27/11/08

Notícies / News

Com que no tinc gaire accés a internet ni temps us deixo aquí com un diari d’aquests dies:


22/11/08


Ja fa una setmana que estic per Liberia, a la zona del nord-oest del país. Cada día em llevo a les 5’30h per agafar el bus que porta tots els treballadors des de la ciutat dins a CATSA, la companyia de sucre. El trajecte dura una mitja hora, entre camps buits amb arbres esporàdics, estil la sabana africana pero amb més verd. Per a mi, aquesta ha estat la regió més maca del país, de moment. La llum és maquíssima, sobretot quan es pon el sol, i l’aire és més net (hi ha menys cotxe que al Valle Central). La gent també és molt amable, i de fet si he trobat habitació ha estat gràcies a un treballador dels que va al bus (com que no en tenía vaig començar a parlar amb treballadors del bus a veure si algú tenia habitació lliure, hehe, i va funcionar!). Es pot dir que l’habitació no és gaire luxosa, de fet estava plena de trastos i la van fumigar i arreglar per a mi (la primera nit vaig notar la fumigació un mica, però en fi, tinc habitació). El lloguer em surt per uns 40€, que aquí és molt barat, penseu que per una cosa similar em demanaven 120€! A més, aquí tinc una cuina, tele al menjador i una família amb qui xerrar.


A CATSA la feina va a ritme tico...dilluns en teoria puc començar amb el mostreig si ningú hi posa cap problema. Al llarg de la setmana m’ha passat de tot: programes d’ordinador que no funcionaven per culpa d’un virus (vaig haver de reinstalar windows, etc), cable per transferir dades espatllat (com que és molt especial de l’aparato doncs el vam demanar a San José, però m’han portat un cable erroni), inundacions a la infermeria on hi tenia el material de mostreig per tuberia trencada (material està bé), etc. En fi, sembla com si algú no volgués que comenci l’estudi...però com diuen aquí: todo llegará, no sabemos cuando, pero llegará!


Ahir vaig anar a sopar a casa de l’informàtic de l’empresa, vaig estar amb la seva família, la dona i 3 filles. Gent molt maca i molt interessant. També una excepció dintre de les famílies tiques. M’explico: aquí a CR les famílies estan molt desestructurades, la gran majoria. Les parelles es separen, hi ha moltes infidelitats, hi ha fills d’altres pares (a vegades del tiet), llavors un home té fills amb 3 dones diferents...de manera que a la família acaben sent 40 o més. També hi ha molta mare soltera, això és algu que amb poc temps veus constantment. Crec que el fet de que els nens visquin aquestes experiències amb els seus pares fa que ells tampoc acabin creient molt en el compromís, la parella, família, etc. Però d’altra banda és curiós que les famílies (o part de lo que queda) estan molt unides i s’ajuden molt entre ells, sobretot els fills amb la mare i els nebots, per exemple.


Bé, ara escric des de la meva súper room amb forats a les mosquiteres que he tapat amb paper de cul, a veure si funciona (aquí hi ha una mica de dengue). Suposo això ho publicaré dilluns. Per veure les poques fotos clickeu aquí!


26/11/08


Fa més d’una setmana que estic per aquí. El cap de setmana vaig anar a playa Panamá (m’agraden més les platges del carib, de moment) i el Rincón de la Vieja, un parc genial. Amb moltes possibilitats de fer varies caminades i on un geòleg disfruta com un camell. Això si, hi ha uns bitxos anomenats bocones que m’han deixat les cames com un colador! Són vampirs, jo crec, hehe.


He canviat de casa, doncs a l’altri vaig trobar com 10 “cucarachas” a la meva habitació a mitja nit. Ja n’havia vist un parell per la cuina, i mira, ho podia acceptar (de fet li vaig dir a la dona, per si li interessava matar-les i aquestes coses, hehe, però no va semblar que es preocupés gaire). Total, que 10 bitxots d’aquells com a mascotes doncs no em venien gaire de gust i he trobat una habitació aprop de la companyia, al mig d’un poble rural, on les parets són de guix (abans eren dos fulloles trencades). A més la familia és molt maca, tenen 3 fills (Alfonso, Leo i Vinicio). Tots 3 molt curiosos. Ahir a la nit ja em van preguntar 10000 coses i me’n van explicar 10000 més. La dona de la família també em va ensenyar el poblet, la casa dels germans del seu marit (11) i, és clar, vaig conèixer tota la família, hehe.


Ara ja no em cal llevar-me a les 4’30h (havien canviat l’horari d’entrada, les 6h, i em calia llevar-me d’hora). Ara em llevo a les 5’15h, mitja horeta més sempre s’agraeix. Es pot dir que ara ja sé el que és treballar de sol a sol, hehe (unes 12h cada dia).


El mostreig està sent difícil...els cuestionaris i proves de funció pulmonar van fent però la mesura dels nivells de pols sembla que no vulgui funcionar...les bombes de succió no em funcionen, i mira que les he carregat, descarregat, etc. En fi, així és la ciència! A veure si aviat solucionem el problema...però cal que sigui abans de diumenge, doncs el dia 1 ja comença la zafra i els nivells ja seran massa alts.


Esmorzo a les 6h i com que l’empresa em dóna menjar gratis doncs només tinc opció de menjar gallo pinto (arròs amb frijoles) i ous remenats, sempre amb una mica de macedònia i un suc. Després al dinar també hi ha arròs, com no, carn, verdures, pa i el fresco, una de les coses que més m’agrada d’aquest país (són sucs naturals, però n’hi ha de tota mena, tots molt bons, sobretot el de cas (no KAS, que jo em vaig confondre el primer dia)). Al sopar ja intento menjar alguna cosa més mediterrània, com amanida i tal, però a la casa em miren em cara de: i només això menjaràs?, hehe. La veritat és que es menja moooooolt arròs, a tots els àpats, és impressionant, sort que tenen la papaia que fa baixar el tema.


Com que la setmana que ve comença la zafra aquesta tarda hi ha missa al “ingenio”. Aquesta és una prova més de la religiositat de la zona, jo l’he percebut com molt més accentuada que al Valle Central, però parlant amb l’infermer m’ha dit que no, que al Valle Central són més religiosos...no sé. La família on visc també és molt creient. Pertanyen a una variant del catolicisme, però no em feu dir el nom perquè és molt llarg.

Ara estic escrivint això entre qüestionari i qüestionari, espero aviat arribin més treballadors per anar avançant feina, ja que les bombes avui no han volgut funcionar.


4 hores més tard: ara escric a la nova casa, avui m’han donat “chicharrones” amb amanida, en conjunt el plat es diu “bigorón”. Molt bo! Això si, entre els àpats a l’empresa i aquests sopars que em preparen tornaré tuixona, tuixona (de fet ja ho començo a notar...), però en fi, això com l’economia, tot el que puja baixa, no?? Hehehe.

Bé, per avui crec que ja està. A baix els links per veure fotos:


Per veure fotos del Rincón de la Vieja aquí.

Per veure fotos de Liberia, CATSA i el Paso Tempisque (on visc ara) aquí


--------------------------------------------------------------------------------------------------


As my access to internet is limited here I leave you with a kind of a diary of these days:


22/11/08


It’s been a week since I’m in Liberia, in the north-west area of the country. Everyday I wake up at 5’30h to take the bus which takes the workers to the company from the city to the CATSA, the sugar cane company. The trip takes like 30’, crossing empty fields with some trees once in a while, like an African sabana but greener. To me, this is the most beautiful region of the country, by now. The light is fantastic, specially in the sunset, and the air is cleaner (there are less cars than in the Central Valley). People are really kind, and actually, if I found a room it is thanks to one of the workers of the bus (as I didn’t have room I started talking to workers there in the bus to see if one of them had a free room, and it worked!). The room is not that luxurious, actually it was full of things and they had to use some pesticides to kill some animals there, hehe (the first night I felt the effects of the pesticides, but well, I have a room). The rent is really cheap, only 40€, which here it is cheap…some rooms which were the same as the one now costed me like 120€! On the other hand, here there is a kitchen, tv in the living-room and a family to talk to.


In CATSA work is going with a tico rhythm…Monday I’m supposed to start sampling if no one says no once I get there at 7h in the morning. Along the week I had problems with everything: I had to reinstall windows cos programs were not working due to a virus, the cable to transfer info from the spirometer to the pc broke down (and it is really specific one, so it’s hard to get), were I have my material there were some waters escaping from a plumb, but the material works, etcf. So, it seems someone doesn’t want the project to get started…but as they say here: everything will come, we don’t know when, but it will come!


Yesterday I had a dinner in one of the worker’s house, the informatics’ guy in the company. I was with his family: wife and 3 daughters. They are really nice people and very interesting, also an exception within the tico families. Let me explain: here in CR families have divorced or separated parents, lots of them. Couples separate, they cheat each other, there are children from other fathers (sometimes the uncle), so a man can have children with 3 different women, so at the end they are 40 in the family. Also a lot of single mothers, you can see it soon once you get to CR. I think that the fact children live these experiences brings them to a point where they don’t believe in commitment, couple or marriage, etc. On the other hand familias (or part of them) become like one and they help each other much more than we do I think, specially children, who take care of the mothers once parents divorced, for instance.


Well, now I write from my superroom with holes in the mosquitoe nets, which I fill up with toilet paper, let’s see if it works (there is dengue here, so…). I suppose this I will publish it on Monday.


26/11/08


It’s been more than a week since I got here. In the weekend I went to Panamá beach (I like better caribean ones, by now) and I’ve also been to el Rincón de la Vieja, a really nice park, with a lot of possibilities to walk around, and a geologist there can enjoy him/herself a lot!. But there is an insect called bocón with eats you! Like a vampire, maaaaaaan, I’m full of volcanos, hehehe.


I’ve changed home, since in the other one I found 10 cockroaches in my room in the middle of the night. I already had found 2 in the kitchen and I could stand that (actually I told the woman about it but it looked like she didn’t care too much). So, I didn’t feel like having 10 cockroaches as pets so I looked for a room and I found one near the company, in the middle of a rural village, where the walls are not broken, hehe. Indeed, the family is really nice, with 3 children (Alfonso, Leo i Vinicio). All of them are curious to know more about me, hehe. Yesterday night they asked me 10000 and explained to me 10000 more. The woman of the hose showed me the village, the hosue of his man’s family (who are 11 people), and of course I met the whole family.

I don’t need to wake up at 4’30h anymore (they changed the entrance time to 6h, so I had to wake up early). Now I wake up at 5’15h, half an hour later (30’ can be a lot, hehe). Now I can say I know what it is to work from sun to sun, as we say in Spain (like 12h a day).


The sampling it’s being complicated…questionnaires and lung function testa are going ok but to sample the dust levels we are having problems, pumps are not working, and I’ve charged them and uncharged them, etc. Well, this is science! Let’s see if soon we can solve the problem, but they need to work before Sunday since the harvesting season starts Monday, when dust levels are too high!


I have breakfast at 6h and as food is for free in the company for me I eat there…but then the only option is frijoles, rice, eggs, fruit salad and juice (I eat all to have enough energy, but I’m getting fat, hehe). Later for lunch I eat rice again, of course, meat, vegetables, bread and fresco, one of the things I like the best here in CR (they are fruit juices of different kinds, especially cas ones (not KAS, I misunderstood the first day). For dinner I eat some more mediterranean, like salad, but at home they look at me like: you are only gonna eat that??. They eat so much rice, my god, every meal, it is amazing, they are lucky to have papaya, to help them to evacuate, you know.


As next week zafra is starting (harvesting season) they are gonna celebrate mass this afternoon in the company. This is a prove of how religious they are here, I found Guanacaste more religious but they say the Central Valley is more…I don’t know. The family I live with now is also very religious. They belong to one of these catholic varieties, but don’t ask the name, it is too long.


Now I’m writing between questionnaire and questionnaire, hope soon more workers will come so I can go further with work, since the pumps didn’t want to work.


For hours later: now I’m in the house, today they served me “chicharrones” with salad, the meal is called “bigorón”. Very nice! But if I keep on eating like that I will come back like a cow, man! But well, what goes up goes down, like economy, isn’t it? hehehe


Well, today I’m finished, it’s 8’14pm and I feel like going to bed already. To check pictures of these days click the links below!


Rincón de la Vieja here.

Liberia, CATSA and el Paso Tempisque (where I live now) here

4 comentaris:

Asimetrich ha dit...

ep! bones notícies saber de tu. D'un i do el tute diari que portes, vols dir que per molt que mengis no ho cremes amb tanta activitat? Cuida't!

Josep ha dit...

Una noia de Costa Rica em va dir que el seu país feia per a un home com jo.

Què carai volia dir!?

Ferran ha dit...

El tema de la desestructuració familiar i, paradòjicament, aquest "interès" que percebs en mantenir la família unida, potser es deu al fet religiós: foto el que em sembla (tinc amants i tot plegat), però això sí, que no sigui dit que no mantinc la família unida.
Curiós, en qualsevol cas.

A seguir bé!

Mireia ha dit...

Asimetrich: massa arròs i frijoles com per cremar-ho tot, hehe. A més, com ja he dit, la dona de la casa pateix per mi i em cuina coses ben contundents per sopar...em sap greu dir que no :P.

Josep: no sé, hehe, tu sabràs, suposo...

Ferran: weno, jo crec que simplement entre la família que queda si que hi ha unió (mare-fills o pare-fills) el problema queda més a nivell de parella. El fet religiós no sé si té alguna cosa a veure, jo diria que és més sentiment d'unió o protecció entre el parentiu i els fills.