Ahir vaig estar llegint la introducció d'un llibre anomenat "El mito roto, immigración y emigración en Costa Rica" de Carlos Sandoval. Entre les seves línies hi vaig llegir aquestes que em van semblar interessants:
"Los modos de imaginar al otro tienen que ver con los modos en que nos percibimos. El otro está en nosotros. Sólo intentando cambiar el nosotros podemos intentar modificar las imágenes del otro".
Yesterday I read the introduction of a book called "The broken myth, immigration and emigration in Costa Rica" by Carlos Sandoval. Among its lines I read those ones which I found interesting:
"The ways we imagine the other have to do with the ways we perceive ourselves. The other is in ourselves. Only trying to change the others we can try to modify the way we see others".
Un cas senzill
Fa 1 any
4 comentaris:
Ostres, em fas pensar. Estic pensant amb algun exemple que estigui d'acord amb la frase i no me'n surto. Ens hem de quedar només amb les imatges, o hem d'anar més enllà. Jo estava intentant aplicar-ho a la necessitat de canviar el el món i no acabo d'encaixar-ho, vet aquí :(
Trobo que té sentit, el que diu aquest senyor. Penso que veiem als altres no com realment són, sino com nosaltres els interpretem. I la nostra interpretació és això, nostra.
Ara que, havent llegit fa uns moments, al 3cat24.cat, una notícia sobre l'Aznar... bé, suposo que hi ha excepcions i algunes persones són impossibles d'interpretar; són, directament, tan patètiques com semblen, hehe...
Salut.
Una mica difícil, no?
Com encaixa el dret a la diferència?
Com encaixa el deure de viure mínimament integrat?
AQUESTS PENSAMENTS ENCAIXEN AMB EL "SUBJECTIVISME" DE KANT: NOSALTRES VEIEM ELS DEMES COM SI PORTESSIM UNES ULLERES D'UN COLOR DETERMINAT (EL NOSTRE), I AIXO HO CONDICIONA TOT.
LA REALITAT "OBJECTIVA" NOMES ES UNA APARIENCIA.
Publica un comentari a l'entrada