24/4/09

Illa de les dos muntanyes / The 2 mountains island


Un dels altres viatges que vaig fer per 4 dies va ser la illa Ometepe a Nicaragua. El significat de Ometepe es Dos Muntanyes. Això és perquè la illa té dos volcans, el Concepción i el Maderas. El primer és un con perfecte tot pelat, només de veure’l ja fa pal pujar-lo. De fet fins a dalt està prohibit anar-hi pels gasos que emet actualment. Cada dia es pot veure una bona columna de fum sortint-ne. El segon està adormit. A dalt de tot hi ha un llac on un s’hi pot banyar. I tot el volcà està cobert de vegetació. La pujada és de 4h, però si es va ràpid en 3h pots ser a dalt. Al principi fa una calor de mil dimonis, i un sua com un toixó. Després ja comença a refrescar però un es mulla per l’aigua que va caient, tan de la plujeta dels núvols que passen com per la condensació. El camí és bonic entre la vegetació però degut a la plujeta el terra s’enfanga i acabes amb els peus ben emmerdats (veure fotos), això si, va bé pel cutis, hehe. Un cop a dalt el paisatge és bonic però passa un airet força fresquet, que contrasta amb la calor que fa al costat de la platja. Quan un arriba a l’illa et diuen que cal guia, i un paga el guia, però en realitat es pot fer sol tranquil·lament. A més, dels 10$ que pagues a l’hostal només 2.5$ van a parar al guia...

Quan arriba a l’illa per ferri vaig conèixer un noi que ens va dir que a casa seva llogaven habitacions, un lloc anomenat “Así es mi tierra” (5$ dormir). El poble no és Moyogalpa, on arriba el ferri, si no que és Balgüe, a la base del Maderas. Lloc tranquil, on dissabtes a la nit fan un ball al costat de la finca per on s’entra al volcà Maderas. Des d’allà també es poden llogar cavalls, fer caiac, etc. Jo i un australià que està creuant tot centre – amèrica després d’haver fet tot sud-americà, vam llogar un cavall per anar a “l’ojo de agua”, un basal d’aigua ben maco i fresc, l’únic és que l’han “enpiscinat”. Però si es camina una mica més avall, tot i que no deixin, es pot arribar al rierol, ben fresc i més tranquil ;). Al tornar el meu cavall ja s’havia cansat i vaig haver de tirar d’ell durant ½ h, jo i els cavalls no tenim sort, hehe. I encara el noi em volia cobrar els 30 minuts! I això que m’havia dit: si llogues els meus cavalls no t’assegures de que tiraran...


Fotos aquí.


Amb aquesta entrada finalitzo la visita a Nicaragua. Avui també, finalitzo la meva estada a Costa Rica, ja que demà agafo l'avió per retornar al fred holandés :(. Com en tota cosa que s'acaba, cal fer una reflexió-análisis final, però això ho deixo per quan arribi a destí, amb més tranquil·litat i temps.

6 comentaris:

Josep ha dit...

Ooooh!!! És preciós!!

Jo hi vull anar!!

Mireia ha dit...

ostres mireia!!! un any ens has de fer de guia turistica per tots aquests llocs preciosos!!! com ha anat la tornada???
un petunas!!!

mireia

Xavi ha dit...

Iep!!

Hola, fèia mesos que no passava pel teu blog i aquesta tarda, he redescoberte les tevesaventures. Com sempre, il·lustrant-nos. Molt interessant les teves experiències. Seguirem aprenent!!!

Ferran ha dit...

Per cert, boníssima la foto on tapes el cràter del volcà! :))

Mireia ha dit...

Mireia: la tornada doncs bé...amb fred, hehe. Però ara toca treballar de valent per poder donar uns resultats a tot el mostreig que he estat fent...quina feinadaaa!

Xavi: si, encara em queda fer la conclusió de tot el viatge...però costa! primer perquè cal pensar bé el què un escriu i segon perquè 7 mesos és molt de temps per resumir-los en un post. Ho intentarem!

Ferran: si, la foto és ben bona. Cal donar gràcies a l'australià que es fa dir Mateo i que ja ha recorregut casi tota amèrica llatina!

L'ARANYA MAQUIAVELICA ha dit...

MIREIA:

VA SORTIR A "LA CONTRA" DE "LA VANGUARDIA" UNA ENTREVISTA A UNA PERSONA QUE HAVIA ESTAT A NICARAGUA.
TE FET UNA FOTOCOPIA, QUAN ESTIGUIS PER RUBI TE L'ENSENYO.