Tesis petroleres

Català, castellano, English!
Bones a tots!

Durant aquests mesos he estat escrivint la tesina del master que he estat cursant a Holanda (que per cert ja he acabat i ara torno a Barcelona!). Bé, la qüestió és que aquesta tesina consisteix en fer un revisió de la informació disponible sobre un tema en 5 setmanes. El temps donat no és gaire com per fer una revisió sistemàtica i exhaustiva, però tot i així crec que els resultats són interesants i espero que siguin útils. En el meu cas vaig triar el tema de l'activitat petrolera a l'Amèrica del sud y els efectes en la salut dels indígenes que viuen a les regions afectades. Com que és un tema que m'agradaria que tothom en sabés un mica més doncs he decidit penjar la tesina per internet (de moment només 10 persones la poden baixar...si hi hagués una persona número 11 que m'ho digui i la repenjo!). Espero que si la llegiu la gaudiu! (Sempre podeu anar a la discussió i conclusions directament, hehe). Fins aviat! (en anglés!: aquí).

------------------------------------------------------------------------
Buenas a todos!

Durante estos meses he estado escribiendo la tesina del master que he estado cursando en Holanda (que por cierto ya he acabado y ahora vuelvo a Barcelona!). Bueno, la cuestión es que esta tesina consiste en hacer una revisión de la información disponible sobre un tema en 5 semanas. El tiempo dado no es demasiado como para hacer una revisión sistemática y exhaustiva, pero aun así creo que los resultados son interesantes y espero que sean útiles. En mi caso elegí el tema de la actividad petrolera en América del sur y los efectos en la salud de los indígenas que viven en las regiones afectadas. Como es un tema que me gustaría que todo el mundo supiera un poco más sobre ello pues he decidido colgar la tesina por internet (de momento sólo 10 personas la pueden bajar ... si hubiera una persona número 11 que me lo diga y la recuelgo!). Espero que si deciden leerla la disfruten! (Siempre pueden ir a la discusión y conclusiones directamente, jeje). Hasta pronto! (en inglés!: aquí).

-------------------------------------------------------------------------

Hi to everybody!

During these months I have been writing the thesis of the master that I have been studying in the Netherlands (which by the way I just finished and now I return to Barcelona!). Well, the point is that this thesis consist in a review of available information on a topic in 5 weeks. The time given is not enough to make a systematic and exhaustive review, but still I think the results are interesting and I hope will be useful. In my case I chose the topic of oil activity in South America and the effects on health of indigenous people living in the affected regions. AS I would like everybody to know about this topic a little bit more I decided to hang the thesis in Internet (only 10 people can download it... if there was an 11th person interested in it tell me and I will reupload it!). I hope you enjoy the read! (You can always go directly to the discussion and conclusions, hehe). See you soon! (in English!: here).

Què fi faig jo aquí? / What am I doing here?

Bé, he estat parlant molt de Costa Rica, experiències, etc, però no he parlat del què hi he vingut a fer (i això que ja hi porto més d'un mes). El dilluns vaig cap al nord del país a fer mostreig i he cregut que era un bon moment per explicar-ho (això si tot va bé, perquè porto casi 1/2 mes intentant anar al nord i no hi ha tu tia!: pluges, malaltia, ritme tico...).

Com ja diu el meu perfil estic fent un master de Toxicologia i salut ambiental. Una part del master és un Major project, que li diuen. Doncs bé, això és el que he vingut a fer aquí.

El projecte s'enmarca en el sector de la canya de sucre. Al llarg de l'any hi ha dos èpoques, la de "zafra" (collita) i la de no "zafra". Durant la collita la canya de sucre es talla i en surt una pols coneguda com a "bagazo". Aquesta pols pot estar contaminada amb fongs, bacteries, etc. i en conjunt poden afectar al sistema respiratori i ocular dels treballadors. La idea és mesurar nivells d'exposició i a més mesurar funció pulmonar i passar un cuestionari. D'aquesta manera podrem veure quins nivells són problemàtics pels treballadors i quin tipus de problemes exactament desenvolupen.

D'aquesta manera es pretén, a més, poder millorar les condicions laborals dels treballadors, ja que a partir dels resultats s'intentaran aplicar mesures.

El projecte es farà a la regió de Guanacaste, on hi ha més canya, concretament amb l'empresa CATSA, de la qual ja en vaig parlar en un post anterior (clickeu aquí).

Bé, un cop allà ja us aniré informant de les experiències amb el sucre, la canya, treballadors, etc ;).

Salut!

IRET (Instituto Regional en Sustancias Tóxicas)

------------------------------------------------------------------------------
Well, I've been talking a lot about Costa Rica, experiences, etc, but I haven't talked about what I came to do here (and I've been here for more than a month). On monday I¡m going to the north to start sampling and I thought now it was a good moment to explain what I'm gonna do here (in case everything goes as expected, cos I've been like half a month trying to go to the north, but it looks kind of impossible: tropical storms, disease, tico rythm...).

As I you know I'm studying a master in Toxicology and Environmental health. A part of it is a Major project and that's what I'm doing here.

The project is within the sugar cane field. Along the year there is the harvesting and non-harvesting season. In the harvesting season the sugar cane is grinded and so a lot of dust called bagazo comes out. This bagazo can be contaminated with moulds, bacteria, etc and all these things together can affect the respiratory and ocular systems of the exposed workers. The idea is to measure the exposition levels and also the lung function and handle a questionnaire. In this way we can see which levels are a threat for the workers and exactly which problems do they develop.

On the other hand, the idea is also to improve the working conditions of the workers, since after the study some measures will be applied.

The project will take place in the region of Guanacaste, where a lot of sugar cane companies work in. Actually it will be in collaboration with CATSA company, which I already talked about in another post (click here).

Well, once there I will keep you informed about sugar, canes, workers, etc ;).

Proost!

La ment ens juga malespassades / Our tricky mind

Fa unes setmanes vaig tornar al pis d'Holanda després d'haver passat un mes als Pirineus catalans. Durant aquest temps una companya de pis va estar regant les meves precioses i exhuberants plantes. El dia que vaig tornar vaig trobar a sobre la meva taula un mocador de coll. Vaig preguntar a la meva companya si era seu i em va dir que no, que ho havia trobat a la cuina i que després de preguntar a tothom del pis van deduir que era meu. Total, que vaig pensar "si ningú el reclama, doncs me'l quedo!". Així que efectivament me'l vaig quedar, i aquella mateixa setmana ja el feia servir, ja que m'agradava molt, potser perquè em va sortir gratis. La cosa és que al cap d'uns dies vaig sentir el cas d'una noia que havia agafat polls al Brasil dormint en un hamaca. Llavors vaig pensar que no havia netejat el mocador abans de fer-lo servir (stupid me, per cert!) i que potser tenia polls o qui sap què. Automàticament, vaig començar a sentir picors per tot el meu cap, i com coses movent-se entremig dels meus cabells. Era una tortura, amb la fòbia que tinc jo a aquests animals! i així vaig estar durant dies. La solució era ben fàcil, calia mirar si en tenia o no, però em feia pal preguntar a algú que ho mirés (una mica de vergonya en part), així que m'ho vaig mirar jo mateixa i, efectivament no en tenia. Però, amb el pas dels dies la picor i els moviments pel meu cap no marxaven i m'estava tornant boja. Tot i que jo no havia vist cap poll em quedava el dubte (molt en el fons del meu cervell) de si en tenia o no, així que allà estaven els meus imaginaris polls "erre que erre". Total, que vaig pensar que això era algu psicosomàtic i que la única manera de solucionar-ho era sentir algú altre dir-me: NO TENS POLLS!. Així que vaig demanar a dues companyes (no una, dues!) que m'ho miressin. Em van comfirmar el que ja sabia i...voilà! al cap de dos-tres dies les picors van desaparèixer.

La "moraleja" és que la ment ens pot jugar malespassades, ja sigui en forma psicosomàtica o perdent el control de les nostres emocions. En aquest cas és una situació tonta, ridícula i amb poques conseqüències, però hi ha altres casos en què això pot portar a situacions extremes o a finals fins i tot tràgics, com aquell home als EUA que va matar a la seva filla amagada a l'armari (perquè li volia fer un ensurt), pensant que hi havia un lladre o assassí.

Per tant, controlem les emocions, no ens deixem dominar pel pànic o la paranoia i netegem els mocadors que trobem sobre la taula de la room abans de fer-los servir!!

Salut! ---------------------------------------------------------------------------------------
Some weeks ago I came back to my room in the NL after spending one month in the Catalan Pyrenees. Along this month a roommate watered my fantastic and exuberant plants. The day I came back I found a scarf on my desk. I asked my roommate if it was hers, and she said no. She had found it in the kitchen and had asked everybody in the house. At the end they thought it was mine. So I thought "if no one claims it, I keep it!". So I kept it and the same week I used it, since I liked it a lot, maybe due to the fact that I got it for free. The point is that some days after that I heard about a woman who got lice while sleeping in a hammock in Brasil. Then I realized that I didn't clean the scarf before using it (stupid me, by the way!) and that maybe I got lice or who knows what on my head. Automatically, I started feeling itches on my head and like things moving among my hairs. It was a torture for days, since I have phobia to those animals!. The solution was quite easy, I needed to check if I had them or not, but I didn't feel like asking to anyone (I was kind of ashamed), so I checked myself and, indeed, I didn't have any lice. But, along the days the itchies kept on going on and the movements around my head didn't go away, I was getting crazy. Although I didn't see any louse on my head I still had the doubt (deep in my head) if I really had them or not, so there were my imaginary lice having fun. At the end I thought "it must be something psychosomatic" and the only way to solve it was listening to someone else saying: YOU DO NOT HAVE LICE!!. So I asked two rommates (not one, but two!) if they could check for me. And they comfirmed what I already knew and...voilà! after two-three days the itchies disappeared.

The point is that our mind can be really tricky with us, either with psychosomatic situations or loss of emotional control. In this case the sitatuation was stupid, ridiculous and with no consequences, but there are other cases where this can bring one person to extrem situations or tragic endings, such as the man in the USA who killed her daughter, who was hiding inside a closet (she wanted to scare him), thinking there was a thief or a killer.

Therefore, control your emotions, don't let the panic or paranoia control you and clean the scarves you find on your desk before using them!!

Gezondheid!

"Aliments funcionals" / "Functional foods"

Avui he assistit a un dels seminaris que em toca escoltar per poder obtenir el títol del master. Aquest seminari en concret ha estat organitzat per estudiants de diferents estudis dintre de la facultat de "Life Sciences". Com a tòpic han escollit els anomenats "functional foods" (més info aquí).

Tot i que la definició no està gaire clara si que hi ha uns punts de consens sobre què són els "functional foods": 1) ha de ser menjar, i part d'una dieta normal, 2) ha de tenir efectes favorables clars en el funcionament del cos, més enllà dels seus valors nutricionals, donant com a resultat una millora de la salut, benestar i reducció del risc a patir una malaltia, 3) els efectes favorables del producte s'han d'haver demostrat suficienment. Hi ha tres tipus: els aliments fortificats (per exemple se'ls hi afegeix VIT C), els pro-prebiòtics (rollo Yakult) i els bioactius (com els que tenen el pèptid C12, que ajuda a reduir la pressió arterial, o els antioxidants). En el seminari, que ha durat unes 4h, hi han assistit tan experts en el camp científic, com representants de la indústria alimentària (Unilever en concret), com representats d'institucions públiques lligades al camp. Cada un ha fet la seva "charla" i al final hi ha hagut un debat, en el qual es presentaven unes preguntes al públic, que deia si estava d'acord amb elles o no.
La primera pregunta ha estat: en el futur, els "functional foods" jugaran un paper important en la millora de la salut i la optimització de l'estat físic?. Aquí la resposta ha estat per a tots els gustos. Mentre els estudiants mostraven el seu esceptiscisme el representant d'Unilever apostava per un SÍ ben clar. Al·legant que cada cop la gent té menys temps per cuinar-se i dedicar temps a tot el que és menjar sà i fer exercici...i jo em pregunto: no serà aquest el problema? Realment calen menjars innovadors per poder mantenir un dieta equilibrada i mantenir-nos sans? I com s'ho feien els nostres avis i besavis, pobres...
I això porta a la següent pregunta que s'ha realitzat: les companyies estan millorant la salut pública més que el propi govern?. Aquí la gent ja ha dubtat més, hi havia més defensors del sí. L'argument ha estat que al cap i a la fi les companyies són les que decideixen quin menjar tenim disponible i quin no, i que venent productes beneficiosos per la salut doncs milloren la salut pública, en canvi els governs no.
És cert que ells saben vendre el producte: si menges X et sentiràs millor, més lleuger i content amb tu mateix (és el que volem sentir, no?). En canvi els governs només saben dir: menjar cada dia una mica de tot, 200gr de verdura, 2L aigua, etc. Això no ven, estar clar....
Bé, jo faré servir el mateix argument en contra seva. En els últims anys la obesitat en els països desenvolupats ha augmentat de forma considerable i actualment les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort. En els últims anys la dieta típica mediterrània s'ha vist pervertida per nous productes que aquestes mateixes companyies han posat al mercat (Unilever mateix ens ven la margarina Becel amb esterols vegetals que redueixen el colesterol mentres ens ven els gelats Frigo coneguts per tots, per exemple). Per tant, tal com diuen, ells manen, en certa manera, en el que mengem. Què li queda al consumidor? EDUCACIÓ i SENTIT COMÚ. Hi ha molta gent que no sap què és un proteïna, un polisacàrid, un aminoàcid o un greix saturat i tampoc en saben les funcions en el nostre cos o quins aliments (els de tota la vida, sense tractaments) tenen aquests components. Jo personalment penso que si tothom tingués un mínim de coneixement, la dieta del personal milloraria considerablament i tots aquests productes que ens fan creure que necessitem ja no tindrien sentit. De fet, molts d'aquests aliments són versions "renovades" de menjars de tota la vida que s'han deixat de banda. No sé perquè la gent prefereix beure una cosa xunga en un pot de plàstic per obtenir VIT C enlloc de menjar un kiwi, per exemple.

Michael Pollan diu: "Si estas preocupat per la teva salut, potser hauries d'evitar els productes que diuen que són beneficiosos per la teva salut. Per què? Doncs perquè un aliment amb un anunci reclamant beneficis per a la salut és una indicació clara de que no és realment menjar, i menjar és el que tu vols menjar". Segons ell, com més ens preocupem per la nutrició, menys saludables semblem esdevenir.

Per tant, ull amb el que et vénen, pren-te temps per cuinar i menjar sà i fes servir el sentit comú! (també conegut com la dieta de l'àvia). "Menja menjar, no massa. I sobretot vegetals" (Michael Pollan).

Logo del seminari - seminar logo -------------------------------------------------------------------------------------------

Today I've been to one of the seminars that I need to attend to get my master degree. This one was organized by students of the different master degrees of "Life Sciences". As a topic they chose "functional foods" (more info here).

Tough there is not a clear definition there are some consensus points about what "functional foods" are: 1) It must be food, and part of a normal diet, 2) it must have advantageous effects on body functions beyond its nutritional value, resulting in an improvement state of health/well-being and/or reduction of risk of diseasea, 3) the beneficial effects of a functional food must have been proven sufficiently. There are 3 groups: fortified foods (for instance with added VIT C), pro-prebiotics (such as Yakult) and bioactive foods (like the ones with peptid C12, that helps to reduce blood pressure, or antioxidants). In the seminar, which has last 4h, there were invited experts in the scientific field, representatives of corporations (in this case Unilever) and experts from public institutions related to this field. Each of them gave a speech and finally there's been a debate, where some statements have been presented to the public there, who had to agree or disagree with them.
The first question has been: in the future, the functional foods will play a major role in improving our health and the optimization of fitness?. Here the opinion has been quite diverse. While students showed their sceptiscim the guy from Unilever strongly agreed with it. He said that people have less and less time to spend time on taking care of the diet or doing exercise...and I ask to myself: isn't it the problem maybe? Do we really need innovated foods to have a balanced and healthy died and keep ourselves healthy? Then, how did our grandparents or great-grandparents managed, poor them...
And that brings me to the second question asked in the seminar: are the companies improving public health better than the governments? Here people has hesitated a little bit more, but more people agreed. The argument was that whether we like or not companies are the ones who decide which foods are available and which not, and therefore, by selling healthy stuff to us they improve public health, and the governments don't do that.
True, they know how to sell: if you eat X you'll feel better, lighter and happy with yourself (that's what we want to hear, isn't it?). But the governments only say boring stuff: eat a little bit of everything, 200gr vegetables, 2L water, etc. This clearly doesn't sell.
Well, I'm gonna use this argument against them. The last years obesity has increased in developed countries and nowadays cardiovasculars diseases are the first cause of death. The last years the typical mediterranean diet has been perverted by new products that these companies themselves have put in the market (Unilever itself sells us Becel margarine with plant sterols which reduce colesterol, but in the meanwhile they sell us those great Ola icecreams, for instance). Therefore, as they say, they are controlling, in some way, what we eat. What's left for the consumer? EDUCATION and COMMON SENSE. There is a lot of people who don't know what a protein, polisacharid, aminoacid or satured fat is. And they do not know either the function of them or in which foods (normal ones, whithout treatment) they can be found. I personally think that if everybody had a little bit of knowledge the personal diet would improve and all those products that they tell us we need would not make sense anymore. Actually, those foods are "renewed" versions of foods known for ages that we forgot about. I don't understand why people prefer drinking a strange stuff in a plastic bottle to get VIT C than getting it from a simple kiwi, for instance.

Michael Pollan says: "If you’re concerned about your health, you should probably avoid products that make health claims. Why? Because a health claim on a food product is a strong indication it’s not really food, and food is what you want to eat". According to him, as much we worry about nutrition, less health we seem to become.

So, keep eyes open on what they try to sell you, take your time to cook and eat healthy and use common sense! (also known as grandma experience). "Eat food, not much. Mostly plants" (Michael Pollan).

Funció pulmonar / Lung function

Molt fones,
avui he realitzat la segona "classe" per apendre a realitzar test de funció pulmonar, una de les parts del projecte de la canya de sucre a Costa Rica. La part més important perquè el test surti bé és fer etendre al "pacient" què està fent i com ho ha de fer, evidentment. Però no és fàcil, ja que s'ha de ser molt expressiu i clar. De fet, m'ha fet pensar una mica a un pallasso: expressions clares, poca vergonya i empatisme amb la persona a li qui li estàs explicant. Després de tants anys estudiant per a ser una cèlebra científica hauré d'acabar fent de pallasso :D! fona! (ara el meu avi si que pot estar orgullós de la seva néta, hehe). En fi, pot ser una tasca divertida. I per aquells que sé que no podíeu dormir pensant en si el meu estat pulmonar estava bé o no aquí teniu els resultats (foto)--> estic perfecte! així que ja podeu dormir tranquils.

Explicació gràfic: la línia negra (triangle) representa els valors que per la meva edat, alçada i pes hauria de donar com a mínim, i la línia blava el que realment he obtingut (línia que va per sobre el triangle).--------------------------------------------------------------------------------------
Hi everybody,
today I took my second "class" to learn how to take lung function tests, one of the tasks to do for my project in Costa Rica. The most important part to succeed during the test is to make the patient understand what is he/she doing and how, of course. But it's not easy, since you need to be very expressive and clear. Actually, I thought a little bit like if I was suposed to be a clown: clear expression, no embarrassment and empathy with the person you are talking to. After so many years of studying to become a scientific genius I will end up working as a clown :D! lekker moeder! (now my grandpa can be proud of his grandchild, hehe). Well, it can be a funny thing to do. And for those who I know couldn't sleep thinking if my lung capacity was OK here you have the results (picture)--> I'm fantastic!, so go and sleep deep ;).

Explanation of the graph: the black line (with a triangle shape) is the minimum I should get for my age, height and weight. The blue line is got I actually got (which is the line above the triangle)