23/12/08

Merci pel vostre interés! / thanks for your interest!

Molt bones!

Primer de tot gràcies Josep per recomenar el blog de "la luchas sin fin".
Segon, que reclamin escrits dels meus m'alegra, vol dir que si que hi ha gent que el segueix! aquests dies he estat liada amb la tornada de Guanacaste, revisió de material que no funcionava i després amb el viatge a Panamà de 4 dies (cada 3 mesos caduca el visat, així que haig de sortir 72h del país). Ara mateix estaré 10 dies voltant per CR amb la família, així que poc temps tinc per escriure! però prometo que passat festes el viatge panameny i la volta per CR seran "reportades" (no sé si és correcta la paraula).

En fi, molt Bon Nadal a tots i totes i que el 2009 us cedeixi com més desitjos millor!

Fins d'aquí 10 dies ;).

8/12/08

/ National Geographic moment



Ahir vaig anar al Parc de Santa Rosa, casi arribant a la frontera amb Nicaragua. És un bosc sec (i molta calor). Personalment em va agradar més el Rincón, però si un té temps de sobres doncs és prou bonic. De fet es pot arribar a la platja si es camina un parell d'hores més, però ahir no hi havia temps. Això si, vaig poder veure forces animals, entre ells els monos de cara blanca, un dels quals casi se'm pixa a sobre (molt simpàtics ells). Fins i tot vam poder veure una serp perseguint una granota, caçarla i menjar-la. Aquest va ser el nostre moment NG! (és la segona foto, encara que costa una mica de veure).

Fotos aquí.

Yesterday I went to Santa Rosa National Park, almost reaching the border with Nicaragua. It is not as nice as Rincón de la Vieja but it was ok to walk around, so I recommend it to people with enough time to visit CR. Actually if you walk 2 more hours you get to the beach, but I didn't have time for that. We saw a lot of animals, among them the white face monkeys (very nice animals...one of them almost pees on me, mother.....). We even saw a snake chasing, catching and eating a frog, that was our NG moment! (it's the 2nd pic, although it is difficult to see).

More pics here.

5/12/08

Ja ve Nadal / Xmass is coming



Des d'aquí poc noto que ja ve Nadal...la falta de fred, neu, moquets al nas, galtes fredes, llevar-se al matí i no voler sortir de llit per fred fa que no recordi que ja és Desembre. Però els ticos s'han encarregat d'això i m'ajuden a recordar a cada instant que si, que arriba Desembre, Nadal, que cal posar l'arbre i el pessebre. Ja des de que vaig arribar l'1 d'Octubre hi havia botigues on només venien llumetes, boles, etc per a les festes i amb el temps el número de botigues i accessoris ha anat augmentant als carrers. Ara la febre nadalenca ja ha arribat a cases i empreses: aquí teniu les fotos d'una de les botigues a Liberia (em feia cosa fer una foto més aprop) i del pessebre que hi ha a infermeria on hi estic per fer la feina a CATSA.

From here I don't really feel Xmass is coming...no cold weather, no snow, no runny nose, no cold cheeks, no being lazy to get out of bed in the morning because of cold make me forget that we are already in December. But ticos take care of that and help me to remember every time that yes, it is December and Xmass, the tree and the crib are coming. Since I came here the 1st of October I already saw some shops with only Xmass stuff, and the number has increased with time in streets. Now the Xmass fever has arrived at homes and companies: here a picture of a shop in Liberia (I didn't feel like take the picture nearer) and the crib in the nursery in CATSA where I work.

29/11/08

Bocones, pistolers i el joc dels pals de gelat / Bocones, cowboys and games





Bé, aquí teniu algunes fotos de la meva vida a El Paso Tempisque. Dos dels nens (Vinicio i Leo) són fills de la família i els altres dos són cosins seus. Vam estar jugant a un joc raro amb pals de gelat i després els vaig ensenyar el joc de matar, el qual els va agradar però dubto de que se'n recordin de com funciona. A les fotos també podeu veure l'efecte dels bocones (xupen la sang com vampirs i després sents un dolor com si t'haguessin donat cops).

Wel, here some pics of my life in El Paso Tempisque. Two of the children are the ones I live with (Vinicio and Leo), the other 2 are the cousins of the family. We were playing a strange game but later I taught them a new game called "to kill", I doubt they will remember how it works. In the pictures you see also the effect of the "bocones", they suck your blood like vampires and later it feels like someone has been beating you.

27/11/08

Notícies / News

Com que no tinc gaire accés a internet ni temps us deixo aquí com un diari d’aquests dies:


22/11/08


Ja fa una setmana que estic per Liberia, a la zona del nord-oest del país. Cada día em llevo a les 5’30h per agafar el bus que porta tots els treballadors des de la ciutat dins a CATSA, la companyia de sucre. El trajecte dura una mitja hora, entre camps buits amb arbres esporàdics, estil la sabana africana pero amb més verd. Per a mi, aquesta ha estat la regió més maca del país, de moment. La llum és maquíssima, sobretot quan es pon el sol, i l’aire és més net (hi ha menys cotxe que al Valle Central). La gent també és molt amable, i de fet si he trobat habitació ha estat gràcies a un treballador dels que va al bus (com que no en tenía vaig començar a parlar amb treballadors del bus a veure si algú tenia habitació lliure, hehe, i va funcionar!). Es pot dir que l’habitació no és gaire luxosa, de fet estava plena de trastos i la van fumigar i arreglar per a mi (la primera nit vaig notar la fumigació un mica, però en fi, tinc habitació). El lloguer em surt per uns 40€, que aquí és molt barat, penseu que per una cosa similar em demanaven 120€! A més, aquí tinc una cuina, tele al menjador i una família amb qui xerrar.


A CATSA la feina va a ritme tico...dilluns en teoria puc començar amb el mostreig si ningú hi posa cap problema. Al llarg de la setmana m’ha passat de tot: programes d’ordinador que no funcionaven per culpa d’un virus (vaig haver de reinstalar windows, etc), cable per transferir dades espatllat (com que és molt especial de l’aparato doncs el vam demanar a San José, però m’han portat un cable erroni), inundacions a la infermeria on hi tenia el material de mostreig per tuberia trencada (material està bé), etc. En fi, sembla com si algú no volgués que comenci l’estudi...però com diuen aquí: todo llegará, no sabemos cuando, pero llegará!


Ahir vaig anar a sopar a casa de l’informàtic de l’empresa, vaig estar amb la seva família, la dona i 3 filles. Gent molt maca i molt interessant. També una excepció dintre de les famílies tiques. M’explico: aquí a CR les famílies estan molt desestructurades, la gran majoria. Les parelles es separen, hi ha moltes infidelitats, hi ha fills d’altres pares (a vegades del tiet), llavors un home té fills amb 3 dones diferents...de manera que a la família acaben sent 40 o més. També hi ha molta mare soltera, això és algu que amb poc temps veus constantment. Crec que el fet de que els nens visquin aquestes experiències amb els seus pares fa que ells tampoc acabin creient molt en el compromís, la parella, família, etc. Però d’altra banda és curiós que les famílies (o part de lo que queda) estan molt unides i s’ajuden molt entre ells, sobretot els fills amb la mare i els nebots, per exemple.


Bé, ara escric des de la meva súper room amb forats a les mosquiteres que he tapat amb paper de cul, a veure si funciona (aquí hi ha una mica de dengue). Suposo això ho publicaré dilluns. Per veure les poques fotos clickeu aquí!


26/11/08


Fa més d’una setmana que estic per aquí. El cap de setmana vaig anar a playa Panamá (m’agraden més les platges del carib, de moment) i el Rincón de la Vieja, un parc genial. Amb moltes possibilitats de fer varies caminades i on un geòleg disfruta com un camell. Això si, hi ha uns bitxos anomenats bocones que m’han deixat les cames com un colador! Són vampirs, jo crec, hehe.


He canviat de casa, doncs a l’altri vaig trobar com 10 “cucarachas” a la meva habitació a mitja nit. Ja n’havia vist un parell per la cuina, i mira, ho podia acceptar (de fet li vaig dir a la dona, per si li interessava matar-les i aquestes coses, hehe, però no va semblar que es preocupés gaire). Total, que 10 bitxots d’aquells com a mascotes doncs no em venien gaire de gust i he trobat una habitació aprop de la companyia, al mig d’un poble rural, on les parets són de guix (abans eren dos fulloles trencades). A més la familia és molt maca, tenen 3 fills (Alfonso, Leo i Vinicio). Tots 3 molt curiosos. Ahir a la nit ja em van preguntar 10000 coses i me’n van explicar 10000 més. La dona de la família també em va ensenyar el poblet, la casa dels germans del seu marit (11) i, és clar, vaig conèixer tota la família, hehe.


Ara ja no em cal llevar-me a les 4’30h (havien canviat l’horari d’entrada, les 6h, i em calia llevar-me d’hora). Ara em llevo a les 5’15h, mitja horeta més sempre s’agraeix. Es pot dir que ara ja sé el que és treballar de sol a sol, hehe (unes 12h cada dia).


El mostreig està sent difícil...els cuestionaris i proves de funció pulmonar van fent però la mesura dels nivells de pols sembla que no vulgui funcionar...les bombes de succió no em funcionen, i mira que les he carregat, descarregat, etc. En fi, així és la ciència! A veure si aviat solucionem el problema...però cal que sigui abans de diumenge, doncs el dia 1 ja comença la zafra i els nivells ja seran massa alts.


Esmorzo a les 6h i com que l’empresa em dóna menjar gratis doncs només tinc opció de menjar gallo pinto (arròs amb frijoles) i ous remenats, sempre amb una mica de macedònia i un suc. Després al dinar també hi ha arròs, com no, carn, verdures, pa i el fresco, una de les coses que més m’agrada d’aquest país (són sucs naturals, però n’hi ha de tota mena, tots molt bons, sobretot el de cas (no KAS, que jo em vaig confondre el primer dia)). Al sopar ja intento menjar alguna cosa més mediterrània, com amanida i tal, però a la casa em miren em cara de: i només això menjaràs?, hehe. La veritat és que es menja moooooolt arròs, a tots els àpats, és impressionant, sort que tenen la papaia que fa baixar el tema.


Com que la setmana que ve comença la zafra aquesta tarda hi ha missa al “ingenio”. Aquesta és una prova més de la religiositat de la zona, jo l’he percebut com molt més accentuada que al Valle Central, però parlant amb l’infermer m’ha dit que no, que al Valle Central són més religiosos...no sé. La família on visc també és molt creient. Pertanyen a una variant del catolicisme, però no em feu dir el nom perquè és molt llarg.

Ara estic escrivint això entre qüestionari i qüestionari, espero aviat arribin més treballadors per anar avançant feina, ja que les bombes avui no han volgut funcionar.


4 hores més tard: ara escric a la nova casa, avui m’han donat “chicharrones” amb amanida, en conjunt el plat es diu “bigorón”. Molt bo! Això si, entre els àpats a l’empresa i aquests sopars que em preparen tornaré tuixona, tuixona (de fet ja ho començo a notar...), però en fi, això com l’economia, tot el que puja baixa, no?? Hehehe.

Bé, per avui crec que ja està. A baix els links per veure fotos:


Per veure fotos del Rincón de la Vieja aquí.

Per veure fotos de Liberia, CATSA i el Paso Tempisque (on visc ara) aquí


--------------------------------------------------------------------------------------------------


As my access to internet is limited here I leave you with a kind of a diary of these days:


22/11/08


It’s been a week since I’m in Liberia, in the north-west area of the country. Everyday I wake up at 5’30h to take the bus which takes the workers to the company from the city to the CATSA, the sugar cane company. The trip takes like 30’, crossing empty fields with some trees once in a while, like an African sabana but greener. To me, this is the most beautiful region of the country, by now. The light is fantastic, specially in the sunset, and the air is cleaner (there are less cars than in the Central Valley). People are really kind, and actually, if I found a room it is thanks to one of the workers of the bus (as I didn’t have room I started talking to workers there in the bus to see if one of them had a free room, and it worked!). The room is not that luxurious, actually it was full of things and they had to use some pesticides to kill some animals there, hehe (the first night I felt the effects of the pesticides, but well, I have a room). The rent is really cheap, only 40€, which here it is cheap…some rooms which were the same as the one now costed me like 120€! On the other hand, here there is a kitchen, tv in the living-room and a family to talk to.


In CATSA work is going with a tico rhythm…Monday I’m supposed to start sampling if no one says no once I get there at 7h in the morning. Along the week I had problems with everything: I had to reinstall windows cos programs were not working due to a virus, the cable to transfer info from the spirometer to the pc broke down (and it is really specific one, so it’s hard to get), were I have my material there were some waters escaping from a plumb, but the material works, etcf. So, it seems someone doesn’t want the project to get started…but as they say here: everything will come, we don’t know when, but it will come!


Yesterday I had a dinner in one of the worker’s house, the informatics’ guy in the company. I was with his family: wife and 3 daughters. They are really nice people and very interesting, also an exception within the tico families. Let me explain: here in CR families have divorced or separated parents, lots of them. Couples separate, they cheat each other, there are children from other fathers (sometimes the uncle), so a man can have children with 3 different women, so at the end they are 40 in the family. Also a lot of single mothers, you can see it soon once you get to CR. I think that the fact children live these experiences brings them to a point where they don’t believe in commitment, couple or marriage, etc. On the other hand familias (or part of them) become like one and they help each other much more than we do I think, specially children, who take care of the mothers once parents divorced, for instance.


Well, now I write from my superroom with holes in the mosquitoe nets, which I fill up with toilet paper, let’s see if it works (there is dengue here, so…). I suppose this I will publish it on Monday.


26/11/08


It’s been more than a week since I got here. In the weekend I went to Panamá beach (I like better caribean ones, by now) and I’ve also been to el Rincón de la Vieja, a really nice park, with a lot of possibilities to walk around, and a geologist there can enjoy him/herself a lot!. But there is an insect called bocón with eats you! Like a vampire, maaaaaaan, I’m full of volcanos, hehehe.


I’ve changed home, since in the other one I found 10 cockroaches in my room in the middle of the night. I already had found 2 in the kitchen and I could stand that (actually I told the woman about it but it looked like she didn’t care too much). So, I didn’t feel like having 10 cockroaches as pets so I looked for a room and I found one near the company, in the middle of a rural village, where the walls are not broken, hehe. Indeed, the family is really nice, with 3 children (Alfonso, Leo i Vinicio). All of them are curious to know more about me, hehe. Yesterday night they asked me 10000 and explained to me 10000 more. The woman of the hose showed me the village, the hosue of his man’s family (who are 11 people), and of course I met the whole family.

I don’t need to wake up at 4’30h anymore (they changed the entrance time to 6h, so I had to wake up early). Now I wake up at 5’15h, half an hour later (30’ can be a lot, hehe). Now I can say I know what it is to work from sun to sun, as we say in Spain (like 12h a day).


The sampling it’s being complicated…questionnaires and lung function testa are going ok but to sample the dust levels we are having problems, pumps are not working, and I’ve charged them and uncharged them, etc. Well, this is science! Let’s see if soon we can solve the problem, but they need to work before Sunday since the harvesting season starts Monday, when dust levels are too high!


I have breakfast at 6h and as food is for free in the company for me I eat there…but then the only option is frijoles, rice, eggs, fruit salad and juice (I eat all to have enough energy, but I’m getting fat, hehe). Later for lunch I eat rice again, of course, meat, vegetables, bread and fresco, one of the things I like the best here in CR (they are fruit juices of different kinds, especially cas ones (not KAS, I misunderstood the first day). For dinner I eat some more mediterranean, like salad, but at home they look at me like: you are only gonna eat that??. They eat so much rice, my god, every meal, it is amazing, they are lucky to have papaya, to help them to evacuate, you know.


As next week zafra is starting (harvesting season) they are gonna celebrate mass this afternoon in the company. This is a prove of how religious they are here, I found Guanacaste more religious but they say the Central Valley is more…I don’t know. The family I live with now is also very religious. They belong to one of these catholic varieties, but don’t ask the name, it is too long.


Now I’m writing between questionnaire and questionnaire, hope soon more workers will come so I can go further with work, since the pumps didn’t want to work.


For hours later: now I’m in the house, today they served me “chicharrones” with salad, the meal is called “bigorón”. Very nice! But if I keep on eating like that I will come back like a cow, man! But well, what goes up goes down, like economy, isn’t it? hehehe


Well, today I’m finished, it’s 8’14pm and I feel like going to bed already. To check pictures of these days click the links below!


Rincón de la Vieja here.

Liberia, CATSA and el Paso Tempisque (where I live now) here

14/11/08

Què fi faig jo aquí? / What am I doing here?

Bé, he estat parlant molt de Costa Rica, experiències, etc, però no he parlat del què hi he vingut a fer (i això que ja hi porto més d'un mes). El dilluns vaig cap al nord del país a fer mostreig i he cregut que era un bon moment per explicar-ho (això si tot va bé, perquè porto casi 1/2 mes intentant anar al nord i no hi ha tu tia!: pluges, malaltia, ritme tico...).

Com ja diu el meu perfil estic fent un master de Toxicologia i salut ambiental. Una part del master és un Major project, que li diuen. Doncs bé, això és el que he vingut a fer aquí.

El projecte s'enmarca en el sector de la canya de sucre. Al llarg de l'any hi ha dos èpoques, la de "zafra" (collita) i la de no "zafra". Durant la collita la canya de sucre es talla i en surt una pols coneguda com a "bagazo". Aquesta pols pot estar contaminada amb fongs, bacteries, etc. i en conjunt poden afectar al sistema respiratori i ocular dels treballadors. La idea és mesurar nivells d'exposició i a més mesurar funció pulmonar i passar un cuestionari. D'aquesta manera podrem veure quins nivells són problemàtics pels treballadors i quin tipus de problemes exactament desenvolupen.

D'aquesta manera es pretén, a més, poder millorar les condicions laborals dels treballadors, ja que a partir dels resultats s'intentaran aplicar mesures.

El projecte es farà a la regió de Guanacaste, on hi ha més canya, concretament amb l'empresa CATSA, de la qual ja en vaig parlar en un post anterior (clickeu aquí).

Bé, un cop allà ja us aniré informant de les experiències amb el sucre, la canya, treballadors, etc ;).

Salut!

IRET (Instituto Regional en Sustancias Tóxicas)
------------------------------------------------------------------------------
Well, I've been talking a lot about Costa Rica, experiences, etc, but I haven't talked about what I came to do here (and I've been here for more than a month). On monday I¡m going to the north to start sampling and I thought now it was a good moment to explain what I'm gonna do here (in case everything goes as expected, cos I've been like half a month trying to go to the north, but it looks kind of impossible: tropical storms, disease, tico rythm...).

As I you know I'm studying a master in Toxicology and Environmental health. A part of it is a Major project and that's what I'm doing here.

The project is within the sugar cane field. Along the year there is the harvesting and non-harvesting season. In the harvesting season the sugar cane is grinded and so a lot of dust called bagazo comes out. This bagazo can be contaminated with moulds, bacteria, etc and all these things together can affect the respiratory and ocular systems of the exposed workers. The idea is to measure the exposition levels and also the lung function and handle a questionnaire. In this way we can see which levels are a threat for the workers and exactly which problems do they develop.

On the other hand, the idea is also to improve the working conditions of the workers, since after the study some measures will be applied.

The project will take place in the region of Guanacaste, where a lot of sugar cane companies work in. Actually it will be in collaboration with CATSA company, which I already talked about in another post (click here).

Well, once there I will keep you informed about sugar, canes, workers, etc ;).

Proost!

8/11/08

Filosofia per a la vida / A philosophy for life

Avui una mica de filosofia caribenya, una filosofia per a la vida:

Pensaments: mantén els teus pensaments positivament, perquè els teus pensaments esdevenen les teves paraules.
Paraules: mantén les teves paraules positivament, perquè les teves paraules esdevenen les teves accions.
Accions: mantén les teves accions positivament, perquè les teves accions esdevenen els teus hàbits.
Hàbits: mantén els teus hàbits positivament, perquè els teus hàbits esdevenen els teus valors.
Valors: mantén els teus valors positivament, perquè els teus valors esdevenen el teu destí.

-----------------------------------------------------------------------------------
Today a little bit of Caribean philosophy, a philosophy for life:



5/11/08

El discurs de McCain / McCain's talk

(No hi ha accent obert ni c trencada).

Tothom parla de la victoria d'Obama, un fet que quedara marcat en la historia i que tothom recordara per la resta de les seves vides. Pero a mi m'agradaria parlar del discurs de McCain. Em va sorprendre, és més, diria que va ser més bo i tot que el d'Obama.
Mai abans havia sentit un discurs tan "positiu" per part d'un perdedor (de forma aclaparant) d'unes eleccions. Va saber acceptar la derrota, amb honor. I va allargar la ma a Obama sense cap dubte. En quin moment hem sentit un discurs així per part dels nostres polítics, ja sigui d'esquerres o de dretes? MAI! o com a mínim jo era massa jove com per recordar-ho.

Aquí intenten justificar la seva derrota culpant a l'altre, no culpant-se a ells. Aquí intenten ser guanyadors tergiversant els resultats de manera que s'adaptin a les seves necessitats i no ser uns totals perdedors. Aquí no accepten el cop per intentar tirar endavant, treballant pel país, sinó que es posen pedres al fetge i intenten rebentar qualsevol projecte que el govern de torn vulgui dur a terme, sense importar si és bo pel país o no.

I és que hi ha una diferencia entre els americans i nosaltres. Els americans són americans per sobre de tot, sense importar color polític, de pell, o religiós. Aquí no, aquí recordem les petites diferencies a cada moment, i aixo fa que no avancem tan rapid com podríem, ja sigui a nivell de poble, ciutat, regió, comunitat o país.

Així doncs, hi ha moltes coses dels americans que no ens agradaran i que no adoptarem, pero si n'hi ha una que val la pena aplicar-se: el sentiment d'unitat per aconseguir el que, en definitiva tothom vol, un país millor, un vida millor.

---------------------------------------------------------------------------------
Everybody talks about Obama's victory, something that will remain in the books of history and in our memories for the rest of our lives. But I would like to talk about McCain's talk. I was really surprised, indeed, I think it was even better than Obama's one.
Never before I had heard such a "positive" talk from a looser (totally) from an election. He accepted the defeat, with honour. He is gonna support Obama, and no doubt about it. When have you heard one of our politicians from the right or the left (Spanish at least) talking like this? NEVER! or at least not that I can remember. Here they try to justify their defeat blaming the others, not themselves.

Here they try to be winners twisting the results in a way that these results adapt to their needs, not to be total loosers. Here they don't accept the results and try to move on, to work for the country, they just keep on remembering that they lost, and try to boycott any iniciative from the governement, no matter if the project is good or not for the country.


And that is because there is a difference between americans and us. They are americans above all, no matter the colour of the political party, of the skin or of the religion. Here no, here we remember te small differences at every moment, and that stop us to move on as fast as we could, at a village, city, region, community or country level.


Therefore, there are a lot of things from the USA that we don't like and that we won't adopt, but there is one we should apply to ourselves: the feeling of unity to reach what actually everybody wants, a better country, a better life.

4/11/08

Irazú i Cartago / Irazú and Cartago

Aquest cap de setmana vam intentar veure el volca (no tinc accent obert ni c trencada, sorry) Irazú. Aquest cop no vam tenir tanta sort com amb el volca Poás, no vam veure res...i si no mireu les fotos:

This weekend we tried to see the Irazú volcano. This time we were not as lucky as with Poás volcano, we saw nothing...just check the pics:


Aquí representa que hauríeu de veure el crater.../ Here you are suposed to see the crater...


Després vam baixar cap a Cartago, la 4a gran ciutat del Valle Central. Hi ha com 15 esglésies, pero la important és la que veieu a sota: la gent entra a l'església de genolls, i cada any hi ha una romeria el 2 d'Agost on la gent va caminant des de la seva ciutat fins a l'església. L'altre foto mostra l'església més important fins al 1910, any en que un terratremol la va destrossar. Ara és un jardí tancat pero molt bonic. Aixo és tot el que es pot veure a Cartago practicament.

After that we went to Cartago, the 4th big city of the Central Valley. There are like 15 churches, but the most important one is the one you see below: people come in walking with their knees, and every 2nd of August people walk from their cities to this church. The other picture is the most important church until 1910, when an earthquake destroeid it. Now it is closed with a beautiful garden inside. That is all you can see in Cartago.

Més fotos (no gaires) aquí. More pictures (not many) here.

3/11/08

Viatge pel Carib - Dia 2 al 4 / Trip in the Caribean - Day from 2 to 4

De matinada a la platja / In the early morning in the beach

Bé, avui explico la última part del viatge "caribenyu". Com ja vaig explicar el 2n dia vam agafar el bus fins a Puerto Viejo, lloc on viuen els descendents dels jamaicans que van venir a construir la via de tren que unia San José amb la costa per transportar el cafè. Ara aquesta gent viu del turisme, i pel que es diu, s'inclou el turisme sexual (només cal llegir la guia Lonely planet).
És en aquest poble on part de la història de Pura Vida té lloc. Jo m'havia imaginat una cosa força diferent del lloc, començant per Standford, la discoteca (tenia la idea de música reggae, ambient relaxat però amb molta gent, etc). Enlloc d'això em trobo el Pachá Puerto Viejo, amb maes desesparats per treure noies a ballar (especialment las "rubies", hehe) salsa, merengue i especialment (i malauradament) reguetón. I amb begudes gratis per les noies que ballen, que eren 4 perquè el local estava buit. Això si, era al costat de la platja tal com diu el llibre. Suposo que amb els anys l'ambient ha anat canviant.

El poble és ple de Gringos, my god!. Especialment en el "hostal" on vam estar, el Rocking J's, ja que el porta un Gringo (faldiller, by the way). Concepte senzill, dorms en hamaques per 5$, tirat. Molt jovent, dutxes d'aigua freda, lavabos on hi vols passar el mínim de temps possible i cuina que t'emputxa a anar de restuarant, hehe, i al costat de la platja Cocles, que és força tranquila. La platja del davant és genial per banyar-s'hi a les 6 de la tarda abans no es faci fosc, i això que no sóc de platja, hehe. Però en fi, pel jovent està prou bé, i més pel preu que té. A la nit concerts, karaokes, ambient en general. La decoració del lloc se'n porta un 10, estil mosaic per tot arreu, amb cd's enganxats a les taules, així com monedes, fotos, i tot el que et pugui passar pel cap (mireu les fotos).

Caminant per la platja des del Rocking J's (que està a les "afores") fins al poble s'hi veu força porqueria, encara me'n faig creus que aquesta sigui la CR ecològica de que tothom parla. Botiguetes d'aquestes típiques de festa major ocupen tot el carrer, juntament amb els restaurants, hotels i llocs per llogar bicis. Nosaltres en vam llogar una, amb l'objectiu d'anar fins a Manzanillo, però degut a l'estat de la carretera i la calor ens vam quedar a mig camí, a Punta Uva, una platja amb unes boniques vistes i, com en totes les platges, milions de petits crancs.

A la segona nit d'estar allà vam evitar l'Stanford i el restaurant que haviem visitat l'última nit (els lavabos feien olor a 1m d'ells). I vam encertar en tot, restaurant amagat al costat de la platja, bons preus, bon menjar i bons brownies amb gelat :D. De festa a un bar del centre del poble on feien concert de reggae (Kingo lovers, de San José), moltíssim més ambient i música genial. Acompanyat de beguda gratis del nostre recent amic canadenc, Jeff! (ara ja tenim casa gratis a Vancouver).

Dormir fins les 5'30h del matí, per agafar el bus d'hora cap a Cahuita, on hi ha un parc nacional amb una platja fantàstica i tranquila, en tots els sentits. Allà mengen en el Parquecito un bon gallo pinto (arròs amb frijoles) i uns ous remenats que em deixen plena fins a l'hora de sopar.

Bus de tornada cap a San José, on passo la meitat del camí dormint, fins que arribem al Braulio Carrillo (el contrast de temperatura), creuem el parc i arribem a San José, on agafem ja l'últim bus cap a Heredia.

Impressions: Puerto Viejo es un bon destí per no fer res, o molt poc: platja, bici (el que més tingui ganes de fer algu), sortir de nit, dormir (o no). Fora d'això no té res més, l'ambient rasta es veu, sí, però tampoc res de l'altre món. Això si, parlen un spanglish que costa molt d'etendre, típic del lloc. I si, població negre n'hi ha en més proporció, i si, et tiren els trastos a veure si els pagues una nit de sopar, begudes i alguna cosa més, però tampoc n'hi ha per tant: qui ho vol, ho agafa, i qui no, doncs riu i passa de llarg.

El que si que és veritat és que el Carib, especialment Puerto Viejo, és un món completament diferent a la resta de Costa Rica, com a mínim del Valle Central. Curiós, un país tan petit però amb tantes diferències.

Fotos: Puerto Viejo aquí, Cahuita aquí.

Rocking J's

El llit al Rocking J's / The bed in Rocking J's

Mae intentant treure a balla a la Rebekka / One guy trying to dance with Rebekka

Rastaman!
----------------------------------------------------------------------------

Well, today I explain the last part of my caribean trip. As I said the second day we took a bus to Puerto Viejo, place where the descendents of the jamaica people who came to construct the trail from San José to Limón live. Now these people live thanks to tourism, including sexual tourism (just check the lonely planet guide).

It is in this village where the story of Pura Vida takes place. I imagined something else, starting with the disco Standford (I had the idea of reggae music, relaxed environment but with a lot of people, etc ). Instead of that what I found was something worse than the Bunker in Wageningen, hehe, with desperate men trying to dance with women (especially blondies, hehe) salsa, merengue and (too bad) regeton. But drinks were for free for those women dancing, which were 4, since the place was empty. One thing as I imagined: it was next to the shore. I supose with time it has changed.


The village is full of Gringos, my god! Especially the "hostal" where we stayed, Rocking J's, since it is run by a Gringo (who likes a lot women, hehe). Easy concept: you sleep in hamaques for 5$, very cheap. A lot of young people, cold showers, toilets were you wanna stay as less as possible and a kitchen that pushes you to go to restaurants, hehe, and next to it there is Cocles beach, very quiet. The beach infront it's the best to swin in at 6pm before it gets dark, fantastic, and I don't like the beach!. But well, for youth it is pretty good place, mainly due to the price. At night there are concerts, karaokes and good mood in general. The decoration gets a 10, all full of mosaics, with cd's stuck on the table, as well as coins, photos and anything you can think of (check pics).


Walking along the shore from Rocking J's (which is not in the center) to the village you can see a lot of rubbish, I stil can't believe this is the famous "green" CR people talks about. Little shops selling rings, towels, etc occupy the streets, as well as restaurants, hotels, and places to rent bikes. We rent one with the aim of going to Manzanillo, but due to the state og the path and that it was so hot we stop half way, in Punta Uva, a nice beach with beautiful vieuws and, as in all other beaches, full of crabs.


The second night we avoided Stanford and the restaurant that we visited the last night (you could smell the toilets from 1m away). And we made a good choice, a hiden restaurant next to the shore, cheap, good food and good brownies with icecream :D. We went partying to pub in the center with reggae music (
Kingo lovers, from San José), a really good environment and really good music. And next to it free drinks from our new friend from Canada, Jeff! (now we have free house in Vancouver).

Sleep until 5'30h in the morning, to take the bus to Cahuita, where there is the national park of Cahuita, of course, with a quiet and fantastic beach, in all ways. There we ate in the Parquecito a good "gallo pinto" (rice and frijoles) with eggs, full until dinner time!.
Bus to return back to San José, where we spend half of the way sleeping, until we cross Braulio Carrillo (it is colder, much colder so I woke up). In San José we take the bus to Heredia, the last one.

Impressions: Puerto Viejo is a good destiny if you wanna do nothing, or at least little: beach, biking (for those willing to do something), go out at night and sleep (or not). Appart from that there is nothing else, you can see the rast movement, but nothing really especial. Which is true is that they speak spanglish, really hard to understand and it's typical from the area. And yes, the black population is much more in percentage, and yes, they try to get you, to see if you pay them one dinner, drinks, and something else than that, but it's not such a big deal: if you want it, you take it, otherwise, just smile and keep on walking.

What is true is that the Caribean, especially Puerto Viejo, is another Costa Rica, you don't feel you are in the same country. Crazy, such a small place with such big differences.

For pictures of Puerto Viejo here, for Cahuita here.

1/11/08

Viatge pel Carib - Dia 1 i 2 / Trip in the Caribean - Day 1 & 2

Fa una setmana vaig estar pel Carib. Hi vaig anar amb la companya de pis Rebekka. Vam fer un viatge de 4 dies:

Dia 1 i 2: Tortuguero
--> aquest parc, que es troba a la part nord de la costa, és un dels típics on tots els viatges organitzats porten els seus clients. Només en alguns mesos es poden veure tortugues que van a posar els ous i aquest octubre era l'últim mes fins el proxim febrer. Així que calia anar-hi tan si com no! Per arribar-hi des d'Heredia es tarden 8h en transport públic: Heredia (on trobes gringos desesperats per fer amics, hehe)-San José-Cariari-La Pavona en bus, i des d'allà s'agafa una barqueta que et porta fins el poble de Tortuguero. El preu total del viatge no és gaire, al voltant dels 12€. Però al poble de Cariari cal vigilar, perquè hi ha una dona que t'ofereix per 8$ (aquí a vegades el $ és més important que el propi colón) bus fins La Pavona i després la barqueta fins a Tortuguero. És una empresa privada (i no ho diuen), que et fa pagar el doble que si vas amb el transport públic, però en part paga la pena perquè a la barca hi ha menys gent i pots anar més tranquil i gaudir millor de la natura dels canals: ocells, monos aulladores, cocodrils, iguanes (com es comuflen amb les fulles les ties!) i tortugues. A més, amb la barca pública tens perill de ser el pròxim àpat dels cocodrils, ja que volen carregar-hi a tanta gent que la barca casi s'enfonsa. Nosaltres vam fer anada en privat i tornada en públic. Val la pena que si hi aneu feu el trajecte en privat al migdia, moment on es veuen més animals. Un cop s'arriba a Tortuguero hi ha un munió de maes que et volen fer de guies pel parc o organitzar-te viatges en canoa, etc. Cal mirar preus als diferents llocs, doncs a vegades hi ha diferència. Nosaltres vam anar per lliure a buscar hotel (Cabinas Tortuguero, 10$, lloc correcta i senzill) i també guía per poder anar a veure les tortugues a la nit (guía obligatori i que mínim val 10$). Al parc no hi vam entrar perquè val 10$ més i ens van dir unes de Madrid que només era un caminet amb una vegetació similar a molts altres parcs. Una de les pegues de Tortuguero són els preus dels àpats, el mateix plat pot costar més del doble que a San José o Heredia. Però en fi, cal menjar, no? hehe. A la nit, a la caça de les tortugues. Plou, i plou molt. Sortim amb xancletes i un ponxo. Tenim només 2 hores per poder veure una tortuga (el parc no admet que entris més hores), final de temporada, probabilitats baixes. Esperem sota un porxo durant 45 min, el guía ens explica el cicle de les tortugues, tipus que venen, situació de les tortugues, etc (molt interessant). Llavors l'avissen per radio de que hi ha un punt de la platja, el número 32, on hi ha una tortuga preparant el niu. Així que tots els grups, com "burregus" ens desplacem cap allà. Cal esperar a que la tortuga entri en trance (quan comença a posar els ous) per poder obrir el llum vermell i veure com posa els ous, així que seiem a la platja i a esperar de nou. Llavors ens diuen que hi ha una altra que ve del mar i que està entrant, miro: sisi, allà hi ha algu!. Així que tothom mira cap allà, per veure, en la foscor, com entra la tortuga. Però la tia tarda i tarda a entrar, que raro...al cap de 30' ens diu el guarda que era una falsa alarma, que era un tronc, hahaha. Amb la cara d'idiotes que deuriem fer tots. En fi, al cap de 10 min els diferents grups vam poder començar a veure la tortuga en trance posant els ous. Una bonica imatge, totalment del National Geographic. Després d'això va començar a tapar el niu amb les potes i va ser hora de tornar cap a l'hotel, on hi feia un calda de cal 15!. L'endemà llevar-se a les 5h per poder agafar la barca a les 6h i anar fins a Puerto Viejo, a la part sud de la costa. Com ja he dit, la barca casi s'enfonsa (de fet vam trobar un barca que havia rascat amb el terra o un tronc i estava allà mig enfonsada). El trajecte de 9h un altre cop, passant per Cariari, Guápiles, Limón i finalment Puerto Viejo.

Demà la resta del viatge! Per veure les fotos de Tortuguero cliqueu aquí (tot i que jo no estava motivada i no en vaig fer gaires, error. Algunes són de la Rebekka).

Poble de Tortuguero / Tortuguero's village

Els números per marcar les àreas per veure les tortugues / The numbers that indicate the areas to watch the turtles

Cocos frescos, con o sin licor! / Fresh coconuts, with or without licour!
----------------------------------------------------------------------------------------
One week ago I was in the Caribean side of the country. I went there with my roommate Rebekka. And the trip took like 4 days:


Day 1 & 2
: Tortuguero--> this parc, which is in the north side of the coast, is one of the typical tourist destinations. Only some months a year is possible to see the turtles nesting, and october is the last month until february. So we really had to go now! To get there from Heredia it takes like 8h with public transport: Heredia (where you meet desperate gringos to make friends, hehe)-San José-Cariari-La Pavona by bus, and from there you take a boat to the village of Tortuguero. The total price is not much, around 12€. But in Cariari you have to be careful, since there is a woman there that offers you the trip to La Pavona by bus and then the boat for 8$ (here $ can be more important than the colon itself). It is a private company (and they don't mention it), that makes you pay double for the same trip as if you would do it by public transport. But it is worth, since there is less people in the boat and you can see better all kind of animals: birds, monkeys, crocodriles, iguanas (they camuflate so well with the leaves of the trees!) and turtles. More over, with the public boat you take the risk of being the next meal of the crocodriles, hehe, since they want to put so many people inside that we almost sink. We did one trip by private boat and the return trip with the public one. If you decide to take one way the private one do it during the midday, cos it's when you can see more animals. Once you are in Tortuguero there are 100 guys trying to be your guide around the park or to organize your advetures in Tortuguero. You should check prices cos there are differences sometimes. We went by ourselves to look for a hostel (Cabinas Tortuguero, 10$, good and simple place) and also to fins a guide to go to see the turtles at night nesting (you must go with an official guide, which is at least 10$ too). We didn't visit the park cos it's 10$ more and two girls from Madrid told us it is similar to many other parks in CR. One think which is not nice in Tortuguero are the prices of food, the same dish can cost double compared to Heredia or San José. But well, we needed to eat, right?
At night we went to look for the turtles. It rains, and it rains a lot.
We go out with the slippers and a raincoat. We have only 2 hours to see the turtles (the park only allows you to be there 2h), end of the season, low probabilities. We wait under a porch for 45 min, the guide explains us in the meanwhile the cycle of the turtles, types, actual situation, etc (very interesting). Then they tell him via radio that there is a turtle nesting in the point 32 of the beach. So all the groups go there, like donkeys, hehe. We need to wait for the turtle to be in trance (this is when they start nesting the eggs) to switch on the red light and see the eggs falling, so we sit on the beach and wait. Then they tell us there is another one coming from the sea, I look over there and yes, there is something!. So everybody stares to that direction, to see, in the dark, how the turtle comes in. But the dude takes hours to move, strange...after 30' the guide tells us that it is a false alarm, probably just a piece of wood, hahaha. I can imagine hour stupid faces at that moment. Well, after 10 min the different groups can start looking at the real turtle, hehe, in trance nesting the eggs. It is a really nice vieuw, totally from the National Geographic. After that she starts covering the eggs with sand with her leggs and by then it was the time to return back to the hostel, where it was so hot!.
Next morning we woke up at 5h to take the boat at 6h and go to Puerto Viejo, the southern part of the coast. As i said before, the boat almost sinks (actually we crossed with a sunk boat). The trip to Puerto Viejo took like 9h again, crossing Cariari, Guápiles, Limón and finally Puerto Viejo.

Tomorrow the rest of the trip! For photos of Tortuguero check here (although there are not many cos i was not motivated, my mistake). Some of them are from Rebekka.

Pobresa a Costa Rica / Poverty in Costa Rica

Avui us deixo un article del diari "al dia" sobre les últimes dades de pobresa a Costa Rica. Tal com vaig explicar en un blog anterior els preus han pujat molt en els últims mesos, arribant a a semblar cars fins i tot per un europeu o un gringo. Al llegir l'article tingueu present que la població del país és d'una mica més de 4 milions....i li diuen la Suïssa de centroamèrica...-->

Casi un millón es pobre

Los resultados de la Encuesta de Hogares del Instituto Nacional de Estadística y Censos (INEC), señalan que en Costa Rica hay 931.767 personas pobres, 95.400 más que el año pasado.

El estudio se efectuó del 7 de julio al 8 de agosto de este año, en 14.930 viviendas de todo el país.

En el tema de empleo Elizabeth Solano, coordinadora de Censos y Encuestas del INEC, señaló que el aumento no fue tan marcado como en años anteriores.

“Los ingresos de las personas con trabajo aumentaron en un 16 por ciento, en promedio; sin embargo, debido al a inflación eso se convirtió en solo un dos por ciento”, añadió Solano.

El efecto de ayudas sociales como las del IMAS, pensiones del régimen no contributivo y las becas estudiantiles del programa Avancemos llevaron más ingresos a los hogares este año.

Arias satisfecho

El presidente, Óscar Arias, quien se encuentra en El Salvador, aseguró en un comunicado de prensa que los programas sociales del Gobierno evitaron que la pobreza fuera mayor.

Su tesis fue respaldada por el ministro de Planificación, Roberto Gallardo, quien afirmó ayer que sin las ayudas estatales la pobreza en Costa Rica hubiera sido de un 20,2 por ciento.

-----------------------------------------------------------------------------

Today there is an article about poverty in Costa Rica. Almost 1 milion of the population is living in poverty, this represents almost the 25% of the population. The main reason is the increase of the prices, as I mentioned in a another post some time ago. But the president, Oscar Arias is happy cos thanks to his social programs less people than expected is poor nowadays...whatever. And they call CR the Switzerland of centeramerica...whatever again...

29/10/08

Acudit tico / Tico Joke

Hola a tothom,

fa dies que per aquí no dic res, primer pels 4 dies al Carib que en un altre moment relataré (avui no hi ha giare ganes) i segon perquè dilluns em vaig posar malalta (el típic passaport al tropic, suposo que no cal ser gaire explícita). Bé, doncs aprofitant de que estic aquí malalta he decidit posar aquest acudit tico que em va arribar. Crec que és una forma de conèixer la realitat d'un país tan bona com una altra, sobretot pel vocabulari que hi ha. Aquí a Costa Rica una visita al doctor del seguro social pot arribar a ser al cap de 6 mesos, això si dius que és d'urgència, sinó casi que pot passar un any. Pero bé suposo que com a tot arreu, no?


...Y Dios pobló la tierra con espinaca, coliflor, brócoli, y todo tipo de vegetales, para que el Hombre y la Mujer puedan alimentarse y llevar un vida sana. Y Satanás creó el McDonald's. Y McDonald's creó el Big Mac.

Y Satanás dijo al Hombre: Lo quieres con papas fritas y coca-cola? Y el hombre dijo: Agrandado, por favor...y con pie de manzana!

Y el Hombre engordó.

Y Dios dijo: hay yogurt light y granola, para que la Mujer conserve la silueta que he creado con la costilla del Hombre.

Y Satanás creó el tres leches y la torta chilena y el flan de caramelo.

Y la Mujer engordó.

Y creó Dios las verduras en ensaladas y el aceite de oliva extravirgen, el vino tinto; y vio que estaba bien.

Y Satanás hizo el helado y el churchill con leche Pinito y doble leche condensada.

Y la Mujer engordó.

Y Dios dijo: miren que les he dado verduras y frutas en abundancia, que les servirán de alimento y que con su fibra purificaran su cuerpo.

Y Satanás produjo las canastas de chicharrón, los frijoles blancos con pellejo y el chifrijo...

Y el Hombre engordó, y su colesterol malo se fue por las nubes.

Y Dios creó las tenis y los gimnasios y las pesas y abdominales. Y el Hombre decidió correr y levantar pesas para perder los kilos de más.

Pero Satanás concibió la TV por cable y agregó el control remoto para que el Hombre no tuviese que caminar para cambiar de canal entre ESPN y FOX Sports, con el sudor de su frente. Y vio Satanás que estaba bien.

Y el Hombre aumentó de peso. Y llegó a tener las coronarias tapadas.

Y Diós dijo: no es bueno que el hombre tenga un infarto. Y entonces creó el cateterismo y la cirugía cardiovascular.

Y que creen que hizo Satanás entonces?

Creó la Caja Costarricense de Seguro Social...PARA QUE NADIE PUDIERA OPERARSE A TIEMPO!!!

Oh Satanás más Hijo....!!
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi everybody,

it's been a long time since the last day I wrote something here, first of all because of my 4 days in the Caribean which I will explain another day (today I don't feel like it) and second because I got sick after the trip (typical tropical passport, you know, I guess I don't need to be explicit on what the disease is about, hehe). Well, as I'm sick and I got this tico joke I thought it could be a nice post. I think a joke is also a way to get to know the reality of a country. Here in Costa Rica you can get a visit with the doctor after 6 months (and this is if you say that is urgent, otherwise it can take 1 year). But well, as everywhere, isn't it?

...And God created spinach, cauliflower, brocholi, and all kind of vegetables, so the Man and the Woman could feed themselves and have a healthy life.

And Satan created McDonald's. And McDonald's created the Big Mac.

And Satan asked the Man: do you want it with chips and cocacola? and the Man said: yeah, sure...and with apple pie please!

And the man got fatter.

And God said: there will be light yogurts and muesli, so the Woman that I created from the rib of the Man can preserve her figure.

And Satan created the 3 milkshake, the "torta chilena" and the crème caramel.

And the Woman got fatter.

And God created salads, oliveoil extra and red wine; and he thought it was a pretty good thing.

And Satan created the icecream and the "Churchill with pinito milk and double of condensed milk".

And the Woman got even fatter.

And God said: look guys, I gave you vegetables, amounts of fruits which are healthy and will purify you body.

But Satan created baskets of "chicharrón", white frijoles with meat and sauces.

And the Man got fatter and his bad cholesterol rised up to the clouds.

And God created the training shoes and gyms and the Man decided to run and do some sport to lose the extra weight.

But Satan created the calbe TV, and he added the remote control so the Man didn't need to walk to change the channel between ESPN and FOX Sport. And Satan thought it was pretty good.

But the Man got fatter and fatter. And his coronaries blocked.

So God said: it's not good that the Man has a heart attack. So he created the catheters and cardiovascular surgery.

But guess what Satan came up with!

He created the "Caja Costarricense de Seguro Social"...SO NOBODY COULD BE OPERATED ON TIME!!!

Oh Satan, what a son of a...!!

22/10/08

Pura vida / Pure life

Tal com va comentar el Josep en un post anterior hi ha un llibre escrit per José Maria Mendiluce que es diu Pura Vida i que relata molt bé la situació (que amb el temps també ha anat millorant) dels habitants de la zona del Carib tico, la majoria descendents d'esclaus/treballadors jamaiquians. Coincidint amb la meva escapada cap a la zona del carib he rescatat aquest fragment del llibre, un llibre que pot semblar que només parlas sobre sexe i drogues sense control però és molt més que això:

¡Pobres insensatos!. ¡He visto esta escena tantas veces!. La electricidad tiene sus ventajas, claro, pero después, cuando se quieran dar cuenta, ya están atrapados en el engranaje y la jodedera: que si televisión, que si frigoríficos, pero luego se enteran del calendario de pagos aplazados. ¡Y a ver de dónde sacan tanta plata! Y se convierten en esclavos, de otro modo pero de vuelta esclavos, y pasan de la libertad de la pobreza a la esclavitud de la miseria, eso sí, en pantalla y con canales norteamericanos, que sólo les dará ganas de irse, convencidos de que allí todo es posible. Y con la luz, la droga, porque los turistas llegan con la luz y vienen a divertirse y a por droga. Y como la gente necesita dinero para abrir comercios y pagar recibos, pues se pone a tiro de narcos. Empieza la función. Siglos de marihuana de cultivo propio se trasforman en mafias reguladas. Necesitarán dinero. Atarán a los perros que antes eran libres para que guarden las nuevas propiedades. Y para justificar el uso de televisiones, radios, frigoríficos, se quedarán más y más en casa. Cambiarán las costumbres sociales. Los jóvenes querrán irse a la búsqueda del paraíso. Y sólo encontrarán miseria. Y los que se queden, la delicuencia como solución. El pueblo perderá lo más precioso: su libertad. Ingeniero, escéptico y poeta Marvin Jiménez, para servirla - concluyó el personaje dirigiéndose a Ariadna, que se quedó triste y llena de sentimientos contradictorios.
-----------------------------------------------------------------------------------
As Josep mentioned in past post, there is a book writen by José Maria Mendiluce called Pura Vida and that tells the situation (which with time has improved) of the inhabitants in the Caribean area of CR, who are mainly descendants of slaves/workers from Jamaica. As I'm going to the Caribean area these 4 coming days I would like to rescue a fragment of the book, a book that first seems to talk only about sex and drugs, but as you keep on reading you see it is much more than this:

Fool them!. I've seen this scene so many times before. Electricity has its advantatges, of course, but later on, when it's already late, they are caught by the system and the screwed: TV, fridges, but then they know about the term-paying system. And then where do they get the money from to pay all this? And they become slaves, in another way, but slaves, and they go from the freedom of poverty to the slavery of misery, but well, with a screen and northamerican channels, which makes them feel like going away, convinced that in the USA everything is possible.
They will need money. They will tie the dogs who run free before to keep the new properties
And to justify the usage of radios, TV, fridges they will stay more and more at home. They will change their social habits.
Youth will want to go away looking for the paradise. And they will only find misery. And the ones staying, deliquency as a solution. The village will lose the most precious thing: its freedom. Engineer, skeptical and poet Marvin Jiménez, to serve you - said the man talking to Ariadna, who suddenly felt sadness and contradictive feelings.