Molt bones!
Ja he tornat del meu viatge nadalenc.
Primer vaig estar per Panamà, al nord-oest del país. Vam agafar bus des de San José fins a David, barat (15$ anar i 15$ tornar)...l'únic problema va ser a la frontera...els mafiosos panamenyus! ens demanaven que ensenyessim 500$ cada un o bé un document que ensenyés quants diners tenia a la targeta de crèdit, per demostrar solvència econòmica! total, jo no portava 500$ ni ganes y tampoc podia demostrar que tenia targeta de crèdit amb prous diners com per viatjar 4 dies per Panamà...així que els molt listillus ens diuen: "parleu amb el noi akell"...bé, akell noi resulta ser un mafies conxorxat amb el tio d'aduanes..."me pagan 30$ cada uno y les sellamos el pasaporte". Així que quin remei, a pagar...i no erem els únics! 10 salvadorenys també van pagar, però ells 20$ (vam ser els més pardillus) i una parella de gringos res perquè són gringos i Panamà és gringolandia...
En fi, després d'això tot va anar rodat, vam veure un cartellet del waterfall hostel (www.waterfallhostel.com) i un cop a David vam trucar: 8$ dormir, 5$ sopar per dos i 6 birres només 5$, barat, no calia anar al poble ni cuinarse, hehe. L'hostal el portàven uns gringos sonats però en el lloc hi ha ambient, amb dos piscines, unes cascades, taula de pingpong, foguera, molts gringos (tots bona gent, encara que algún rarillo, hehe). Primera nit doncs relax al jardí (molt gran) del hostel.
Al día següent visita a Boquete, poble de muntanya, moooolt bonic, val la pena anar-hi. I en aquesta època el temps és molt bo per anar per aquelles contrades. Vam anar fins les cascada de San Ramón...esperàvem un cascadot però era una cascadeta, hehe. Això si, la caminada val la pena, tan pel paissatge com per la gent (encara queda molt indígena per la zona).
A la nit de nou al hostel, on els gringos es van dedicar a tirar patates a propulsió amb un tub de plàstic, hehe. Ben sonats, arribaven a un 1km.
El següent dia vam anar a la platja de Las Lajas, a 1'30h de David. No es pot arribar totalment amb bus, cal agafar un taxi l'últim tros, però tampoc surt molt car si es va amb dos o més. La platja era ben tranquila, pràcticament ningú, amb un restaurant xinès que per 4$ et donava una bona tonyina amb arròs, plàtan fregit, etc. Moltes onades, això si.
Després última nit al hostel, molt tranquila aquella nit, vam xerrar força amb els treballadors del bar i vam saber una mica més de la vida dels panamenyus, que cal que dir que són molt amables i agradables!
En definitiva, un país que val la pena visitar en tots els sentits: paisatges maquíssims, bona gent i econòmic! Només cal vigilar a la frontera que no et timin :D.
Mos la veiem!
Fotos aquí!
English version: I'm lazy, hehehe. But Panama was great, it is a very nice country to visit!
Un cas senzill
Fa 1 any
7 comentaris:
Fan com ràbia, coses com el que us va passar a la frontera. Però també sé, perquè he viscut a l'Amèrica Llatina, que hi ha coses molt difícils d'erradicar...
Pinta que t'ho has passat com una reina, durant el viatge. Què bé!
Una cosa, quin és el canvi de la moneda? (i com es diu la de Panamà?)
Salut... i bentornada!
Bones Ferran,
bon any!
Si, el viatge a Panamà va estar prou bé, no me'n puc queixar.
Doncs a Panama fan servir el dòlar, per això deia que és gringolandia, entre d'altres coses. El canvi a l'euro està en 1€=1.35$. I 1$=0.74.
Akesta pàgina web et dóna tots els canvis que vulguis!: http://www.xe.com/ucc/es/
Salut!
Ostres, què interessant; també a l'Equador (on vaig viure fa molts anys), van descartar la seva moneda, el Sucre, i van adoptar el dòlar a principis de segle.
Bé, dic interessant però de fet ho trobo un pèl trist.
Merci x la info!
Quina música escolten?
Fa uns anys vaig descobrir Los Rabanes, uns panamenys que feien reggae-punk i rock steady.
Què escolten (i ballen) ara els panamenys?
Doncs jo sé que la música per excelència allà és la rumba, la ballen a totes hores. Akets Rabandes de què parles no els coneixia però avui mateix me n'han deixat escoltar un parell de caçons, ta prpou b ;). Però pel què m'han dit han tirat cap al reguetón, ja que ven més...
Encara recorde, fa uns tres anys, haver vist a la tele cubana (per satèl·lit) una actuació impagable de reggaeton: una senyora exageradament mamelluda, d'uns 40 anys, envoltada de joves ballant (la meitat militars). La lletra no tenia preu.
What a focki'n lazy that you are!
Publica un comentari a l'entrada