(No hi ha accent obert ni c trencada).
Tothom parla de la victoria d'Obama, un fet que quedara marcat en la historia i que tothom recordara per la resta de les seves vides. Pero a mi m'agradaria parlar del discurs de McCain. Em va sorprendre, és més, diria que va ser més bo i tot que el d'Obama.
Mai abans havia sentit un discurs tan "positiu" per part d'un perdedor (de forma aclaparant) d'unes eleccions. Va saber acceptar la derrota, amb honor. I va allargar la ma a Obama sense cap dubte. En quin moment hem sentit un discurs així per part dels nostres polítics, ja sigui d'esquerres o de dretes? MAI! o com a mínim jo era massa jove com per recordar-ho.
Aquí intenten justificar la seva derrota culpant a l'altre, no culpant-se a ells. Aquí intenten ser guanyadors tergiversant els resultats de manera que s'adaptin a les seves necessitats i no ser uns totals perdedors. Aquí no accepten el cop per intentar tirar endavant, treballant pel país, sinó que es posen pedres al fetge i intenten rebentar qualsevol projecte que el govern de torn vulgui dur a terme, sense importar si és bo pel país o no.
I és que hi ha una diferencia entre els americans i nosaltres. Els americans són americans per sobre de tot, sense importar color polític, de pell, o religiós. Aquí no, aquí recordem les petites diferencies a cada moment, i aixo fa que no avancem tan rapid com podríem, ja sigui a nivell de poble, ciutat, regió, comunitat o país.
Així doncs, hi ha moltes coses dels americans que no ens agradaran i que no adoptarem, pero si n'hi ha una que val la pena aplicar-se: el sentiment d'unitat per aconseguir el que, en definitiva tothom vol, un país millor, un vida millor.
---------------------------------------------------------------------------------
Everybody talks about Obama's victory, something that will remain in the books of history and in our memories for the rest of our lives. But I would like to talk about McCain's talk. I was really surprised, indeed, I think it was even better than Obama's one.
Never before I had heard such a "positive" talk from a looser (totally) from an election. He accepted the defeat, with honour. He is gonna support Obama, and no doubt about it. When have you heard one of our politicians from the right or the left (Spanish at least) talking like this? NEVER! or at least not that I can remember. Here they try to justify their defeat blaming the others, not themselves.
Here they try to be winners twisting the results in a way that these results adapt to their needs, not to be total loosers. Here they don't accept the results and try to move on, to work for the country, they just keep on remembering that they lost, and try to boycott any iniciative from the governement, no matter if the project is good or not for the country.
And that is because there is a difference between americans and us. They are americans above all, no matter the colour of the political party, of the skin or of the religion. Here no, here we remember te small differences at every moment, and that stop us to move on as fast as we could, at a village, city, region, community or country level.
Therefore, there are a lot of things from the USA that we don't like and that we won't adopt, but there is one we should apply to ourselves: the feeling of unity to reach what actually everybody wants, a better country, a better life.
El cas d'Stellantis i Leapmotor
Fa 10 mesos
8 comentaris:
El discurs de McCain és un clar exemple de bona política, cosa que a casa nostra no s'estil·la gens. En això els americans ens passen la mà per la cara.
Per cert, el discurs d'Obama guanyador ha estat un copy-paste lamentable, primer símptoma que aquest home serà un bluf (tipus ZP).
Per cert, Mireia, t'he afegit a la meva llista de blogs...
Tot i estar d'acord amb el fons del teu comentari, crec que és important recordar en quines circumstàncies van tenir lloc les eleccions de 2000, als EUA. Les paperetes impossibles de llegir, els dubtes que, durant un mes, van estendre's sobre qui hauria guanyat a Florida... La presidència de Bush ha estat sempre tocada per la sospita d'un procés fraudulent... a la "meca" de la democràcia dels nostres temps!
Dit això, un aplaudiment pel discurs de McCain d'ahir, sí.
Oscar: celebro estar a la teva llista, jo t'afegeixo a la meva ;)
Ferran: és cert, no tot són flors i violes als EUA, ni de bon tros, però diguem que són més pràctics a l'hora de governar, en general.
Amb el teu permís, i tenint en compte que és el tema de la setmana, m'autocitaré
http://descans.blogspot.com/2008/11/radikalisme-ben-ferm.html
EL COMUNISME HA MORT, EL CAPITALISME ESTA TRONTOLLANT I JO HEM COMENÇO A TROBAR MALAMENT.
A vore si amb la caiguda del capitalisme i del socialcomunisme, haurem de tornar al feudalisme.
Jo em demane noble!!
LOBO PRESIDENTA!
Publica un comentari a l'entrada