20/4/09

León jodido! / León fucked up!




Després de Managua vam anar cap a León. Ciutat que originalment es trobava a uns 10km però que degut a l’activitat del volcà Momotombo va quedar destruïda i els seus habitants es van desplaçar a l’actual León. Aquesta és una ciutat amb força moviment en el centre, molts hotels i bars, però conservant l’estil de la ciutat. A la plaça de la catedral un pot seure tranquil·lament i observar els netejadors de sabates (10 córdobas, que equivalen a ½ $), els nens sortint de l’escola i totes les paradetes de records.

A la nit hi ha molt moviment també. Nosaltres vam anar al bar Taquezal, on cada dissabte hi ha concerts i un bon ambient per seure i xerrar. Dijous a la nit també diuen que hi ha molt moviment universitari per la ciutat, però nosaltres vam preferir el terrat de l’hostal El sueño de Meme, des d’on es pot veure tot León amb la frescor de la nit, tan desitjada durant el dia.

A la ciutat el que més es pot visitar són esglésies; n’hi ha a petades! Però hi ha una cosa que supera les esglésies en número, que són les farmàcies. Vam calcular que el ratio era 1:4. Si una val la pena és l’església del Calvari, des d’on es pot tenir una bona vista de la ciutat i els volcans del voltant. També hi ha el CIMAC, que és un parc d’educació ambiental, bàsicament per nens, que pretén rescatar el poc que queda de l’ecosistema del riu que creua la ciutat. A més recrea els diferents ecosistemes que un pot trobar a Nicaragua, explicant-ne la fauna i flora. També s’hi poden veure animals com els garrobos (iguanes), mapachines treient la llengua i cèrvols i una col·lecció d’orquídies.

Després del CIMAC vam tornar al mercat al centre de la ciutat per menjar un bon plat d’arròs, frijoles i carn, com sempre ;). I sota el sol de les 14h de la tarda vam anar al Museo de Mitos y Leyendas, creat per universitaris i situat dins d’una antiga presó de León. En el museu recreen moments de la història de Nicaragua i expliquen llegendes de personatges fantàstics com el Padre sin Cabeza, la Mona, la Llorona, etc (molts d’aquests personatges també es troben a CR). A León també hi ha la casa i museu del famós poeta Rubén Darío, del qual tot el país se’n sent orgullós.

La ciutat és ràpida de visitar però val la pena. També tot el que hi ha al voltant, com la platja de Poneloya i Las Peñitas, tranquil·les fora de temporada, però amb aigües poc Pacífiques.... Allà s’hi arriba amb un bus que fa un trajecte de menys d’1 hora. Hi ha hotels i bars però no en excés. A vegades, sovint, es queden sense llum, però això li dóna el triple d’encant, especialment si la lluna es deixa veure. Un altre lloc que val la pena, i molt, prop de León és el Cerro Negro. Si un té un 4x4 hi pot anar pel seu compte però si no des de León surten tours per 18$ amb guia. Et porten fins al Cerro Negro i fas una caminada amb la explicació pertinent. La pujada és només de 400mts però val la pena per la vista que dóna i per l’activitat volcànica que hi ha. El que fa sentir que has amortitzat els diners és la baixada al llarg de la falda de la muntanya que es fa en uns 5 minuts a través de totes les pedretes volcàniques que formen la muntanya (d’aquí el nom de Cerro Negro). Per uns 10$ més la baixada es pot fer amb taula de snow...això si, si un cau s’hi pela el cul, hehe.

A Nicaragua la cooperació espanyola és present al llarg de tot el territori; tan el CIMAC com el parc del Cerro Negro van rebre finançament, i casi per tot el territori que jo he visitat hi ha projectes de la AECO. També en vaig veure del Japó a la zona de la illa Ometepe i Rivas (un altre post), crec que a canvi de drets de pesca...

Una de les coses que em fa més gràcia és que tant a CR com a Nicaragua m’he trobat gent que em diu: menys mal que ens veu conquistar els espanyols, perquè sinó ara seríem musulmans o vés a saber què. Jo amb cara de moniato, i a vegades amb comentaris, i a vegades sense, depenent de qui sigui el dialogant.

Per cert, lo de León jodido és una expressió/cançó, no té res a veure amb la meva opinió sobre la ciutat :D: http://www.youtube.com/watch?v=YHsFmAGGEKM&feature=related


Fotos aquí.

Bé, pròxim capítol: Granada i els seus voltants.


English, Dutch and Spanish speakers: use the google translator! not the best but good enough :D. Dankje!

2 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ostres, Mireia, entre les teves cròniques, les fotos i ara, també, la música... em falta l'Amèrica Llatina! Hi he de tornar aviat!

Mireia ha dit...

hehe, si, jo trobaré a faltar el ritmo latino y ballar Cumbia y Merengue!