10/5/09

Després de 15 dies.../ After 15 days...

Festa de despedida, tota la gent de l'IRET.

Ara ja fa uns 15 dies que vaig deixar Costa Rica (CR) i el clima tropical per retornar a les holandes...més fredes!

Quan vaig marxar de CR ja tenia en ment escriure una "conclusió" de l'estada...però se'm fa difícil escriure una conclusió. Suposo que és degut al fet de que no hi ha conclusió. Hi ha vivències. I aquestes vivències les he anat explicant al llarg dels mesos que he estat allà (tot i que a vegades m'he adormit).

Jo diria que aquest viatge m'ha permès conèixe'm més a mi mateixa, saber què vull i què no vull, i m'ha ajudat a pendre'm la vida amb més calma, i amb això no vull dir que penso treballar menys o ser una gandula. Amb això vull dir que he après a gaudir cada moment, del present, sense oblidar que aquest és fruit del passat i llavor del futur, a veure les coses bones de la vida i a lluitar pel que crec i vull amb determinació però amb paciència (poc a poc i bona lletra, que diuen). En aquest viatge també me n'he adonat de que viatjant aprens molt més del que creus, i encara que sigui un tòpic i la frase sembli òbvia (jo també la creia òbvia i tòpica), no comprens el què significa fins que no fas un viatje a un lloc on totes les teves "creencies, lleis de vida, diga-li com vulguis" estan fora de la teva imaginació, esquemes, diga-li com vulguis. "Luego", amb aquest viatge he obert la ment, els ulls. I aquesta potser és la conclusió. No vull fer conclusions sobre Costa Rica, perquè mai es poden fer conclusions d'un país, això és una altra cosa que he après. Principalment perquè una conclusió és com donar un color, el que tu percepes del país, però la percepció és subjectiva i per tant no vull determinar un color per CR, perquè si mai algú de vosaltres fa un viatge a CR veurà que els colors amb els que anava en ment es diluexien i n'apereixen de nous, amb noves tonalitats i intensitats.

Sé que és un text molt abstracte...potser perquè aquests 7 mesos han estat abstractes, hehe. En qualsevol cas, si que vull agraïr a tota la gent que m'he trobat pel camí la seva gran acollida, per obrir-me els braços i fer-me sentir com a casa. I sobretot per haver-me ensenyat tant, tan a nivell professional com a nivell personal.

Berna, supervisora del projecte i amiga, Benja, Leo, William, Freddy, companys d'oficina, taules de billar i fofo's ;).

Ineke, directora de IRET, y Douglas, company d'oficina, estrés i somriures.

Pròxima entrada sobre Costa Rica ja serà dedicada a la feina feta allà (que encara que no ho sembli allà hi vaig anar a currar, hehe).

Pura vida!

3 comentaris:

Josep ha dit...

Tens febre? marejos? vòmits, diarrea? cantes ranxeres?

A Costa Rica ja ha un mort per la grip AH1N1, la grip porcina mexicana.

Mireia ha dit...

HOla Josep!

SI ho preguntes en base al text que has llegit, trankil, el problema deu tenir un altre orígen, hehe.
Era d'esperar que hi hagué alguna víctima amb la de moviment que hi ha per centroamèrica...per sort vaig sortir del país el mateix dia que es començava a saber tot el merder.

Ferran ha dit...

Seguríssim que ha estat una experiència genial. Vaig viure un any a Sudamèrica, a Quito; fa molt de temps, d'això, però l'experiència em va marcar per sempre. Viure fora del teu país, durant el temps que sigui, és una vivència formidable.

Bentornada a les Europes!