18/4/09

Fent pa amb la Chili / Doing bread with Chili (not the pepper, hehe)





Bones!


Aquests dies toca la superactualització del blog...Avui parlaré de com es fa el pa “caseru” a El Paso Tempisque. La Chili, germana del pare de la família amb la que vivia, és la que fa el pa cada dijous per després vendre’l a la gent del poble o als treballadors de l’arrossera, que li encarreguen i el seu germà Chico els hi porta.

Els tipus de pa són 5 bàsicament: pan simple, pan dulce, cangrejos, empanadas de queso i pan batido. El dia que jo la vaig ajudar no vam fer pan batido, però consisteix en agafar la massa de pa i afegir-hi uns ous...similar a un pa de pessic. Però no patiu, podreu veure’n fotografies també; una veïna (amb la qual no es porten gaire bé) va aprofitar que tenien el forn calent per portar el seu pan batido.

Bé, el procés comença a les 7h del matí, en la que es barreja la farina (al final vam fer servir 8kg), aigua, margarina vegetal fossa, llevat (per “fornejar” i de la normal) i sal (crec que no m’oblido de res). Es va remenant i massejant la massa en un súper bol, afegint farina segons la textura que volem aconseguir. Un cop la tenim se’n separa una part per fer el pa simple, que vol dir que no porta sucre (aquí la posen sucre a tot, per això hi ha tan diabètic, crec. Si mai veniu a CR demaneu frescos amb poc sucre, sinó morireu de sobredosi, hehe). La massa que separem es posa dins de bosses de plàstic i dins de la nevera per mantenir-la hidratada. Després a la resta de la massa afegim el sucre, crec que era 1kg. D’aquesta massa farem la resta de productes. Vam començar per les empanades, que porten més feina. Primer cal preparar el farcit que consisteix en sucre (més sucre) i formatge rallat, però el formatge és del tipus sec. Bé, un cop es té això es fa una barra amb la part de massa corresponent del diàmetre d’un braç de dona. Després se’n fan talls rodons no gaire grans. Cada un d’aquests talls s’aplana en forma ovalada i després a la part del mig es posa un culleradeta del farcit, es tanca per la meitat s’ajunta el contorn amb els dits i amb una forquilla s’acaba d’apretar (veure fotos per si no sóc clara). Finalment s’enllarda una safata amb la margarina i s’hi col·loquen les empanades.

El següent producte són els cangrejos; cal agafar la gran massa i estirar-la com si fos la massa d’una pizza. Un cop ho tenim es fan 8 talls triangulars. A la base del triangles s’hi posa una mica de farcit i s’enrotlla la massa direcció la punta. Després es torcen les puntes i s’apreten perquè res no s’escapi. Fàcil, no?

Després toca el pan dulce, que consisteix en fer el mateix talls igual que amb les empanades, però enlloc d’aplanar la massa se’n fa xurros que després s’enrotllen com si fos la closca d’un cargol.

Finalment el pan simple, amb el que també fem talls i dels talls en fem xurros que s’aplanen i se n’eixampla la part del mig, fent-li un parell de talls diagonals al mig.

Mentres la Chili, El Palín i jo fem els panets el Chico (aquí tothom té sobrenoms) prepara el forn, fet de fang i amb molts anys d’antiguitat. Primer posa llenya dins del forn fins que esdevé cendra i la retira del forn. Ara el forn es manté calent durant hores i hores per anar fent tant pa com vulguem.

Tot el procés va acabar a les 14h, hora en que vam dinar un bon arròs (of course) amb tonyina, tomàquet i maduro. I a la nit també vaig sopar a la casa, un bon peix fresc fregit amb “tajades” de plàtan. En aquesta casa hi viuen com 9 persones de la família, i abans hi havia viscut fins a 16! Una família ben unida!.


Sóc conscient que les explicacions poden ratllar la negligència, hehe, per això us convido a veure les fotos, clicant a la paraula fotos :D.


P.D: el pa va sortir boníssim!, sobretot el simple, ben cruixent...que bo! I calentóóóóó!

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi babies!


Well, this post is about the day I made bread with Chili, the sister (no the pepper, hehe) of the father of the family I lived with in Guanacaste. She makes it every Thursday to sell it to people in the village or to the rice company workers. There are 5 types of bread she prepares: simple bread, sweet bread, crabs, cheese “empanadas” and shacked bread.

In Catalan I wrote the whole recipe but here I’m lazy to do it in English :P. But as soon we will see each other I can explain you how to do it or we can even do it together ;). I just will say that the process starts at 7h and finishes at 14h more or less and that the bread is done with a traditional oven, with wood; lekker, moeder!.

Check the pictures here!

P.S: the bread was great, specially the simple one! And waaaaaaaaarm!

5 comentaris:

Jordi ha dit...

pos a mi pel cumple m'han regalat una màquina de fer pa... poses l'aigua, la farina i el llevat... esperes 3 horetes i gualaaa! ja tens un pa ben bo! :-)

(clar que no té l'encant de currar-t'ho a mà)

Quan tornis muntem un forn de pa, ok?

Mireia ha dit...

fet! ara només cal buscar el nom del forn ;).

Una abraçada!

Ferran ha dit...

Osti, Mireia, envejo mooolt l'experiència que estàs visquent a CR! Una enveja saníssima, esclar, però... com m'agradaria posar-me a la teva pell durant uns mesos!

I a sobre m'has fet venir gana, llegint tot això i veient les fotos. Malgrat l'hora que és! (tres d'una de la nit)

PS: Oju, hi ha problemes per obrir el teu blog amb l'Explorer. Ahir em va passar el mateix a mi; al final vaig descobrir que era culpa d'un comptador de visites (widgeo). Si et passa el mateix a tu, o a altres lectors de "La lucha sin fin", per solucionar el problema hauràs d'eliminar aquest gadget. Jo ho vaig fer i la cosa es va solucionar automàticament.

Salut.

Mireia ha dit...

HOla Ferran!

Si, fa venir gana veure aquests panets, oi? Hauries de provar les taneles i les rosquillas de setmana santa, creen addicció!

I si, la veritat és que he tingut sort amb l'acollida que he tingut i sobretot la oportunitat de viure amb una familia del lloc com aquesta, ben típica. Si mai vols estar uns dies per Costa Rica potser hi podries anar a viure uns dies ;). Ja m'ho faràs saber!

Merci per l'avís, ja he eliminat el widgeo aquest...és una llàstima perquè així tinc una guia de la gent que visita la pàgina. Però igualment sé que tinc lectors fidels! ;)

Salut!

Ferran ha dit...

Em sembla que t'ho vaig comentar un cop, que CR és un país que em crida molt l'atenció. Potser algún dia...

PS: Si vols un comptador de visites que no doni problemes, passat pel meu blog i mira't el que m'he posat per substituir el widgeo aquell. Algú me'l va recomenar, el que tinc ara, i el cert és que no m'està donant problemes.

Salut!