Ojochal a Cavall / On a horse in Ojochal

Bones a tots/es!!!

Per començar confirmar que estic viva! Reconec fa dies que tenia això aparcat...molta feina, falta de bona connexió a internet, si és que en tenia, i molta calor!, similar a la nostra a ple Agost, amb un sol ben calent! (amb això vull dir peresa per escriure).

Crec que la última publicació va ser a principis de gener...després d’això vaig estar un mes i mig a Guanacaste fent mostreig de nou, després vaig fer una escapada per Nicaragua (serà un altre/s post/s) i ara he passat mitja setmana santa a Guanacaste de nou i he fet una mica més de mostreig durant 5 dies. Aquests 2n i 3r mostreig han estat més fàcils!, en part perquè a l’empresa ja hi havia gent que em coneixia, sobretot els treballadors, i perquè jo també em coneixia millor el lloc. Ahir vaig arribar del nord i ara estic a Heredia de nou per acabar de lligar 4 coses. Puc dir que el treball fet ha valgut la pena, ara encara falta el treball de laboratori i anàlisis de dades, feina que es farà a Holanda, lloc on aniré a parar d’aquí una setmana.

Durant aquests dos mesos que he estat per Guanacaste hi ha hagut feina però també he anat fent cosetes per desconnectar i interactuar amb la gent del lloc. Una de les coses va ser viure l’experiència per excel·lència guanacasteca, que és anar a cavall per les praderes i sobretot “montar el toro”, això si, no pas el Malacrianza, que és el més famós del país.

La família amb la que visc coneix a un home, anomenat Carballito, que cuida una finca a la zona de Ojochal. Un diumenge al matí vam anar cap allà...bé, més que matí diguem que era a ple “solasu” a les 11h. Vam agafar taxi fins a la finca, on el Caraballito ens va preparar 4 cavalls per anar 8 persones. La idea era anar a buscar les vaques que corrien pels prats. Jo anava amb el Dieguín, el germà del pare de la família, per tant em va tocar el darrera...però no portava manta de protecció ni res...en conseqüència se’m va pelar el culet amb la albarda. De tot se n’aprèn :D.

A part de la informació escatològica, dir que el paisatge em recordava molt a la sabana africana. Ara és època seca, i bé que es notava. Només hi faltaven les girafes i els lleons. Enlloc d’això hi havia ocells de tota mena. Si CR és abundant en alguna cosa, és en ocells, crec. Com a mínim jo mai havia vist tants tipus d’ocells diferents.

També vaig provar un fruit que ells anomenen raïm però que només té en comú amb el nostre la forma. El gust i textura no tenen res a veure...i no crec que el vi que se’n fes fos bevible ;).

Després d’hora i mitja vam arribar on hi havia les vaques. Allà vaig poder voltar sola amb el cavall i fins i tot em vaig animar a fer de vaquera, dirigint les vaques cap al prat de nou.

Després vam tornar a la finca, on vam muntar el toro més manso del planeta, ja el nom que té ho diu tot: el Coqueto. Altres noms divertits són: el Four seasons (que originalment és el nom de l’hotel més car de CR), el Manos sucias (té les potes negres), el Aquí me quedo (no deu ser gaire actiu), el Pulgarcito, el Hierbasanta, el Robalito, el Granada, el Gemelo y el Coto. A la casa tenim una vaqueta que es diu Chocotibia...casi no ha crescut per problemes amb l’alletament però crec que ja se la volen jalar, hehehe.

A Costa Rica, sobretot la regió del nord, és tradició la monta de toros, rollo els Cowboys de USA. Cada any, a les festes dels pobles, hi ha competició i tal com he dit abans el Malacrianza és el més desitjat per muntar.

Així doncs, ja vaig fer els primers passos per esdevenir Cowgirl...amb aquest toro tan manso vaig apendre només a pujar sobre els toros, hehehehe.

Fotos aquí.

Demà us ensenyaré la Forneria de El Paso Tempisque, poblet on vivia quan estava a Guanacaste.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi everybody!

To start with, I just want to confirm that I’m still alive! I admit I’ve been disappeared for a while…a lot of work, not good connection to internet, if any, and really hot weather!, similar to the Spanish August, with a really hot sun! (With it I want to say that I was lazy to write).

I think that the last time I wrote something it was January…after that I was a month and a half in Guanacaste doing field work, then I escaped for 10 days to Nicaragua (it will another post), and now I’ve been half of the Easter week in Guanacaste again and I’ve done 5 more days of work. These 2^nd nd 3^rd samplings have been easier partly because workers in the company knew me already this time, and also because I also knew the place. Yesterday I came back from the north and now I’m in Heredia again to prepare everything before I live. I can say that the work done has been good and it’s been worth all the effort and time. Now I still have to do the lab work and data analysis, but this is something that will be done in the NL, place where I will be in a week.

Along these two months that I’ve been to Guanacaste there has been a lot of work but I also managed to enjoy life and disconnect from work. One of the things I’ve done was the most Guanacaste experience, which is riding horses along the fields and above all riding bulls, but not the Malacrianza (could be translated as the Badraised), which is the most famous bull all over the country.

The family I live with knows a man called Carballito that takes care of a “rancho” in a place called Ojochal. One Sunday in the morning…well, more than in the morning we could say it was more under a fucking sun at 11h a.m. We took a taxi to the “rancho”, where Carballito had prepared 4 nice horses for 8 people. The idea was to go to the fields where the cows were running. I was going in the same horse with Dieguín, the brother of the father of the family, so I was going to the back side…but I didn’t have anything to put under my ass, so I finally had my ass peeled. You learn from everything :D.

Scatological information apart, I must say the view remained me totally to the African savanna. Now it is the dry season in CR and you could really notice it. Only giraffes and lions were missing. Instead of that there were several types of birds. If CR has a lot of something this is birds, I think. At least I hadn’t seen so many types of birds before.

Also I tried a kind of fruit which they call grapefruit but it has nothing to do, in taste and texture, with the European grapefruit. And I don’t think the wine from that fruit would be as good as oursJ.

After an hour and a half we arrived where the cows were. There I could ride on my own and I even dare to drive the cows back to the field where they came from. Later on we came back to the “rancho” to ride on a bull, the quietest one on the planet. Actually the name says it all: Coqueto (…..). Other funny names are: Four seasons (it is originally the most expensive hotel in CR), Dirty hands (it has black feet), Here I stay (it may be not really active), Holyherb, Granada and Twin. In Costa Rica, mainly in the northern region, the tradition is to ride bulls, like the cowboys in the US. Every year, when the parties of the each village start, there is a competition, and as I said before people prefer riding on the Malacrianza.

So, I made my first steps to become a Cowgirl…with this such a quiet bull I only learn how to step on the bulls, hehehehe.

Tomorrow I will show you the Bakery of El Paso Tempisque, village where I lived in Guanacaste.

Pictures here.