en la foscor, com entra la tortuga. Però la tia tarda i tarda a entrar, que raro...al cap de 30' ens diu el guarda que era una falsa alarma, que era un tronc, hahaha. Amb la cara d'idiotes que deuriem fer tots. En fi, al cap de 10 min els diferents grups vam poder començar a veure la tortuga en trance posant els ous. Una bonica imatge, totalment del National Geographic. Després d'això va començar a tapar el niu amb les potes i va ser hora de tornar cap a l'hotel, on hi feia un calda de cal 15!. L'endemà llevar-se a les 5h per poder agafar la barca a les 6h i anar fins a Puerto Viejo, a la part sud de la costa. Com ja he dit, la barca casi s'enfonsa (de fet vam trobar un barca que havia rascat amb el terra o un tronc i estava allà mig enfonsada). El trajecte de 9h un altre cop, passant per Cariari, Guápiles, Limón i finalment Puerto Viejo.

Demà la resta del viatge! Per veure les fotos de Tortuguero cliqueu aquí (tot i que jo no estava motivada i no en vaig fer gaires, error. Algunes són de la Rebekka).

Poble de Tortuguero / Tortuguero's village

Els números per marcar les àreas per veure les tortugues / The numbers that indicate the areas to watch the turtles

Cocos frescos, con o sin licor! / Fresh coconuts, with or without licour!

----------------------------------------------------------------------------------------
One week ago I was in the Caribean side of the country. I went there with my roommate Rebekka. And the trip took like 4 days:

Day 1 & 2: Tortuguero--> this parc, which is in the north side of the coast, is one of the typical tourist destinations. Only some months a year is possible to see the turtles nesting, and october is the last month until february. So we really had to go now! To get there from Heredia it takes like 8h with public transport: Heredia (where you meet desperate gringos to make friends, hehe)-San José-Cariari-La Pavona by bus, and from there you take a boat to the village of Tortuguero. The total price is not much, around 12€. But in Cariari you have to be careful, since there is a woman there that offers you the trip to La Pavona by bus and then the boat for 8$ (here $ can be more important than the colon itself). It is a private company (and they don't mention it), that makes you pay double for the same trip as if you would do it by public transport. But it is worth, since there is less people in the boat and you can see better all kind of animals: birds, monkeys, crocodriles, iguanas (they camuflate so well with the leaves of the trees!) and turtles. More over, with the public boat you take the risk of being the next meal of the crocodriles, hehe, since they want to put so many people inside that we almost sink. We did one trip by private boat and the return trip with the public one. If you decide to take one way the private one do it during the midday, cos it's when you can see more animals. Once you are in Tortuguero there are 100 guys trying to be your guide around the park or to organize your advetures in Tortuguero. You should check prices cos there are differences sometimes. We went by ourselves to look for a hostel (Cabinas Tortuguero, 10$, good and simple place) and also to fins a guide to go to see the turtles at night nesting (you must go with an official guide, which is at least 10$ too). We didn't visit the park cos it's 10$ more and two girls from Madrid told us it is similar to many other parks in CR. One think which is not nice in Tortuguero are the prices of food, the same dish can cost double compared to Heredia or San José. But well, we needed to eat, right?
At night we went to look for the turtles. It rains, and it rains a lot. We go out with the slippers and a raincoat. We have only 2 hours to see the turtles (the park only allows you to be there 2h), end of the season, low probabilities. We wait under a porch for 45 min, the guide explains us in the meanwhile the cycle of the turtles, types, actual situation, etc (very interesting). Then they tell him via radio that there is a turtle nesting in the point 32 of the beach. So all the groups go there, like donkeys, hehe. We need to wait for the turtle to be in trance (this is when they start nesting the eggs) to switch on the red light and see the eggs falling, so we sit on the beach and wait. Then they tell us there is another one coming from the sea, I look over there and yes, there is something!. So everybody stares to that direction, to see, in the dark, how the turtle comes in. But the dude takes hours to move, strange...after 30' the guide tells us that it is a false alarm, probably just a piece of wood, hahaha. I can imagine hour stupid faces at that moment. Well, after 10 min the different groups can start looking at the real turtle, hehe, in trance nesting the eggs. It is a really nice vieuw, totally from the National Geographic. After that she starts covering the eggs with sand with her leggs and by then it was the time to return back to the hostel, where it was so hot!.
Next morning we woke up at 5h to take the boat at 6h and go to Puerto Viejo, the southern part of the coast. As i said before, the boat almost sinks (actually we crossed with a sunk boat). The trip to Puerto Viejo took like 9h again, crossing Cariari, Guápiles, Limón and finally Puerto Viejo.

Tomorrow the rest of the trip! For photos of Tortuguero check here (although there are not many cos i was not motivated, my mistake). Some of them are from Rebekka.

Pobresa a Costa Rica / Poverty in Costa Rica

2008-11-01T05:09:00.006+01:00

Avui us deixo un article del diari "al dia" sobre les últimes dades de pobresa a Costa Rica. Tal com vaig explicar en un blog anterior els preus han pujat molt en els últims mesos, arribant a a semblar cars fins i tot per un europeu o un gringo. Al llegir l'article tingueu present que la població del país és d'una mica més de 4 milions....i li diuen la Suïssa de centroamèrica...-->

Casi un millón es pobre

Los resultados de la Encuesta de Hogares del Instituto Nacional de Estadística y Censos (INEC), señalan que en Costa Rica hay 931.767 personas pobres, 95.400 más que el año pasado.

El estudio se efectuó del 7 de julio al 8 de agosto de este año, en 14.930 viviendas de todo el país.

En el tema de empleo Elizabeth Solano, coordinadora de Censos y Encuestas del INEC, señaló que el aumento no fue tan marcado como en años anteriores.

“Los ingresos de las personas con trabajo aumentaron en un 16 por ciento, en promedio; sin embargo, debido al a inflación eso se convirtió en solo un dos por ciento”, añadió Solano.

El efecto de ayudas sociales como las del IMAS, pensiones del régimen no contributivo y las becas estudiantiles del programa Avancemos llevaron más ingresos a los hogares este año.

Arias satisfecho

El presidente, Óscar Arias, quien se encuentra en El Salvador, aseguró en un comunicado de prensa que los programas sociales del Gobierno evitaron que la pobreza fuera mayor.

Su tesis fue respaldada por el ministro de Planificación, Roberto Gallardo, quien afirmó ayer que sin las ayudas estatales la pobreza en Costa Rica hubiera sido de un 20,2 por ciento.

-----------------------------------------------------------------------------

Today there is an article about poverty in Costa Rica. Almost 1 milion of the population is living in poverty, this represents almost the 25% of the population. The main reason is the increase of the prices, as I mentioned in a another post some time ago. But the president, Oscar Arias is happy cos thanks to his social programs less people than expected is poor nowadays...whatever. And they call CR the Switzerland of centeramerica...whatever again...

Acudit tico / Tico Joke

2008-10-29T16:11:00.006+01:00

Hola a tothom,

fa dies que per aquí no dic res, primer pels 4 dies al Carib que en un altre moment relataré (avui no hi ha giare ganes) i segon perquè dilluns em vaig posar malalta (el típic passaport al tropic, suposo que no cal ser gaire explícita). Bé, doncs aprofitant de que estic aquí malalta he decidit posar aquest acudit tico que em va arribar. Crec que és una forma de conèixer la realitat d'un país tan bona com una altra, sobretot pel vocabulari que hi ha. Aquí a Costa Rica una visita al doctor del seguro social pot arribar a ser al cap de 6 mesos, això si dius que és d'urgència, sinó casi que pot passar un any. Pero bé suposo que com a tot arreu, no?

...Y Dios pobló la tierra con espinaca, coliflor, brócoli, y todo tipo de vegetales, para que el Hombre y la Mujer puedan alimentarse y llevar un vida sana. Y Satanás creó el McDonald's. Y McDonald's creó el Big Mac.

Y Satanás dijo al Hombre: Lo quieres con papas fritas y coca-cola? Y el hombre dijo: Agrandado, por favor...y con pie de manzana!

Y el Hombre engordó.

Y Dios dijo: hay yogurt light y granola, para que la Mujer conserve la silueta que he creado con la costilla del Hombre.

Y Satanás creó el tres leches y la torta chilena y el flan de caramelo.

Y la Mujer engordó.

Y creó Dios las verduras en ensaladas y el aceite de oliva extravirgen, el vino tinto; y vio que estaba bien.

Y Satanás hizo el helado y el churchill con leche Pinito y doble leche condensada.

Y la Mujer engordó.

Y Dios dijo: miren que les he dado verduras y frutas en abundancia, que les servirán de alimento y que con su fibra purificaran su cuerpo.

Y Satanás produjo las canastas de chicharrón, los frijoles blancos con pellejo y el chifrijo...

Y el Hombre engordó, y su colesterol malo se fue por las nubes.

Y Dios creó las tenis y los gimnasios y las pesas y abdominales. Y el Hombre decidió correr y levantar pesas para perder los kilos de más.

Pero Satanás concibió la TV por cable y agregó el control remoto para que el Hombre no tuviese que caminar para cambiar de canal entre ESPN y FOX Sports, con el sudor de su frente. Y vio Satanás que estaba bien.

Y el Hombre aumentó de peso. Y llegó a tener las coronarias tapadas.

Y Diós dijo: no es bueno que el hombre tenga un infarto. Y entonces creó el cateterismo y la cirugía cardiovascular.

Y que creen que hizo Satanás entonces?

Creó la Caja Costarricense de Seguro Social...PARA QUE NADIE PUDIERA OPERARSE A TIEMPO!!!

Oh Satanás más Hijo....!!

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi everybody,

it's been a long time since the last day I wrote something here, first of all because of my 4 days in the Caribean which I will explain another day (today I don't feel like it) and second because I got sick after the trip (typical tropical passport, you know, I guess I don't need to be explicit on what the disease is about, hehe). Well, as I'm sick and I got this tico joke I thought it could be a nice post. I think a joke is also a way to get to know the reality of a country. Here in Costa Rica you can get a visit with the doctor after 6 months (and this is if you say that is urgent, otherwise it can take 1 year). But well, as everywhere, isn't it?

...And God created spinach, cauliflower, brocholi, and all kind of vegetables, so the Man and the Woman could feed themselves and have a healthy life.

And Satan created McDonald's. And McDonald's created the Big Mac.

And Satan asked the Man: do you want it with chips and cocacola? and the Man said: yeah, sure...and with apple pie please!

And the man got fatter.

And God said: there will be light yogurts and muesli, so the Woman that I created from the rib of the Man can preserve her figure.

And Satan created the 3 milkshake, the "torta chilena" and the crème caramel.

And the Woman got fatter.

And God created salads, oliveoil extra and red wine; and he thought it was a pretty good thing.

And Satan created the icecream and the "Churchill with pinito milk and double of condensed milk".

And the Woman got even fatter.

And God said: look guys, I gave you vegetables, amounts of fruits which are healthy and will purify you body.

But Satan created baskets of "chicharrón", white frijoles with meat and sauces.

And the Man got fatter and his bad cholesterol rised up to the clouds.

And God created the training shoes and gyms and the Man decided to run and do some sport to lose the extra weight.

But Satan created the calbe TV, and he added the remote control so the Man didn't need to walk to change the channel between ESPN and FOX Sport. And Satan thought it was pretty good.

But the Man got fatter and fatter. And his coronaries blocked.

So God said: it's not good that the Man has a heart attack. So he created the catheters and cardiovascular surgery.

But guess what Satan came up with!

He created the "Caja Costarricense de Seguro Social"...SO NOBODY COULD BE OPERATED ON TIME!!!

Oh Satan, what a son of a...!!

Pura vida / Pure life

2008-10-22T20:58:00.003+02:00

Tal com va comentar el Josep en un post anterior hi ha un llibre escrit per José Maria Mendiluce que es diu Pura Vida i que relata molt bé la situació (que amb el temps també ha anat millorant) dels habitants de la zona del Carib tico, la majoria descendents d'esclaus/treballadors jamaiquians. Coincidint amb la meva escapada cap a la zona del carib he rescatat aquest fragment del llibre, un llibre que pot semblar que només parlas sobre sexe i drogues sense control però és molt més que això:

¡Pobres insensatos!. ¡He visto esta escena tantas veces!. La electricidad tiene sus ventajas, claro, pero después, cuando se quieran dar cuenta, ya están atrapados en el engranaje y la jodedera: que si televisión, que si frigoríficos, pero luego se enteran del calendario de pagos aplazados. ¡Y a ver de dónde sacan tanta plata! Y se convierten en esclavos, de otro modo pero de vuelta esclavos, y pasan de la libertad de la pobreza a la esclavitud de la miseria, eso sí, en pantalla y con canales norteamericanos, que sólo les dará ganas de irse, convencidos de que allí todo es posible. Y con la luz, la droga, porque los turistas llegan con la luz y vienen a divertirse y a por droga. Y como la gente necesita dinero para abrir comercios y pagar recibos, pues se pone a tiro de narcos. Empieza la función. Siglos de marihuana de cultivo propio se trasforman en mafias reguladas. Necesitarán dinero. Atarán a los perros que antes eran libres para que guarden las nuevas propiedades. Y para justificar el uso de televisiones, radios, frigoríficos, se quedarán más y más en casa. Cambiarán las costumbres sociales. Los jóvenes querrán irse a la búsqueda del paraíso. Y sólo encontrarán miseria. Y los que se queden, la delicuencia como solución. El pueblo perderá lo más precioso: su libertad. Ingeniero, escéptico y poeta Marvin Jiménez, para servirla - concluyó el personaje dirigiéndose a Ariadna, que se quedó triste y llena de sentimientos contradictorios.
-----------------------------------------------------------------------------------
As Josep mentioned in past post, there is a book writen by José Maria Mendiluce called Pura Vida and that tells the situation (which with time has improved) of the inhabitants in the Caribean area of CR, who are mainly descendants of slaves/workers from Jamaica. As I'm going to the Caribean area these 4 coming days I would like to rescue a fragment of the book, a book that first seems to talk only about sex and drugs, but as you keep on reading you see it is much more than this:

Fool them!. I've seen this scene so many times before. Electricity has its advantatges, of course, but later on, when it's already late, they are caught by the system and the screwed: TV, fridges, but then they know about the term-paying system. And then where do they get the money from to pay all this? And they become slaves, in another way, but slaves, and they go from the freedom of poverty to the slavery of misery, but well, with a screen and northamerican channels, which makes them feel like going away, convinced that in the USA everything is possible.
They will need money. They will tie the dogs who run free before to keep the new properties
And to justify the usage of radios, TV, fridges they will stay more and more at home. They will change their social habits. Youth will want to go away looking for the paradise. And they will only find misery. And the ones staying, deliquency as a solution. The village will lose the most precious thing: its freedom. Engineer, skeptical and poet Marvin Jiménez, to serve you - said the man talking to Ariadna, who suddenly felt sadness and contradictive feelings.

limusines, necessitat bàsica / limousines, basic necessity

2008-10-21T03:10:00.005+02:00

Ara estava matant el temps mirant la tele (de 99 canals, de bojos) aquí a Costa Rica. Passant pel canal internacional de TVE m'he topat amb el famós España directo i el tema era el lloguer de limusines. He pillat mig reportatge però he al·lucinat, de fet, m'he indignat.

Hi havia tres noies que havien llogat una limusina per anar de compres, perquè estaven en un mal moment de la seva vida i necessitaven "desforgar-se" anant de compres, cosa que va molt bé per solucionar els problemes personals...doncs bé, com que la curació depén de la dosi doncs les noies havien llogat una limusina amb pinta de tot terreny per anar de compres. Increïble. Estant en crisis, estant el món com està i la millor solució que trobem és llogar una limusina...

Després una dona que la seva germana es casava i clar, era un dia molt especial, s'HAVIA (tal com deia ella) de llogar la limusina. Perquè amb un cotxe normal no es pot arribar a l'església o jutjat de torn.

Per a mi aquests fets són els que indiquen que estem en una societat malalta, que perd el nord i no sap trobar el punt intermig a les coses. I en definitiva individualista (tal com deia en el seu post el Ferran), on només pensem en satisfer els nostres desitjos a base de talonari. Una societat on una limosina és la solució als nostres problemes. I així com dic una limusina podria ser un mòbil d'última generació, un cotxe esportiu, un jacuzzi a casa, etc, la llista seria infinita.

La crisi i les desigualtats no només és culpa dels peixos grossos de dalt, nosaltres també en tenim part de responsabilitat i cal ser-ne conscients. Però en fi, en aquest món, cada loco con su tema (o limusina).
----------------------------------------------------------------------------
Now I was watching TV (with 99 chanels, crazy) in Costa Rica. Zapping around I met with the international TVE channel (Spain) and its famous program "España directo", the topic was the renting of limosines. I've watched half of the program, but I havad enough to allucinate and to feel indignant.

There were 3 women that had rented a limousine to go shopping, cos they were in a bad moment of their life and the needed to let them off steam by shopping, something that really solves your problems...well, as healing depends on the dose they rented the limousine, which looked like a 4x4 to go shopping. Incredible. We are in crisis, the world is a mess and the best option is to rent a limousine...

After that there was a woman whose sister was getting married, a very special day, when you MUST (as she said) rent a limousine. Since with a normal car it's not possible to use to go to the church or court you need to go to.

For me those are the facts that tell us that our society is sick, that is not going in the right direction, and can't find a middle point. In conclusion, an individualist society (as Ferran said in his blog), where we only think about satisfying our necessities with chequebooks. A society where a limousine is the solution to our problems. And with limousine I mean a mobile phone, a sportive car, a jacuzzi at home, etc, the list could be forever.

The crisis and inequality in our society it's not only caused by the big fishes above us, we are also responsible of what is going on and we should be concerned about it. But well, as we say in Spanish: each crazy person with his own topic (or limousine).

Volcà Poás / Poás Volcano

2008-10-20T02:00:00.007+02:00

Bones,

avui ha tocat viatge al Poás (unes 2h des d'Heredia). Aquest és el volcà más visitat de Costa Rica, amb unes 250000 visites l'any. I això és nota en el preu de l'entrada (10$ per persona, excepte els ticos, que paguen menys de 2€ - avui jo he passat com a tica, hehe). El bus també és força més car que els altres busos públics, ja que en realitat fa com un servei privat: un viatge amunt - tot el dia parat - un viatge avall, costa uns 3€ des d'Alajuela.

Al marxar de casa m'havia fet un entrepà, pensant que faria gana després de pujar al cràter i que no hi hauria gran cosa per comprar...ilusa!. Al cràter s'hi arriba en 10 min, hehe. I abans passes per un edifici amb tot l'equipament que un guiri pugui necessitar: bars, records, lavabos, museu petit (on fan molta conscienciació medioambiental i on expliquen història del volcà).

El cràter del Poás: altura 2574 mts, diàmetre 1320 mts (un dels més grans del món), profunditat 300 mts, Tª mitjana 40ºC (depèn de l'època de l'any), pH=1 (no t'entren ganes de banyar-t'hi, hehe). Avui hem tingut sort, ja que el cràter estava descobert de boira, i es veia perfectament tot ell. Els núvols sempre vénen de la zona del Carib, de manera que sempre es veu un bosc a la part de dalt tot cobert (si tens sort doncs veus el Carib), i al cantó oposat la vegetació és menor ja que el sofre i companyia doncs n'eviten el creixament.

Després es pot caminar a la Laguna Botos, llaquet on hi havien viscut els indígenes Botos (d'aquí el nom), però que van fugir amb l'arribada dels españols, com sempre. Aquest llac té un diàmetre de 400 mts, profunditat de 14 mts, temperatura de 13-14º, i es troba a 2620 mts d'alçada. Només hi creixen microorganismes i algues.

La caminada continua cap a l'altre cantó i acabes de nou al pàrking.

Com que teniem molt de temps fins que el bus marxés de nou doncs hem tornat al cràter, però cap a les 2 del migdia s'ha tapat tot i ja no es veia res (mireu les fotos).

És una llàstima que no es pugui baixar al cràter o que no es pugui voltejar.

Valoració: si veniu de viatge a Costa Rica llogueu un "carro", aneu-hi d'hora (així tens temps de més coses i més probabilitats de veure el cràter) i després aneu a fer altres volcans. Ho he trobat car (per als guiris) per lo que és, però en fi, d'això viuen aquí, i així mantenen els parcs.
Una cosa que m'ha sorprès és la vegetació. No sabia que aquí també hi hagués ginesta (la tenia per ben mediterrànea) i en general la vegetació m'ha recordat al mediterrani, exceptuant fulles gegants (paraigües de pobra que li diuen), les bromelies i alguna altre cosa que per casa cantarien com una "almeja". De fauna se'n veu poca, massa turista, alguns cridant com si fos el mercat, en poca àrea.

De baixada hi ha tot de plantacions de cafè, de manera que es pot evitar la visita a Cafè Britt (guirigada).

Dijous cap a Tortuguero i Carib 4 dies...després cap al nord (si la pluja ho permet) per començar a treballar de valent!

Pura Vida!

--------------------------------------------------------------------------------

Hi babies,

today visit to Poás volcano (like 2h from Heredia). This volcano is the most visited one in Costa Rica, with 250000 visits a year. And this you can notice with the ticket price (10$ per person, except for ticos, who pay less than 2€ - today I was a tica woman, hehe). The bus is also more expensive than other public buses. Actually it works like a private one since it only goes up and down once a day. Anyway it is less than 3€ from Alajuela.

When I was getting ready at home I prepared a sandwich thinking that after walking a lot to get to the crater I would be really hungry and that there would be nothing around there to buy food...gullible me! The crater it's 10 min from the bus, hehe. And before that you cross a big bulding with everything a tourists needs: bars, souvenirs, toilet, small museum (where they make a lot of environmental awareness and where they tell you history of the volcano).

The Poás' crater: height 2574 mts, diameter 1320 mts (one of the biggest in the world), depth 300 mts, Tª average 40ºC (it depence on the season), pH=1 (you don't feel like swimming in there, hehe). Today we've been lucky, since the crater was free of mist and you could see all of it. The clouds come always from the Caribean side, so the forrest above the crater is full of mist always (except the day you are lucky, then you see the Caribean sea), and the other side of the crater is where all the sulfur and company go, therefore the vegetation is less, since it dies :D.

Later on you can go to the Laguna Botos, small lake where Botos natives lived in (there comes the name from), but they had to run away when Spanish came, as always, hehe. This lake is 400 mts wide, 14 mts deep, 13-14º and it's located at 2620 mts. Only microorganisms and algaes grow in there.

The walk goes on to the other side and then you get back to the parking.

As we had a lot of time before the bus left we came back to the crater but around 2pm the mist came to visit the crater and nothing could be seen (check pics).

It's a shame you can not go down the crater or at least walk it around.

Evaluation: if you come to visit Costa Rica rent a car, go early (so you have time for other things and more chances to see crater) and then go to see other volcanoes. I found it expensive (for tourists) for what it is, but well, that's how they make money to live and keep the park in condition.
One thing I was surprised of was the vegetation. I didn't know they had broom (I thought it was only mediterranean) and in general the vegetation reminded me to the mediterranean area, except for the big leaves (called umbrella of the poor), bromelias (don't ask me the name in english please) and something else that I don't think would feet in the coast of the mediterranean sea. Animals you can't see a lot of them, too many tourists, some of them screaming like if it was the market, in a small area.

In the way back to Alajuela there are all those coffee plantations, so you don't need to go to visit Cafè Britt anymore (totally for tourists).

Thursday trip to Tortuguero and Caribean for 4 days...and then to the north (if the rain let us go) to start working hard!

Pura Vida!

Mariposario / Butterfly garden

2008-10-19T01:35:00.005+02:00

Bones,

després de dies de no dir res torno a l'activitat.
Per aquí Costa Rica tot bé, fa dos dies vam tenir un temporal d'aquests tropicals, cosa que va deixar el nord del país incomunicat, i per tant no vaig poder anar a Liberia per fer una primera visita de la companyia amb la que farem el projecte, el qual explicaré un altre jour.

Avui hem anat amb la Rebeca, la companya de pis alemana, al Mariposario d'Alajuela (bé, Alajuela tampoc perquè queda a una 30' en bus d'allà). El lloc està bé però l'he trobat car pel que és, me l'esperava més gran, això si, per un dia d'aquests que no saps que fer i tens poc temps doncs és una bona opció.

Allà hem tingut una guia que ens ha explicat les diferents espècies, com es reprodueixen, com s'alimenten, els diferents tipus de larva, etc. És un centre que es dedica al cultiu de fafas (versió de dir papallones) i les envia arreu del món, inclosa Barcelona! Allà hi ha diferentes cuidadors, amb un dels quals he estat parlant, ha estat una bona xerrada. L'home es dedica a rescatar els ous que les fafes posen per les fulles del mariposario i els cultiven en unes caixes, per després deixar anar la papallona o bé posar la larva en una caixa cap a un nou destí, que tan pot ser un país diferent com un dels parcs de Costa Rica.

Les fotos no maten però aquí en teniu per donar i per vendre: Mariposario

Una curiositat: en algunes larves veureu partícules com daurades o platejades, doncs bé, són metalls que ajuden a la larva a obtenir calor perquè es crien naturalment en zones més elevades.

--------------------------------------------------------------------------------

Hi there,

after some days of inactivity here I go again.
In Costa Rica everything is fine, two days ago we had a tropical storm, which let the north of the country incommunicated, therefore I could not go to Liberia to have a first look at the company which I have to do the project with (which I will explain another day).

Today, together with Rebeca, my german roommate, we went to a Buttergly garden in Alajuela (well, not really Alajuela since it is 30' from there...). The place is nice but I found it expensive, I thought it would be bigger. But if you have a free day and not a lot of time to travel it is a good destination.

There we had a guide who told us things about the different species, how do they reproduce, how do they feed, different kind of larves, etc. It is a center that cultivates butterflies to send them later on to different places of the world, even Barcelona, and a lot in the NL! There they have different caretakers, I have been talking with one of them, it's been a nice talk. The guy takes de eggs that butterflies but around the garden to put them in a box where larves grow, and then send them to wherever they need to be sent: another country or a park in Costa Rica.

Photos are not that great but here you have them!: Butterflygarden

One curiosity: you will see some larves with golden or silver particles, this is to help the larva to keep warm, since they are usually in higher and colder places.

SEE U!

Els preus ticos / The tico prices

2008-10-12T14:04:00.014+02:00

Molt fones,

a Costa Rica la moneda és el Colón (1€=755 colons), encara que en llocs turístics accepten dólars americans. Quan havia de venir pensava: centroamèrica = barat--> ERROR! no és barat, no pels sous que es guanyen en aquí (la meitat que nosaltres més o menys, encara que depén).

Pots trobar coses que están més o menys bé de preu, però cal buscar bé (tot i que a vegades barat vol dir llençar els diners...). En els súper tot el que són productes frescos és molt car, de manera que cada dia, quan torno de la feina passo pel mercat, on ja hi tinc amics :D -->

- El de la fruita i verdures: em fa descomptes i sempre em pregunta "ya visitó el Poás? Y monteverde? Usted debe ir ahí, es muy lindo" --> 4 patates, 4 tomàquets, 2 enciamets, 3 plàtans de fregir = 2.64€, barat. Al súper pot ser 5 o 6 cops més...per exemple, 1kg de cebes ja et costa 2.79€.
- Els del formatge i pollastre: "ya está aquí la española", i jo els hi dic "catalana!, que si no no vengo más a comprarles, he??" i llavors riuen i em diuen "ay catalana, catalana, visca el Barça!". Genials --> 250gr formatge tipus mozzarella = 0.86€, al súper costa 2.51€.
- Els de la carn: van cridant tot el dia perquè els vinguin els clients. 4 maes apretats en un minilocal: chica de amarillo aquí buena carne, senyora! descuento si compra huevos también, etc. També conèxien el Barça, of course --> 250gr de carn picada de vedella = 0.78€, al súper el mateix de sempre...
- El de les espècies: home calladet, em mira com si fos un extraterrestre...pero bé, això passa molt per aquí, com si no confiessin els uns en els altres, sensació estranya, la veritat --> 4 "onzas" de 4 espècies en bossetes = només 0.33€!! al súper, amb el pot hi tot et costa més d'1€ cada un.

Coses barates al súper: arrós = 2kg, 1.70€ (ja no ve mai en paquets d'un 1kg, en mengen massa, hehe), llet marca Dos Pinos = 2L, 0.91€, julivert = 0.36€, sabó de pastilla pel cos = 0.58€, però el de líquid mínim 2.70€, spaguettis 500gr = 0.85€ (però vaig haver de remanar molt entre els prestatges, sinó em clavaven per 250gr uns 1.32€, els maes possen lo car a l'alçada de la vista i lo car ho amaguen ben amagadet...deixa'ls còrrer), tovallola mitjana-gran = 4.5€, 15 ous (mínim te'n vènen 12...costa trobar-ne de 6) = 1.72€, 0'5kg de vainica verde (mongeta tendre) = 1.17€, 1L suc = 0.70€, però cal matitzar...vaig anar al més barat i va ser un error, allò eren purs colorants en aigua...així que em tocarà pagar mínim el doble si vull un suc decent, melmelada maduixa = 0.60€ (això la que venen en pacs de plàstic -veure foto-, perquè sinó el preu es dispara a uns 2.65...i la nocilla també és molt cara :(, casi 4€!!). El yogurt, rollo com els del LIDL (que són ben bons) costa uns 1.29€. I el gelat...és increïble com varien els preus: marca Dos pinos costa 1.40€, Haggen Dazz (o com s'escrigui)...9.20€!!!.

El que ja no és tan barat: el pa costa igual de car que per casa nostra (això si vols un pà comestible, sinó doncs és barat, si). Les llaunes de tonyina també són cares, cal buscar ofertes, llavors et costa 1.03€ la llauna. Els cereals són hipercars (660 kg de cornflakes, els del gall = 3.86€), i a més costa molt trobar marques alternatives a la Kellogg's que siguin més barates. El paper de cul (amb perdó), finet, sense doble capa i reciclat costa uns 2.50€ per 6 rollos...ara no recordo els preus de casa. I el rei de les "caresses" és l'oli d'oliva, el nostre preuat oli d'oliva (també conegut com l'or de casa, hehe)...0'5L = 3.32€ (em fa mal escriure-ho)...i això que era un oferta! perquè si no imagineu que car és!, jo ja ho deixat per les amanides només, sinó m'arruinaré. Però és que l'oli de girasol deixa'l còrrer també...10.46€ per 3L!

Cotxe segona mà que a casa costaria 500€ aquí et pot sortir per 5000€...tela! Això si, transport públic tirat, cada dia pago 340 colons al dia (0.45€) anar i tornar amb bus i el taxi pot sortir per uns 2€ per uns 4 minuts de trajecte.

Suposo que us feu una idea dels preus...per nosaltres pot sonar més o menys assequible (tot i que hi ha coses que fa mal pagar-les), però per a molta gent d'aquí aquests preus són massa alts, i això és el que està provocant cada cop més diferències socials. De fet em van explicar que abans podies veure tan rics (no tan rics com ara) com gent "normal", com pobres comprant pels mateixos llocs, barrejats. Ara ja no tan: els rics van als súpers més cars (encara més car del que jo he escrit), però mai els veuràs pel mercat o "feria" de dissabtes, on encara és més barat tot. És una pena perquè els ticos estaven orgullosos de la seva societat igualitària de la que gaudien...el temps dirà.
------------------------------------------------------------------------------
Hallo allemaal,

in Costa Rica the currency is "el Colón" (1€=755 colons), although in turistic place they accept american dolars. Before coming I thought: centeramerica = cheap--> ERROR! it is not that cheap, not for the salaries of people here (the half of what we get in Spain, more or less, it depence). You can find things which are more or less good price, but you have to look for it (although cheap means sometimes to throw away your money...). In supermarkets fresh products are very expensive, that's why everyday I go to the market when I come back from work, where I already have nice friends :D -->

- The fruit and vegetables guy: I get discounts from him and asks me "did you already visit Poás (volcano)? And monteverde? you should go, it's so nice" --> 4 potatoes, 4 tomatoes, 2 little letuces, 3 bananas to fry = 2.64€, cheap. In supermarket can be 5 or 6 time more...for instance, 1kg of onions is already 2.79€.
- The cheese and chicken guys: "here comes the spanish woman", and I say "catalan!, otherwise I'm not gonna buy here anymore, eh??" and then they laugh and say "oh yes, catalan catalan, visca el Barça!". Fantastic guys, hehe--> 250gr cheese like mozzarella = 0.86€, in supermarket it's 2.51€.
- Meat guys: they scream all day to attract people to buy. 4 maes in a small local: woman in yellow shirt! here good meat!, lady! get a discount if you buy eggs too, etc. They also know Barça, of course --> 250gr minced meat = 0.78€, in supermarket, you know...
- Spices guy: quiet guy, he looks at me like if I was ET...but well, this happens a lot around here, they look at each liek they don not trust others, strange sensation, I must say --> 4oo gr of different spices = only 0.33€!! at the supermarket, each pot more than 1€ each.

Cheap things at the supermarket: rice= 2kg, 1.70€ (they never sell 1kg, they eat too much for that, hehe), milk Dos Pinos brand = 2L, 0.91€, parsley= 0.36€, body soap tablet = 0.58€, but liquid soap at least 2.70€, spaguettis 500gr = 0.85€ (but I had to search for it among several shelves, otherwise I had to pay for 250gr like 1.32€, they put the expensive stuff at a height where you can see it and the hide the cheap things...call them stupid), medium-big size towel = 4.5€, 15 eggs(at least they sell 12...it's hard to find packs of 6) = 1.72€, 0'5kg de green bean = 1.17€, 1L juice= 0.70€, but it's necessary to clarify...I bought the cheapest and that was a mistake, that was pure colorants with water...so to get good stuff I will have to pay at least double, strawberry jam = 0.60€ (this for the ones sold in plastic bags -check photo-, cos otherwise it costs 2.65...and chocolate cream is soooo expensive :(, almost 4€!!). Yogurt, like LIDL ones (which are good) costs like 1.29€. And ice-cream...it's incredible how prices vary: Dos pinos brand it's 1.40€, Haggen Dazz (o however you write it)...9.20€!!!.

What is not that cheap: bread is as expensive as at home (that is if you wanna buy eatable bread, otherwise it's cheap, yes). Tins of tuna are also expensive, you need to look for offers, then it is 1.03€ per tin. Cereals are hiperexpensive (660 kg of cornflakes, the pollo ones = 3.86€), indeed it is difficult to find cheaper brands others than Kellogg's. Toilet paper, thin, no double and recicled its like 2.50€ per 6 roll...I don't remember the prices in Spain now. And the king of being expensive is of course olive oil, our beloved and precious olive oil (also know as the gold from home for me, hehe)...0'5L = 3.32€ (it hurts me writing that)...and that was an offer! so iamgine how expensive it is, I'm just gonna use for salds, otherwise I'm gonna get poor. But the point is that sunflower is not that cheap either...10.46€ per 3L!

Second hand car that in Europe could be 500€ here it is 5000€...placaplaca! But public transport is cheap, I pay like 340 colons day (0.45€) to go and come back by bus and taxi can be only 2€ per 4 minuts of trip.

I supose that you got an idea about the prices...for us can sound more or less ok (although there are things that hurt to pay for them), but for a lot of people here it is just too much, that is why the social differences are increasing so much here. Actually they told me that in the past you could see rich people (not as rich as now), "normal" people and poorer people buying at the same place. Not anymore: riche people buy in the most expensive supermarkets (even more expensive than what I wrote) but you won't see them in the market or feria saturday morning (where everything is even cheaper). It is a shame cos ticos were proud of their equal society they had...time will say.

Un dia normal / A normal day

2008-10-10T04:35:00.010+02:00

Avui el company de departament, Leonel (o Leo), m'ha convidat a jugar a volei amb altres estudiants de la universitat. Es reuneixen un parell de cops a la setmana i poden utilitzar les instalacions de la universitat de gratis!. Dos hores de saltar, rematar, alguna caiguda amb voltereta...ara estic a casa, amb unes agulletes que demà em passaran factura...no es bo deixar de fer esport...o fer-ne, hehe.
Avui també tenia un sopar gringo (la meva companya de pis Monique és gringa). He arribat corrents de l'entreno-partidet per dutxar-me i estar a l'hora al sopar...doncs bé, de les 5-6 persones convidades no ha vingut ningú! a les 20h li he preguntat a la Monique: que no era a les 19h el sopar? i em diu si, però em van dir que aquí Sudamèrica quan convides pot ser que la gent no vingui perquè tenen un millor plan o vingui tard...m'he quedat de pasta de moniato. Primer pel fet de no presentar-se, ni tan sols avisar de que no es ve (que trobo igualment de malaeducació si ja has dit el dia abans que vindràs) i després perquè els convidats no eren ni de per aquí, són gringos també! (això és senyal de que s'ha integrat en la cultura del lloc, això no se'ls pot negar). Espero i suposo que això no sigui algu generalitzat i només sigui un cas puntual. En fi, com que hi havia menjar per donar i per vendre m'he fomut un chicken salad boníssima (dos cops, a lo americà, hehe). Quina gana que portava!
La Monique ha posat el programa Latin American Idols (Operación triumfo, de fet hi ha cantat el Bisbal com artista convidat). Les dos finalistes són de Costa Rica i Panamà. Doncs bé, no feia ni un dia que estava per aquí que ja em van dir "la semana que viene canta Maria, debemos apoyarla!". És més, han recolectat diners per fer propaganda per apoiar-la! jo estava flipant...amb la de coses amb les que podrien fer servir els diners en aquest país, cagun dena.
A més és molt bo, el presentador del programa diu: "este evento es muy importante para américa latina, porqué gracias a él nos estamos abriendo al mundo, nos van a conocer más y va a crecer el turismo, y la economía,...". Aquí tothom utilitza la crisis econòmica com pot...en fi, tal com va dir un dels del jurat durant el càsting de selecció: "el conteninente americano cada día me sorprende más".

Tinc massa son com esperar a dir-vos si guanya Panamà o Costa Rica, però el que està clar és que demà hi haurà més turistes que voldran visitar llatinoamèrica ;).

Mira, ho acaben de dir...Marianita de Panamà. Felicitem-la doncs ;). Però demà cares tristes pel carrer, hehe.

Per cert, a les 21'10h han arrivat 2 dels convidats...meeeeeeeeeeerci
------------------------------------------------------------------------------
Today a guy from my department, Leonel (or Leo), has invited me to play volleyball with some students of the university. They meet a couple of days a week and they can use the university installations for free! Two hours of jumping, attacking, and some risky ball to save...now I'm at home, with my muscles killing me, tomorrow I won't walk I think, hehe...it's not good to stop doing sport...or doing it, hehe.
Today I also had a Gringo dinner (my new roommate, Monique, is gringa). I've arrived as fast as I could to have a shower and be on time for the dinner...well, none of the 5-6 invited people came! at 20h I asked to Monique: wasn't the dinner at 19h? and she said to me that they told her that here in latinamerica when you invite someone there's the possibility that they won't come (maybe they found a better plan) or that they will come late...I was "hello, yes?". First of all I think it's rude not to come, not even saying I won't come (which I think it's rude anyway if you just said you were coming) and in second place the invited people were gringos too! not even latins (but we can not deny that they didn't integrate in the new culture). Well, as there was food enough I ate a very nice chicken salad (two time, gringo style, hehe). I was so fucking hungry!. Monique was watching Latin American Idols. The two finalists are from Costa Rica and Panamà. Well, not even a day here and I already heard about Maria "next week Maria is gonna sing, we should suport her!". Indeed, they collected money for ads to support her! I was allucinating...they have more interesting things to use the money with, joder. And it is really funny, the showman said: "this program is very important for latinamerica, because thanks to it we are getting known in the rest of the world, turism is gonna increase, as well as our economy...". Here everybody uses the economic crisis as they can...whatever, as one of the jury guy said: "the american continent everyday surprises me more". I'm too tired to see who is gonna win. But for sure tomorrow there will be more turism in latinamerica ;). Look, they just said it...Marianita from Panamà. Congrats for her then...;).

By the way, at 21'10h two of the guests have arrived...meeeeeeeeeeerci

Una de paraules / One of words

2008-10-09T05:44:00.003+02:00

Aquesta setmana ja m'he desplaçat a la nova casa. De fet em sap greu ja que amb la Cindy ens enteniem molt bé i m'ha ensenyat moltes coses en molt pocs dies, cosa que no sempre passa quan ets a un nou país. Però ja ha estat convidada a un sopar amb truita de patates i pa amb tomàquet!. Aquesta casa té més comoditats, però es troba en una zona una mica més rica. Això és nota per les balles i alarmes a les cases, els "cotxasus" i els dos vigilants que es mouen en bicicleta pel barri, cosa que ironicament em fa sentir insegura, hehe. Però m'han dit que avui en dia casi tots els barris tenen guardies (menys els més pobres, com en el que vivia jo abans, Mercedes Norte). En els últims anys ha crescut molt la inseguretat degut a que cada cop hi ha més diferències entre les diferents classes socials, i no m'estranya, només cal mirar els preus...però això us ho explico un altre dia. Avui em volia centrar en el vocabulari "tico". Vivint amb la Cindy he sentit unes quantes paraules (i més amb el que xerra ella, hehe), aquí tienen ustedes algunas de ellas ;) -->

Éxito: molt bé, em sembla perfecta, quina bona idea.
Vacilón: guay, curiós (bé, ho fan servir per tot) --> me parece vacilón, ay que vacilón, eso es muy vacilón, etc.
Mae: tio / tia (no parentiu).
Rajar: impressionar--> el mae quería rajar, pero nada, no es ni listo.
Machillo: ros --> el mae machillo es de lo más lindo.
Enfabular: enganyar.
Tuna: un cactus (s'emprenyen perquè els gringos es pensen que és tonyina, hehe. Aquest cactus el barrejaven amb la cal per fer una mescla impermeable per les parets de la casa fetes amb la tècnica bahareque).
Botar: fer fora, enderrocar, ensorrar --> mi viejo me botó de casa, quieren botar la casa de al lado.
Frutilla: triquinosis (no hem feu dir com vam arribar a aquest tema).
Bomba: gasolinera.
Chancho: porc.
Flechas: tiraxines.
Troja: estable --> esa cama no esta troja.
Papalotel --> és d'orígen nawel (llengua mexicana). Vol dir papallona i el seu significat és "flor que vola". De fet chocolata té el mateix orígen (chocolatel). És més, les paraules acabades amb -ate en castellà tenen aquest orígen.
Zaguate (també orígen nawel): sarnós. De fet ho utilitzen referint-se a gos sarnós.
Queque: pastís (orígen gringo, cake).
Chance: oportunitat --> si tengo la chance vengo a tu casa.
Trancar: tancar.
Llantotas de la panza: els michelines, hehe. I si són les del darrera es diuen agarraduras (perquè "es donde los maes se agarran".
Chingo: despullat.
Jalar: Sostenir/ retenir.
Paqueteado: quan una cosa és una versió barata --> esos zapatos estan paqueteados. Chinchorro: bar del vells.
Comemierda: quan estàs deprimit --> hoy eres una comemierdas.
Chiquichiqui: música del Brasil.
Charanga: reggaeton.
A puro dolor: música romàntica --> vamos a un bar a puro dolor.
Despicharse: caure (apart de quedar-te sense...ja sabeu).
Ir despichado: anar ràpid, de cul.
No seas picha: no rallis (ja veieu que la paraula picha té múltiples i variats significats). Overol: un peto de vestir.
Por patas: per contactes --> consiguió el trabajo por patas.
Pre-kinder: la guarderia.
Pensionarse: jubilarse.

I la més bona "ser un dolor de huevos": quan algú no t'ha caigut bé --> ese mae era un dolor de huevos.

Segua: aquest és el nom d'una dona que diu la llegenda castigava als homes "mujeriegos". Normalment era una dona molt guapa, però a la nit, quan un home la "cortejaba" la cara se li transformaba en cara de cavall (foto).

Una altra cosa que m'ha fet gràcia és escoltar els Simpson, pel·lícules i fins i tot Bola de Drac! en accent sud-centroamericà. El Goku és genial.
La Cindy em va comentar que tenia la idea de que els espanyols dèiem moltes paraulotes (de fet som famosos per això a Europa), doncs bé, em va dir que veia que estava equivocada perquè veia que jo no en deia gaires...haha, a veure si me mare escolta a aquesta dona i deixa de donar la tabarra ;) (espero que llegeixis això mama :D).

Bé, espero que us hagi agradat. El pròxim dia un altre tema, i potser alguna paraula més ;). Chaito!...o PURA VIDA! frase utilitzada exclusivament a Costa Rica i que els caracteritza. Vindria a ser com ok, perfecte, etc. -----------------------------------------------------------------------------------------
This week I moved to my new house. Actually I will miss Cindy since we understood each other pretty well and in few days I learnt a lot from her, something not always possible when you travel abroad. But she has been already invited to a dinner with potatoes' omelette and bread with tomatoe!. This house has more comodities, but it's in a more expensive area. You can see that with the high fences, alarms, the cars and the two guards cycling around the neighbourhood, which ironically make me feel more insecure, hehe. But they told me nowadays it's normal to have guards in all kind of neighbourhoods (except for the poorest ones, like the one I used to live in, Mercedes Norte). In the past years insecurity has increased a lot, mainly due to the higher and higher social differences between socioeconomic classes. And I can understand why when checking the prices of food, etc...but that's something for another day. Today I wanted to talk about the "tico" vocabulary. Living with Cindy I heard some words (she also talks a lot so...), here some of them, although in English is hard to see differences with "normal" Spanish-->

Éxito: ok, good idea.
Vacilón: lekker moeder! (this is mine, sorry), curious, I like it. They use it everywhere. Mae: guy/woman (street talking)
Rajar: to impress--> that mae wanted to rajar me (mix, sorry)
Machillo: blond --> that blond mae was hot.
Enfabular: trick.
Tuna: a cactus (they get angry cos gringos think it's tuna, hehe. This cactus they mixed it with lime to get an non permeable mix to use on walls made with the bahareque technique).
Botar: demolish,to kick someone out --> my father "botar" me of his house, they want to botar the house next to ours.
Frutilla: triquinosis (don't asked me how we got there).
Bomba: gas station.
Chancho: pig.
Flechas: slingshot.
Troja: stable--> that woman is not troja.
Papalotel --> it has a nawel origin (mexican lenguage). In means butterfly and the meaning is "flower that flies". The same goes for chocolate (chocolatel) and all the words that in Spanish end with -ate.
Zaguate (also nawel origin): mangy dog.
Queque: cake (gringo origin, of course).
Chance: chance, hehe.
Trancar: to close.
Llantotas de la panza: the michelines, hehe. And if they are behind they are called agarraduras (because guys always grap (agarrar) them).
Chingo: naked.
Jalar: retain.
Paqueteado: cheap version of something.
Chinchorro: old men pub.
Comemierda (literally it means someone who eats shit): when you are depressed. Chiquichiqui: music from Brasil.
Charanga: reggaeton.
A puro dolor (literally it means "really aching"): romantic music.
Despicharse: to follow (also means cutting your penis...which is the literal meaning).
Ir despichado: to go fast, be busy.
No seas picha: don't bother (so you see picha means a lot of things).
Por patas (literally mean "by legs"): when you have contacts --> she got the job "por patas". Pre-kinder: kindergarden.
Pensionarse: to retire. And the best one "ser un dolor de huevos" (to be a pain in someone's eggs (balls): when you didn't like someone.

Segua: this a legend of a woman who punished womanizers. Usually she was a beautiful lady but at night, after a man seduced her, her face became a horse face (check foto above).

Another funny thing is to listen to the Simpsons, movies and even Dragon Ball in south-centeramerican Spanish. Goku (dragon ball) was great! (see photo above).

Cindy told me she thought Spanish people had a "bad talking", you know...joder, etc. Well, she said I don't!! haha, me!! I said to her: that's becasue I'm frocing myself, but I say joder, and other things (you know what I mean) all the time ;).

Well, hope you liked it. Next day another topic, and maybe some more words ;).

Chaito!...or PURA VIDA! typically from Costa Rica and used all the time. It's something like Ok, perfect, etc.

Primeres impressions / First impressions

2008-10-06T17:02:00.012+02:00

Molt bones,

en 4 dies he vist tantes coses que no sé per on començar. Aquest cap de setmana he estat per Heredia i San José. Si la primera ciutat ja em va deixar una sensació de deixadesa i desordre la segona m'ha deixat en un estat de decepció encara més gran. Tots els edificis colonials, totes les infraestructures de tramvia i transport públic han quedat oblidades en el passat. Ja no queda gran cosa d'aquell gloriós passat de fa 50-100 anys. Tot està molt descuidat. Per ser un dels països en millor situació de centroamèrica trobo que no han cuidat gaire tot el que tenien guanyat, però en fi, així estan les coses. De fet, pel que he anat sentint abans la gent de Costa Rica l'interessava molt la política, però ara cada cop els hi és més igual perquè, com diuen ells: total, van hacer lo que quieran los hijo e'puta!.

El ticos de San José no són tan amables ni oberts com els d'Heredia, suposo que és perquè van més per feina, com en tota gran ciutat. Un exemple el podem trobar en el restaurant on vam anar a dinar amb la Cindy (la companya de pis). Com a estrangera se suposa que gasto més, per exemple demanant un còctel abans de dinar o bé demanant plats i begudes més cares. Apart de que sóc molt catalana anava amb una tica que m'aconsellava. El cambrer, com que cobra més com més gastem, doncs al veure que jo no gastava massa ens va tractar molt secament. La veritat és que em va sobtar.
En fi, a San José vam visitar el museu de l'or precolombí, numismàtica i herbes medicinals (aquest últim temporal). Va ser interessant, com a mínim per tenir una idea general del país abans de l'arribada dels colons. Tot i així, si un no té molt de temps recomano abans el museu nacional, no gaire gran, però amb una història general del país fins ara. De fet, la ciutat està vista en un dia, i sense llevar-se gaire d'hora, ja que tot queda molt aprop i el centre és petit, més del que em pensava.
Heredia ja és més agradable de passejar-hi. Té un centre més tranquil, amb més petits comerços curiosos, el mercat (on el pollastre el mantenen enmig del gel) i places més ben cuidades dintre del que cap. Una cosa que em va explicar la Cindy és que al costat de tota esglèsia hi ha una plaça, però també un bar, on després de missa hi van els homes mentre les dones xerren a la plaça. Les esglèsies solen ser blanques per fora, sobretot les més antigues. Però solen estar descuidades, com tot en general.
Pel que he vist hi ha molta obesitat, moltíssima. Però després de 4 dies menjant per aquí i passejant-hi puc entendre perquè. Els esmorzars en si ja són una bomba, solen menjar tortillas amb natilla (llet agre greixosa), "huevos revueltos" amb llet, natilla un altre cop i a vegades formatge similar a la mozarella. I com no el plat més típic, el Gallo pinto, que és arròs amb frijoles, tota una dosi d'energia per començar el dia, molt bo, això si. Els dinars casi tots són amb "tortillas de maíz", arròs i carn, però molt poca verdura. Tambés els agrada molt els tacos, fregidets i els seus frijoles per tot arreu. En general molt carbohidrat. I després per sopar doncs bé...si hi ha ganes de cuinar doncs de nou el mateix que per dinar o bé van a una cadena de menjar ràpid i llavors mengen pizza (on a després de cuinar-la afegeixen més formatge rallat i chili), pollastre fregit (en un carrer hi ha com 4 botigues de pollo, és increïble) o bé hamburgueses, papas, etc. A més. quan mengen un gelat és tot un senyor gelat (veure fotos a picasa, i per 1'3€).

A Heredia també vaig visitar el Museu de Cultura Popular, una iniciativa de la Universitat però que no financia...totes les activitats es financien a través dels diners del visitants i escoles que hi van. En aquest museu es pot veure com es contruïen abans les cases (s'hi pot veure el llegat espanyol amb cases d'adobe estil andalús), es poden provar menjars típics del país, es pot veure com es cuinen, també hi ha un taller per nens per apendre a cuinar aquests plats (l'objectiu es recuperar-ne l'ús), un altre taller és per apendre a fer joguines típiques i també hi ha tallers de conscienciació mediambiental, que fa molta falta (els coberts, per exemple, sempre es serveixen en bossetes de plàstic, perquè als ticos els fa fàstic que els toquin els coberts els propis cambrers...., inclús en pizzeries cutres!). Una cosa que em va cridar molt l'atenció són les mascaradas i les cimarronas. De fet, són còpies dels gegants i capgrossos de casa nostra! i la música és la típica música de festa major quan es fan cercaviles, em va fer molta gràcia. Aquest museu és molt interessant perquè hi ha dos guies que volten per allà que t'expliquen coses del país (el més iaio també explica batalletes) i de quin és el futur que li espera a CR, com ho veuen. I la veritat, no se'ls veu molt optimistes, tot i que tenen un dit que diu: los ticos siempre llegamos tarde però llegamos. Cada cop hi ha més Gringo que compra terrenys, sobretot a la Costa de Nicoya (nord del país), cosa que encareix la vida dels ticos. És més, zones on abans els ticos podien entrar ara ja els hi queda prohibit el pas! increïble. A més, ara s'ha aprovat el TLC (tractat de lliure comerç). Tot i que hi ha molta oposició la votació popular va acabar donant SÍ. Això és perquè els ticos creuen que aprovant el TLC econòmicament millorarant, ja que els EUA els hi injectarà diners...però, iep! el TLC implica també que les empreses dels EUA acabarant monopolitzant molts dels comerços i empreses, de manera que la riquesa quedarà en mans de pocs, i a sobre no nacionals. De fet, diuen que tots els petits comerços desapareixaran i que només quedaran el súpers i coses així. Una pena. A més, ja s'ha donat que en les zones on es col·loca un supermercat els preus de les vivendres augmenta descomunalment, arrivant a preus que fins i tot per a un europeu sonen descabellats si tenim en compte el sou dels ticos.

Bé, em sembla que per avui he escrit massa. Tot això que he anat explicant ho podeu veure a les fotografies posades a l'àlbum: Heredia / San José.

Fins aviat!
-------------------------------------------------------------------------------------------
Hi, in 4 days I've seen so many things that I don't know where to start. This weekend I've visited Heredia and San José. If the first city left me with a sensation of disorder and slovenliness, the second one has disappointed me even more. All those colonial buildings, all those tram and public transport infraestructures now are part of the past. Nothing left from that glorious past of 50-100 years ago. To be one of the countries in a better situation within centeramerica I think they didn't take care too much of what they already had, but well, this how it is. Actually, from what I heard, in the past ticos used to care about politics, but not anymore, cos as they say: they are gonna do whatever they want, the motherfuckers (hijo e'puta). Ticos from San José are not as nice and opened as Hereida ones, maybe cos they are more busy as in all big cities. One exemple is the restaurant we went for lunch (with Cindy, my roommate). As a foreigner I'm suposed to spend more money, for instance ordering a coctel before lunch or ordering the most expensive drinks and dishes. Apart that I'm a good catalan I was with a tica who advised me. As the waiter gets more money depending on what people spend he got annoyed by the fact that we didn't spend too much. I was quite surprised by that. Well, in San José we visited the museum of precolombin gold, numismatics and medicinal herbs (this one temporary). It was interesting, at least to have a first impression about the country before the Spanish arrived. Nevertheless, if one has not a lot of time it's better to go to the National Museum, not too big, but with a general history of the country. Actually you can visit the city in less than a day, since the center is small and everything is near, more than I thought. Heredia is a more comfortable city to walk around. The center is more quiet, with more little shops, the market (with chicken in the middle of ice) and squares in better state than in San José. Cindy told me that next to each church there is a square where women go to talk after the mass and also a bar where men go after the bass, hehe. The churches are usually white, at least the oldest ones, but they look all balck in the outside, hehe. There is a lot of obesity, a lot. After 4 days eating here and walking around I can understand why. Breakfast are bombs, they usually eat tortillas with natilla (kind of sour fat milk), eggs with milk and more natilla and sometimes cheese in it. And of course Gallo pinto, the typical dish, which is made of rice and frijoles, a big energy dose to start the day. Everything very nice, that's true. Lunch are usually with tortillas, rice, meat but few vegetables. They also love tacos, fried, and of course frijoles everywhere. In general a lot of carbohidrate. And then for dinner...well, if you feel like cooking it is again the same, and otherwise they go to a fast food chain and then they eat pizza (with more cheese after cooking it and chili), fried chicken (in one street there are like 4 pollo shops, it's amazing) or hamburgers, chips, etc. And when the eat an icecream it is an ICECREAM (check photos, an for 1'3€). I also visited the Museum of Popular Culture, an iniciative of the University but which is paid by visitors and schools that go there. In this museum you can see how they used to build schools (you can see the andalusian style there), you can try typical dishes, you can see how they cook them and there is also a workshop to learn how to do them (they want to get them back). Another workshop is to learn how to make typical toys, and also to make aware people about the environment (they serve forks, knives, etc in plastic bags since they say it is disgusting that the waiter touches them with the hand..., even in a shabby pizzeria!). One thing I found curious were the mascaradas and cimarronas, which are actually a copy of the catalan gigants and bigheads (don't know the translation). This museum it's interesting since there are two guides that explain you things about the country (one is an old man telling stories of his childhood) and also they talk about the future of CR, how they see it. Actually, I didn't see them really enthusiastic about it, although they say: ticos arrive always late, but we get there. More and more there are more Gringos buying land, mainly in the cost area of Nicoya (north part). This results in an increase of the land prices, and of course, makes tico's life more expensive. Indeed, areas where ticos could come in now they are forbidden to do that, incredible!. And not the TLC (free market treaty) has been aproved. Although there is a big oppoisition to that the results of the votation was YES. And that is because they thing that with the TLC they will improve their economy cos the USA are gonna give them money...but, iepa! TLC also means that the USA companies will monopolize the market, so in this way the wealth will stay in few hands and not in Costa Rica's ones. Actually, they say that small companies here will disappear and only big ones will keep. A shame. For instance, in some areas where a supermarket has been installed the price of the land has increased in such a crazy way that even for europeans it sounds too much! (and more if you take in account the salary of a tico person). Well, I think I wrote too much today, next time more! Check the Album to have a graphic idea of what I wrote: Heredia / San José. C u!

Primer dia a Costa Rica / First day in Costa Rica

2008-10-03T00:09:00.007+02:00

Molt bones!

Ja estic a Costa Rica (després de més de 24 hores de vol). He sobreviscut a l'exàmen americà (qüestionari sobre si sóc terrorista, presa de totes les petjades dels dits, totes, i anàlisis d'explosius a la roba i les sabates, crazy).

Vaig arribar a les 10’30h de la nit hora local i a les 11’30h ja estava al llit. Però m’he despertat a les 5’45h del matí. No sé si és la diferència horària o pel fet de que a les 5’30h ja hi ha llum.

Bé, la casa on visc està pel mig d’Heredia, però no hem feu dir on perquè estic totalment descol·locada. Amb els dies ja ho aniré descobrint, suposo!. Visc amb una noia tica que es diu Cindy. La casa és molt senzilla, si mireu el vídeo ho podreu veure. No hi ha internet però suposo que entre la uni i el local a prop de casa doncs em podré anar connectant de manera regular. De moment només tinc matalàs però avui en teoria tindrem els “tornillus” per muntar-lo.

Aquí tot són casones amb molt verd per tot arreu, casi totes elles molt senzilles. De seguida es veu quines cases són les dels rics (amb alarma, altes balles i de tant en tant un cotxàs) i quines les de la gent més senzilla. Casi tothom té tot-terrenys i els camions encara no han passat pel “plan renove” (no es pot ser estudiant de toxicologia i salut ambiental).

Escric des de la casa en un word per copiar-ho després al blog. Encara no he vist gran cosa, només he anat al súper a comprar esmorzar per demà, ja que la noia no tenia res (he sobreviscut amb els cereals importats d'Holanda aquest matí, menjant al llitet, mmm, k bons!). De moment sé que aprop de casa hi ha una església, dues escoles, un súper, un locutorio i un pollolandia (pollo, faré fotos en honor teu), al voltant del qual hi havia trossos de pollastres pel terra que un gos estava menjant quan he passat, una gran primera imatge de Costa Rica :D.

A les 12h em ve a buscar la coordinadora del projecte per “ir a almorzar” i veure una mica la ciutat, comprar targeta de telèfon, canviar euros per colones i situar-me una mica.

Temps: tapat, núvols entre les muntanyes però caloreta, això si, s’aguanta molt bé (de moment).

Actualització a les 4h de la tarda: m'han trobat una habitació en millors condicions, amb internet inclòs, més aprop de la uni. Ara ja he vist més la ciutat, fins i tot he anat a un baretu a menjar un pollo con arroz, puré de mongetes i tacos. Tot molt bo.

Hi ha una de cotxes impressionants, es veu que en els últims anys ha augmentat molt el número. Tothom pita per poder passar, fins i tot hi ha cartells on posa: SILENCIO amb un dibuix d'una clàxon tatxat. La ciutat té el seu encant, tot de casetes baixes, com ja he dit abans, amb diferents colors, algunes més velles que d'altres, i tot ple de locutorios, bancs per canviar diners, restaurants i botigues varies.

La gent molt amable i, el que més m'agrada, riuen amb facilitat. Aquí també prenen café a punta pala, és clar, són els reis del cafè. Llàstima que no m'agradi, hehe. Quan els hi he dit que no m'agrada ni el cafè ni la cervesa m'han dit que d'aquí 7 mesos els hi torni a dir ;).

Bé, ara per ara no hi ha gran cosa més a dir, no porto ni 24h en el país!

Aniré actualitzant ;). Fotos al album picasa! així us podeu fer una idea de com és un casa d'un persona-família amb ingressos mitjans-baixos.

PD: primeres pluges arribant...els trons ja canten!

Hoi Schatjes!

I’m in Costa Rica (after more than 24h flying). I survived the american test (questionnaire about my terrorist intentions, they took all my finger prints, all of them, and the analyzed my clothes and shoes to fins explosives, crazy.

I arrived at 10’30h at night local time and at 11’30h I was in bed already. But I woke up at 5’45h in the morning. I don’t know if it’s because of the time change or to the fact that at 5’30h there is light already.

Well, the house I live in it’s in the middle of Heredia, but don’t ask me where cos I’m totally lost. Along these days I’ll discover it, I hope!. I live with a tica womantje called Cindy. The house is very austere (you can see that in the video).

There is no internet but I suppose that with the uni and the cybercafé I will manage to keep you updated. By now I only have a mattress but today in theory I get the screws to set up the bed.

I'm writing it in a word file to copy it later in the blog. Here everything are small houses surrounded by green everywhere, almost all of them austere as well. It’s easy to see where rich people live (alarm, high fences and sometimes expensive cars). Almost everybody has a 4x4 car and the trucks make me sick! (it’s not good to be a student of toxicology and environmental health).

Now I’m writing in a word file to copy it later in this blog. I didn’t see a lot yet, I only went to the supermarket to buy breakfast for tomorrow since the housemate doesn't have anything (I ate on my bed the cereals I brought from Holland, mmmm, lekker moeder!). By now I only know that near my place there is a church, two schools, a supermarket, a cybercafé and pollolandia (around it there were pieces of pollo being eaten by a dog, nice first view of Costa Rica :D).

At 12h there is my supervisor coming to pick me up to have lunch together, see the city, buy a phone card, change Euros for colones and situate myself een beetje.

Weather: cloudy, mountains covered with clouds and fog but warm, with a nice temperature.

Update at 4h in the afternoon: they found me a room with better conditions, with internet included and nearer the university. Now I've seen better the city, I even went to have lunch to eat the famous pollo (chicken) with rice, pure of beans and tacos. Everything lekker moeder!.

It's amazing the number of cars, in the past years it has increased a lot. Everybody uses the claxon and there are even signs which forbid their usage, hehe. The city is nice and has its own character, all full of low houses, as I said, and with different colors, some older than others. Also full of "locutorios" (cybercafés), banks to exchange currency, restaurants and shops of all kinds.

People are really kind, and what I like the most is that they laugh easily. They drink looooooots of coffee, of course, they are the kings of coffee!. It's a shame I don't like it, hehe. When I told them I did't like it, and the beer either, they said: tell me in 7 months! ;)

Well, not much to say by now, it's not even 24h that I got here! Photos in album picasa,! so you get an idea of how a "tica" house is (for people of middle-low income).

PD: first rains are coming...thunders singing!