Una de les escapades per Centre- Amèrica va ser per Nicaragua, un país amb fama de ser perillós per part dels ticos però que en realitat és bastant tranquil, sempre cal vigilar, of course. De fet, pels carrers de ciutats com Granada o León un pot passejar tranquil•lament a les 2h del matí, això si, en certes parts i dos persones millor. La gent és molt amable i curiosa. El país està més ben organitzat del que m’esperava; els parcs nacionals tenen bons guies, tot i que no sempre fan falta, però en algunes ocasions són obligatoris, i tots tenen bona informació sobre la fauna, flora, geologia dels volcans, etc. D’altra banda les ciutats estan força ben cuidades, tot i que en certes parts hi ha molta escombraria tirada...la ciutat més neta és Granada, ja que també és la més turística.
Els meus primers dos dies, un d’arribada i l’altre de voltar, van ser a Managua, una ciutat on no cal estar-hi gaire temps (mig dia?). Al centre històric, tocant al llac, s’hi pot veure el teatre Rubén Darío, el Malecón, una Església, etc. Tampoc vaig poder veure gaire cosa perquè cuidava a dos nens que ràpid es van cansar de voltar, hehe. Una mica més amunt del centre hi ha la estàtua del Sandino amb la Laguna al costat, però jo no el vaig poder visitar perquè aquell dia l’exèrcit estava fent algun tipus d’operació en el bunker que hi ha just a sota...
La ciutat de Managua va patir dos terratrèmols els anys 1931 i 1972 que van deixar tot el centre destruït i des de les hores s’ha construït sense cap tipus d’ordre al llarg d’una gran extensió de terreny fora del centre. Les cases estan totes repartides entre arbres, cosa que la fa una mica encantadora si es veu des de dalt, quan s’arriba amb el bus. Com que no hi ha centre anar per la ciutat perd una mica i a més és la única ciutat de Nicaragua on no és segur ser un turista, ni tan sols de dia. Surt a compte regatejar amb un dels taxistes que et porti des de l’hotel cap a la zona que es desitja visitar. Recordeu que si agafeu un taxi allà ha d’anar totalment buit, ja que a Nicaragua poden pujar a gent pel camí, però a vegades el que acompanya al taxista és un “compinche” del taxista que l’ajuda a atracar a la gent.
A la zona on es poden visitar 4 coses també hi ha un campament que a mi personalment em va impactar de veure. Es tracta de camperols de la regió de Chinandega que fa uns anys van tenir problemes greus de salut degut a l’ús de pesticides en les plantacions de bananeres. Es va demostrar que els pesticides n’eren la causa i hi va haver un llarg judici, el qual van guanyar, però encara no han vist un duro (veure notícia aquí). Els camperols van anar fins a Managua a reivindicar el que els pertoca però ja fa uns anys que són allà i no han pogut aconseguir el que és seu. Ara es dediquen a pidolar pels carrers i a viure en unes barraques que en època de pluja crec que els serveix de poc. Crec que val la pena veure aquest panorama al costat dels milers de cartells populistes del partit Sandinista (FSNL), que és el que actualment està en el govern. Es recorda constantment la revolució sandinista. De fet sembla que l’únic partit existent sigui aquest. I això passa al llarg de tota la regió que vaig visitar, però suposo que la resta del país està igual.
També cal dir que a Nicaragua hi ha dos regions ben marcades a nivell cultural, la del Pacífic (la més coneguda, amb els indígenes que tots ens imaginem quan sentim el nom de Nicaragua) i l’Atlàntica, que és la caribenya. En aquesta última regió no hi vaig poder anar (tan per peles, com per temps, com per la dificultat d’accedir-hi). Allà es parlen moltes més llengües barreja del castellà i l’anglès, com el Rama. La població a més és descendent d’esclaus africans que els anglesos van portar cap allà en el seu moment. De fet hi ha pobles amb noms com Bluefields o amb noms que recorden a les llengües africanes. Una de les cançons més famoses és la de Mayaya, de la qual grups de dansa folklòrica n’han fet un ball, força mogut i animat. I el ball més famós de Nicaragua és el Güegüense, que és una obra de teatre on fan burla als conquistadors espanyols ;). En aquest blog podeu veure els vídeos dels balls corresponents: http://balletmacehuatl.blogspot.com/.
També us deixo una de les cançons més conegudes de Nicaragua, que a més m'agrada molt, especialment la versió de Banda Bassotti, però que no he pogut trobar pel youtube. Us deixo la del Carlos Mejía Godoy, que també és bonica: http://www.youtube.com/watch?v=yp7-nWslZe0.
Pròxima parada, i per tant pròxim post, León!
English version one of these days....maybe :P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada