Ay Nicaragua, nicaragüita

Avui, i com ja fa temps, no escriuré res però us recomano que llegiu aquest escrit. Crec que explicar molt bé la realitat a Nicaragua...: http://www.elnuevodiario.com.ni/blog/articulo/539

Hoy, y como ya hace tiempo, no voy a escribir, pero os recomiendo este escrito. Creo que explica muy bien la realidad en Nicaragua...: http://www.elnuevodiario.com.ni/blog/articulo/539

IARC i els rajos UVA

Avui, a través del facebook, m'ha arribat aquesta notícia, però suposo que pels noticiaris espanyols també deu còrrer: Tanning beds cause cancer: WHO. Per fi!!! encara que ja s'havia avisat de les conseqüències de fer servir els rajos UVA la gent no n'ha fet gaire cas durant tot aquest temps. A vegades veus gent que sembla una torrada cremada o que l'hagin pintat de cap a peus. El fet és que ara per fi, la IARC, agència que s'encarrega d'investigar sobre el càncer, ha categoritzat els "Tanning beds" (llits per posar-se morenos? hehe) a la màxima categoria a la que es pot classificar un component carcinogènic: 1A, que vol dir que s'ha comprovat que és carcinogènic per als humans. Això ho ha fet en base a estudis científics publicats en els últims anys. Una dada interessant i que, com a mínim a mi, posa els pèls de punta és que el risk de desenvolupar melanoma cutani (càncer de pell) augmenta un 75% en aquelles persones menors de 30 anys que fan servir aquesta eina "estètica". Pel que he pogut veure en la taula de l'article publicat al "The Lancet Oncology" sembla que el risc de desenvolupar melanoma ocular també augmenta. Així doncs, una raó més per acceptar-nos tal com som i evitar pràctiques innecessàries que poden afectar la nostra salut!

Salut!

--------------------------------------------------------------------------------------------

Hoy, a través del Facebook, me ha llegado esta noticia, pero supongo que por los noticiarios españoles también debe correr: Tanning beds cause cancer: WHO. Por fin! aunque ya se había avisado de las consecuencias de utilizar los rayos UVA la gente no ha hecho mucho caso durante todo este tiempo. A veces ves gente que parece una tostada quemada o que la hayan pintado de pies a cabeza. El hecho es que ahora por fin, la IARC, agencia que se encarga de investigar sobre el cáncer, ha categorizado los "Tanning beds" (camas para ponerse morenos? Hehe) a la máxima categoría a la que se puede clasificar un componente carcinogénico: 1A, que quiere decir que se ha comprobado que es carcinogénico para los humanos. Esto lo ha hecho en base a estudios científicos publicados en los últimos años. Un dato interesante y que, al menos a mí, pone los pelos de punta es que el riesgo de desarrollar melanoma cutáneo (cáncer de piel) aumenta un 75% en aquellas personas menores de 30 años que utilizan esta herramienta "estética". Por lo que he podido ver en la tabla del artículo publicado en "The Lancet Oncology" parece que el riesgo de desarrollar melanoma ocular también aumenta. Así pues, una razón más para aceptarnos tal y como somos y evitar prácticas innecesarias que pueden afectar nuestra salud!

Salud!

-------------------------------------------------------------------------------

Today, through facebook, I found this new, but I assume that the news are also present in Dutch and other country news: Tanning beds cause cancer: WHO. Finally! although the bad effects of UVA rays were already known people did not care much all this time. Sometimes you see people who looks like a burnt toast or that it is painted from head to toe. The fact is that now at last, the IARC, which is the agency responsible for research on cancer has categorized the "Tanning beds" to the highest category that a carcinogenic compound can be classified to: 1A, which means it has been proven that it is carcinogenic to humans. This was in fact based on scientific studies published in recent years. An interesting and, at least to me, scaring is that the risk of developing cutaneous melanoma (skin cancer) increases 75% in people under 30 who use this "esthetic" tool. From what I have seen in the table in the article published in The Lancet Oncology it seems that the risk of developing eye melanoma increases as well. So, another reason to accept us as we are and avoid unnecessary practices that can affect our health!

Cheers!

¿Esta sociedad merece vivir?

Avui m'ha arribat un correu amb aquest article d'en Leonardo Boff (més informació aquí). M'ha semblat interessant i he pensat que als lectors que corren per aquí els podria interessar també.

Salut!

¿Esta sociedad merece vivir? 2009-05-15

---

El actual Presidente de la Asamblea General de la ONU, Miguel d’Escoto Brockmann, ex-canciller de la Nicaragua sandinista, está dotando de un rostro nuevo a la entidad. Ha creado grupos de estudio sobre los más variados temas que interesan especialmente a la humanidad sufriente, como la cuestión del agua dulce, la relación entre energías alternativas y la seguridad alimentaria, la cuestión mundial de los indígenas y otros. El grupo tal vez más significativo, que incluye a grandes nombres de la economía, como el premio Nóbel Joseph Stiglitz, es el que busca salidas colectivas para la crisis económico-financiera. Todos son conscientes de que los países del G-20, por importantes que sean, no consiguen representar a los 172 países restantes, donde viven las principales víctimas de las turbulencias actuales. D’Escoto pretende reunir los días 1, 2 y 3 de junio de este año en la Asamblea de la ONU a todos los jefes de estado de los 192 países miembros para buscar juntos caminos sostenibles que sirvan a toda la humanidad y no solamente a los poderosos.
Lo más importante, sin embargo, reside en la atmósfera que ha creado, de diálogo abierto, de sentido de cooperación y de renuncia a toda violencia en la solución de los problemas mundiales. Su despacho está cubierto con los iconos que inspiran su vida y su práctica: Jesucristo, Tolstoi, Gandhi, Sandino, Chico Mendes entre otros. Todos lo llaman padre, pues sigue siendo sacerdote católico, con una profunda inspiración evangélica. Es un hombre de gran bondad, que le viene de dentro y que contagia a todos.
Bajo su influencia el presidente de Bolivia Evo Morales pudo proponer a la Asamblea General que se votase la resolución de instaurar el día 22 de abril como el Día Internacional de la Madre Tierra, proposición que fue aceptada por unanimidad. Fue un honor para mí poder exponer a los representantes de los pueblos los argumentos científicos, éticos y humanísticos de esta concepción de la Tierra como Madre.
Todo esto parece natural y obvio y de un humanismo palmario. Sin embargo —vean la ironía—, hay representantes de los países ricos que encuentran el comportamiento del padre Miguel muy extraño. Hace poco apareció un artículo en el Washington Post haciéndose eco de esta cualidad. Decía el articulista que Miguel d’Escoto habla de cosas extrañísimas que nunca se oyen en la ONU, tales como solidaridad, cooperación y amor. En sus discursos saluda a todos como hermanos y hermanas (Brothers and Sisters all). Más extraño aún, dice el articulista, es el hecho de que muchos representantes y hasta jefes de estado como Sarkozy están asumiendo ese mismo lenguaje extraño.
Dios mío, ¿en que nivel del infierno de Dante nos encontramos? ¿Cómo puede una sociedad construirse sin solidaridad, cooperación y amor, privada del sentimiento profundo expresado en la Carta de los Derechos Humanos de la ONU de que todos somos iguales y por eso hermanos y hermanas?
Para un tipo de sociedad que ha optado por transformar todo en mercancía: la Tierra, la naturaleza, el agua y la propia vida, y que coloca el ganar dinero y consumir como ideal supremo por encima de cualquier otro valor, por encima de los derechos humanos, de la democracia y del respeto al ambiente, las actitudes del presidente de la Asamblea General de las Naciones Unidas parecen realmente extrañísimas. Están ausentes del diccionario capitalista.
Debemos preguntarnos por la calidad humana y ética de este tipo de sociedad. Ella representa sencillamente un insulto a todo lo que la humanidad predicó e intentó vivir a lo largo de todos los siglos. No sin razón está en crisis, que más que económica y financiera es una crisis de humanidad. Representa lo peor que hay dentro de nosotros, nuestro lado demens. Se ha mostrado insostenible hasta financieramente, exactamente en el punto que es central para ella.
Este tipo de civilización no merece tener ningún futuro. Ojalá Gaia se apiade de nosotros y no ejerza su comprensible venganza. Mas si por diez justos, según dice la Biblia, Dios hubiera perdonado a Sodoma y Gomorra, nosotros esperamos también ser salvados por los muchos justos que todavía florecen sobre la faz de la Tierra.

Leonardo Boff

Jesus Camp

Avui us recomano la pel·lícula "Jesus Camp", que podeu veure gratis a la següent direcció: http://video.google.com/videoplay?docid=2289647861343939846.

Increïble, jo diria SCARY!, fins i tot en Harry Potter és producte del diable...

Today I recommend you "Jesus Camp" movie, which you can watch for free in this webpage: http://video.google.com/videoplay?docid=2289647861343939846

Incredible, I would say SCARY!, even Harry Potter is a Devil's creation....

Justícia ¡YA! / Justice NOW!

Conseqüències de l'activitat petrolera a l'Equador. En aquest cas es parla de Texaco, però com ella, Repsol, Shell i altres companyies estan contaminant la regió de l'Amazones i deixant als pobles indígenes sense terra i sense futur. I com a l'Equador, molts altres llocs arreu del món.

Vídeos: part 1, part 2, part 3, part 4.

Una raó més per deixar el cotxe a casa i fer servir la bici o els peus!

--------------------------------------------------------------------------------------
Consequences of the oil extraction activity in Equador. In this case they talk about Texaco, but other companies such as Repsol or Shell, are polluting the Amazon region, leaving the indigenous populations without place to live and without future. And, as in Equador, many other places in the world.

Videos (in English): part 1, part 2, part 3, part 4.

One more reason to leave your car at home and use the bike or feet!

On del món es troba Osama Bin Laden? / Where in the world is Osama Bin Laden?

Ahir a la nit, després de voltar per tots els cinemes d'Utrecht, finalment vam trobar-ne un que no tingués cua quilomètrica i on fessin una pel·lícula minimament interessant. Apart de que algún expectador fos del més raro vist mai, la pel·lícula "Where in the world is Osama Bin Laden?" em va agradar molt. Feta pel director de "Super size me", Morgan Spurlock, el film és una ruta (en forma de videojoc) per diferents països de l'Orient mitjà on suposadament OBL podria ser. L'objectiu final és trobar el terrorista més buscat del món, ja que el protagonista aviat tindrà un fill i el vol protegir del "més perillós del món", que per suposat és OBL... A banda de divertit, és un film amb una bona reflexió final, on s'acaba veient que tothom en el món vol el mateix, sense importar país o religió. Hi ha un home que viu enmig del dessert que diu: "No m'agraden els americans, no m'agraden els talibans. Nosaltres només volem aigua!". I cap i a la fi, a ningú li importa on està OBL. Com molta de la gent diu a la pel·lícula: és només una persona!

En definitiva: divertida, interessant i amb un final feliç ;), com en tota peli americana! ;).

PD: Especialment "curiosa" és la part gravada a Israel...

Salut!

Foto del film - Photo of the movie

--------------------------------------------------------------------------------------
Yesterday night, after walking around all Utrecht looking for a cinema, we found one without one 1000 people at the entrance and with good movies going on. Although some of the audience was kind of weird, the movie "Where in the world is Osama Bin Laden?" I liked it a lot. Made by the director of "Super Size me", Morgan Spurlock, the film is a route (as like a videogame it was) along the different countries of the Middle East, where OBL is suposed to be. The aim of the film is to find the most wanted terrorist guy ever, since Morgan is gonna be father soon and he wants to protect his child from "the most dangerous thing in the world", which of course is OBL... Apart from being a funny movie, it has a good final reflection, where one can finally see that everyone in the world wants the same things, no matter where you are from or what your religion is. There is a guy who lives in the middle of the dessert that says: "I don't like Americans, I don't like Talibans. We just want water!". And actually, who cares about OBL?. As a lot of people say in the film: he is just one person!

In short: funny, interesting and with a happy ending ;), as all the american movies! ;).

PS: Curious is the part recorded in Israel...

Salut!

Entendre el món amb Michelle Bachelete / Understanding the world with Michelle Bachelet

Tv3 obrirà una corresponsalia pròpia a Amèrica Llatina. En motiu d'això Mònica Terribas va fer un entrevista a Michelle Bachelet, presidenta actual de Xile, per saber el seu punt de vista sobre la situació socio-política a Xile, llatinoamèrica i el món en general. Interessant entrevista i interessant dona política. No arriba a 40'! (enlloc de mirar una peli dolenta d'A3 o de jugar a jocs d'ordinador,etc podeu mirar això ;)).

----------------------------------------------------------------------------------------
Tv3 (the catalan TV) has sent its first own correspondant to South America (we didn't have one until now). To celebrate it Mònica Terribas (a journalist from Catalunya and, actually, the new director of the channel) interviewed the actual president of Chile, Michelle Bachelet, to know her point of vieuw about the socio-politic situation in Chile, latinamerica and the world in general. It is a really interesting interview but also an interesting politian to listen to. The only problem is that it is in Spanish, but for those who can more or less get it it's no longer than 40'! So I encourage you to watch it (instead of a bad movie or Oprah or my Sweet 16!, hehehe). Geniet!

Cafè Rica i l'imperi plataner / Coffee Rica and the banana empire

Al s.XIX els habitants de Costa Rica van descobrir que les seves terres eren ideals pel cultiu de cafè. Van ser el primer país d'Amèrica Central a presentar el gra vermell de cafè, convertint-se ràpidament en el més ric de la zona. La indústria cafetera es va desenvolupar aquí de forma diferent a la resta de centroamèrica. Els petits grangers es van convertir en els principals plantadors mentres els magnats del cafè monopolitzaven el processament, la comercilització i la financiació. L'economia cafetera creà una àmplia xarxa de comerciants amb calés i cultivadors a petita escala; de mentres, a la resta d'Amèrica Central un reduit grup controlaba grans propietats la que treballant agricultors arrendataris.
El comerça del cafè, sense voler, va donar lloc al cultiu de plàtans. Resulta que per poder transportar cafè des de les terres altes a Puerto Limón (Carib) el govern va voler crear un línia de tren, feina que va encarregar a Minor Keith, familiar del magnat ferroviari de EUA.
El projecte va ser un desastre. La malària i els accidents demanaven un canvi constant de mà d'obra. Primer es van contractar als costarriquenses (ticos), després es van portar convictes nordamericans i criats xinos i finalment es van portar esclaus alliberats de Jamaica. En 10 anys es va fer 100km i dos germans de Keith van morir. Per animar-lo el govern li donà 800000 acres de terra al llarg de la ruta i un concessió de 99 anys per dirigir el ferrocarril. El 1890 es va acabar la línia, amb pèrdues.
Keith va començar a plantar plàtans al costat de les vies per alimentar de forma econòmica als seus traballadors. Desesperat per recuperar la inversió va fer enviar uns quants plàtans a EUA. Els consumidors els va encantar la idea i va nèixer així el comerç a gran escala del plàtan a Costa Rica. Finalment Keith es va unir a un altre importador nordamericà i es crear la United Fruit Company ("Yunai" pels ticos). Això va atraure a molts jamaicans, cosa que va canviar la fisonomía ètnica del país i que va provocar conflictes racials.
El 1913 una plaga provinent de Panamà va afectar els cultius bananers de la costa Caribenya, cosa que va fer plagar a la companyía per moure's a la zona del Pacífic, cosa que deixà a molta gent (especialment immigrants jamaicans) en la misèria. Finalment, la Yunai, va perdre el monopoli plataner al país.

Si voleu saber més sobre "la feina feta per la Yunai" en el país i tota llatinoamèrica podeu llegir Mamita Yunai de Carlos Luís Fallas. Jo encara no me l'he llegit (a Costa Rica segur que hi haurà temps!), però si m'he llegit Pura Vida i la Sonrisa de Ariadna de José Maria Mendiluce, i ja ho deixa entreveure. Aquests dos últims llibres són una bona entrada per conèixer la realitat del país, i una mica dilueix la idea que tenim de Costa Rica (la típica amb la postaleta i les platgetes i que tot funciona i ha funcionat sempre a la perfecció).

Més info aquí i aquí.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
In century XIX the inhabitants of Costa Rica discovered that their land was perfect to cultivate coffee. They were the first country of Central America that presented the red coffe seed, becoming the richest region of the area. The industry of coffee developed in a diferent way than the rest of centroamerica. The small farms became the main producers while the magnates of coffee ruled the processing, distribution and financing. The coffee economy created a broad net of rich dealers and farmers at a small scale; in the meanwhile, in the rest of Central America a small group controled the big properties in which workers were contracted.
The coffee business, without wanting to, lead to the cultivoation of bananas. To transport the coffee from the high lands to Puerto Limón (Caribean) the government wanted to creat a train line, task that was delegated to Minor Keith, a familiar of the magnate of rail industry in the USA.
The project was a mess. Malaria and accidents required a constant renovation of workers. The first to be contracted were Costa Rica citizens (ticos), later on nordamerican convicts and chinese breeders and finally liberated slaves from Jamaica. In 10 years only 100km were done and 2 brothers of Keith died. To encourage him the government gave him 800.000 acres of land along the rute and a concession of 99 years to run the rail business. In 1890 the work was finished.
Keith started cultivating banana next to the rail to feed economically his workers. Desperate to get back the money invested he sent some bananas to the USA. People over there liked in a lot and that is how the business of banana at a big scale started in Costa Rica. Finally Keith merged with another northamerican business guy and created the United Fruit Company (known as "Yunai" by ticos). This attracted a lot of people from jamaica, thing that changed the ethnic reality of the country, causing ratial conflicts.
In 1913 a pest from Panama afected the banana cultives in the Caribean Cost. Due to this the Yunai moved to the Pacific area, leaving a lot of people (specially jamaica people) in the misery. Finally the Yunai lost the monopoly in the country.

If you wanna know more about the "work done by the Yunai" in the country and all latin america you can read the book Mamita Yunai, by Carlos Luís Fallas. I didn't read yet (in Costa Rica there will be time for it!), but I have read Pura Vida and La sonrisa de Ariadna by Jose Maria Mendiluce. There you can already start imagining how did it worked. These last 2 books are a good entrance ticket to get to know Costa Rica and its reality. It dilutes the postcard view that a lot of us have about the country: sun, beach, everything works perfectly and has always worked perfectly.

More info (in Spanish) here and here.