Entendre el món amb Michelle Bachelete / Understanding the world with Michelle Bachelet

Tv3 obrirà una corresponsalia pròpia a Amèrica Llatina. En motiu d'això Mònica Terribas va fer un entrevista a Michelle Bachelet, presidenta actual de Xile, per saber el seu punt de vista sobre la situació socio-política a Xile, llatinoamèrica i el món en general. Interessant entrevista i interessant dona política. No arriba a 40'! (enlloc de mirar una peli dolenta d'A3 o de jugar a jocs d'ordinador,etc podeu mirar això ;)).

----------------------------------------------------------------------------------------
Tv3 (the catalan TV) has sent its first own correspondant to South America (we didn't have one until now). To celebrate it Mònica Terribas (a journalist from Catalunya and, actually, the new director of the channel) interviewed the actual president of Chile, Michelle Bachelet, to know her point of vieuw about the socio-politic situation in Chile, latinamerica and the world in general. It is a really interesting interview but also an interesting politian to listen to. The only problem is that it is in Spanish, but for those who can more or less get it it's no longer than 40'! So I encourage you to watch it (instead of a bad movie or Oprah or my Sweet 16!, hehehe). Geniet!

Cafè Rica i l'imperi plataner / Coffee Rica and the banana empire

Al s.XIX els habitants de Costa Rica van descobrir que les seves terres eren ideals pel cultiu de cafè. Van ser el primer país d'Amèrica Central a presentar el gra vermell de cafè, convertint-se ràpidament en el més ric de la zona. La indústria cafetera es va desenvolupar aquí de forma diferent a la resta de centroamèrica. Els petits grangers es van convertir en els principals plantadors mentres els magnats del cafè monopolitzaven el processament, la comercilització i la financiació. L'economia cafetera creà una àmplia xarxa de comerciants amb calés i cultivadors a petita escala; de mentres, a la resta d'Amèrica Central un reduit grup controlaba grans propietats la que treballant agricultors arrendataris.
El comerça del cafè, sense voler, va donar lloc al cultiu de plàtans. Resulta que per poder transportar cafè des de les terres altes a Puerto Limón (Carib) el govern va voler crear un línia de tren, feina que va encarregar a Minor Keith, familiar del magnat ferroviari de EUA.
El projecte va ser un desastre. La malària i els accidents demanaven un canvi constant de mà d'obra. Primer es van contractar als costarriquenses (ticos), després es van portar convictes nordamericans i criats xinos i finalment es van portar esclaus alliberats de Jamaica. En 10 anys es va fer 100km i dos germans de Keith van morir. Per animar-lo el govern li donà 800000 acres de terra al llarg de la ruta i un concessió de 99 anys per dirigir el ferrocarril. El 1890 es va acabar la línia, amb pèrdues.
Keith va començar a plantar plàtans al costat de les vies per alimentar de forma econòmica als seus traballadors. Desesperat per recuperar la inversió va fer enviar uns quants plàtans a EUA. Els consumidors els va encantar la idea i va nèixer així el comerç a gran escala del plàtan a Costa Rica. Finalment Keith es va unir a un altre importador nordamericà i es crear la United Fruit Company ("Yunai" pels ticos). Això va atraure a molts jamaicans, cosa que va canviar la fisonomía ètnica del país i que va provocar conflictes racials.
El 1913 una plaga provinent de Panamà va afectar els cultius bananers de la costa Caribenya, cosa que va fer plagar a la companyía per moure's a la zona del Pacífic, cosa que deixà a molta gent (especialment immigrants jamaicans) en la misèria. Finalment, la Yunai, va perdre el monopoli plataner al país.

Si voleu saber més sobre "la feina feta per la Yunai" en el país i tota llatinoamèrica podeu llegir Mamita Yunai de Carlos Luís Fallas. Jo encara no me l'he llegit (a Costa Rica segur que hi haurà temps!), però si m'he llegit Pura Vida i la Sonrisa de Ariadna de José Maria Mendiluce, i ja ho deixa entreveure. Aquests dos últims llibres són una bona entrada per conèixer la realitat del país, i una mica dilueix la idea que tenim de Costa Rica (la típica amb la postaleta i les platgetes i que tot funciona i ha funcionat sempre a la perfecció).

Més info aquí i aquí.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
In century XIX the inhabitants of Costa Rica discovered that their land was perfect to cultivate coffee. They were the first country of Central America that presented the red coffe seed, becoming the richest region of the area. The industry of coffee developed in a diferent way than the rest of centroamerica. The small farms became the main producers while the magnates of coffee ruled the processing, distribution and financing. The coffee economy created a broad net of rich dealers and farmers at a small scale; in the meanwhile, in the rest of Central America a small group controled the big properties in which workers were contracted.
The coffee business, without wanting to, lead to the cultivoation of bananas. To transport the coffee from the high lands to Puerto Limón (Caribean) the government wanted to creat a train line, task that was delegated to Minor Keith, a familiar of the magnate of rail industry in the USA.
The project was a mess. Malaria and accidents required a constant renovation of workers. The first to be contracted were Costa Rica citizens (ticos), later on nordamerican convicts and chinese breeders and finally liberated slaves from Jamaica. In 10 years only 100km were done and 2 brothers of Keith died. To encourage him the government gave him 800.000 acres of land along the rute and a concession of 99 years to run the rail business. In 1890 the work was finished.
Keith started cultivating banana next to the rail to feed economically his workers. Desperate to get back the money invested he sent some bananas to the USA. People over there liked in a lot and that is how the business of banana at a big scale started in Costa Rica. Finally Keith merged with another northamerican business guy and created the United Fruit Company (known as "Yunai" by ticos). This attracted a lot of people from jamaica, thing that changed the ethnic reality of the country, causing ratial conflicts.
In 1913 a pest from Panama afected the banana cultives in the Caribean Cost. Due to this the Yunai moved to the Pacific area, leaving a lot of people (specially jamaica people) in the misery. Finally the Yunai lost the monopoly in the country.

If you wanna know more about the "work done by the Yunai" in the country and all latin america you can read the book Mamita Yunai, by Carlos Luís Fallas. I didn't read yet (in Costa Rica there will be time for it!), but I have read Pura Vida and La sonrisa de Ariadna by Jose Maria Mendiluce. There you can already start imagining how did it worked. These last 2 books are a good entrance ticket to get to know Costa Rica and its reality. It dilutes the postcard view that a lot of us have about the country: sun, beach, everything works perfectly and has always worked perfectly.

More info (in Spanish) here and here.

Neteja l'entorn! / Clean the environment!

Molt fones a tots!

Avui, mirant la pàgina de fotografia www.fotonatura.org he descobert aquesta iniciativa de google pels dies 13/14 Octubre: es tracta de muntar un projecte per netejar l'entorn.

La idea s'engloba en el Programa de les Nacions Unides pel Mediambient i es diu "Cap de setmana Internacional de la neteja de l'entorn" que es celebra els dies indicats. Cada neteja registrada serà localitzada per un Google Map perquè altre gent pugui conèixer l'abast de la iniciativa i involucrar-s'hi. T'hi animes?

Si tinc temps i trobo algú altre per Costa Rica hi participo!

------------------------------------------------------------------------------------

Hello everybody!!

Today, while checking this website of photography,www.fotonatura.org , I've discovered this initiative from google that will take place the weekend 13/14 October: it's about creating a project to clean a piece of our planet.

The idea is part of the Program of the UN for the Environment and it's call "International weekend to clean the environment". Each cleaning project will be registered and will be possible to locate via a Google Map so other people can see your project and know more about the initiative, so then maybe the wanna join, do you?

If I have time and someone else to work with I'll do it in Costa Rica :D.

Bona Diada a tothom! / Have a nice Diada! 11/09/08

Fa un any vaig triar el logo del Casal Català a Holanda per celebrar la Diada des de les terres baixes. Aquest any ho vull celebrar fent servir la del Casal Català de Costa Rica, un casal força actiu pel que sembla! Bona Diada a tots i totes. La lluita continua!-----------------------------------------------------------------------------------
Today is the Diada of Catalunya, when we celebrate that the Spanish defeat us some years ago, how funny...if you want more info click here. In this day a lot of activities in the street take place and a lot of catalan people show the catalan flag in their balconies. I actually prefer Saint Jordi's day, is less sad, defenetly.
Well, last year I used the logo from the Catalan House in the Netherlands but this year I'm gonna use the one from the Catalan Costa Rica House, a really active one as far as I've seen! Have a nice Diada :D!

CENTRAL AZUCARERA TEMPISQUE S.A., valors i compromisos

Bé, alternant informació general amb la del viatge aquí us deixo una mica d'informació de la plantació de canya de sucre on estaré treballant.
Ver mapa más grande'>Liberia, regió de Guanacaste. Per més info: www.catsa.net. Pel que diuen a la pàgina web sembla un lloc amb una filosofia interessant!

1) NUESTROS VALORES
RESPETO: Que todas las partes interesadas reconozcan la honestidad, justicia e integridad en nuestras actuaciones.
COMPROMISO: Trabajar con lealtad y disciplina para cumplir lo que ofrecemos.
MEJORA: Que la iniciativa, la creatividad y el trabajo en equipo sean los medios para hacer nuestro trabajo cada día mejor.

2) COMPROMISO SOCIAL

Apoyo Comunitario: Central Azucarera Tempisque S.A, cuenta con 29 años de estar operando en la zona de Guardia de Liberia Guanacaste, ayudando a la economía familiar de los Guanacastecos, con la generación de empleos para todas las comunidades aledañas a nuestras instalaciones. Gracias al compromiso y participación de miles de hombres y mujeres participes de la empresa, hemos crecido y hemos llegado a ser líderes en el sector azucarero del país, su aporte es parte fundamental de nuestro vivir. La empresa por su parte, recompensa el empeño de todos los colaboradores con el mejoramiento de las condiciones de vida de sus trabajadores y sus familias, el compromiso con las comunidades del medio y el sostenimiento de un ambiente armónico que nos permite seguir desarrollando nuestro proceso.

Servicios a la Comunidad: Hemos venido desarrollando durante varios años actividades organizadas para mantener y optimizar las relaciones con la comunidad y las poblaciones vecinas al Ingenio, mencionamos las siguientes.
Desarrollo de programas de mantenimiento y donaciones de materiales para las escuelas de la zona (Palmira, Guardia, Comunidad, Jocotes entre otras); embellecimiento y ornato de Parques de la zona.
Mantenimiento de caminos vecinales de las diferentes poblaciones aledañas.
Patrocinio y participación en Fiestas patronales de las poblaciones circunvecinas
Apoyo a la Universidad de Costa Rica en la realización de la Feria Vocacional que se desarrolla en la Sede Regional Chorotega
Patrocinio de la Feria Científica que desarrolla la Universidad Estatal a Distancia anualmente

Apoyo a la Educación: Programa Mejorando el Aprendizaje de la Matemática
Tomando como una asignatura fundamental para el desarrollo científico y tecnológico de un país, la matemática potencia las capacidades mentales y tiene gran aplicación en los problemas de la vida cotidiana y sirve como auxiliar para el desarrollo de otras ciencias. Se observo que a nivel nacional es la matemática es asignatura que tiene mas bajo desempeño, principalmente en las escuelas ubicadas en las zonas rurales.
Es por esto que CATSA, decide realizar una alianza con la UNED, MEP y otras empresas para financiar los textos y la asesoría a los docentes de las escuelas. En este proyecto se vieron beneficiados 600 niños de los nivel de IV, V y VI año de las escuelas Guardia, Palmira, Belén, Paso Tempisque, Los Jocotes y Comunidad.
Queremos mejorar la actitud del estudiante y docente hacia la Matemática eso es fundamental.

Compromiso con el Ambiente: Programa de Reforestación
Conscientes de la importancia que tiene la protección del medio ambiente y de los problemas que actualmente afrontamos todos los habitantes del planeta por el abuso indiscriminado de los recursos naturales, tales como la deforestación, Central Azucarera Tempisque, S.A., (CATSA), se ha dado la tarea de implementar diversos proyectos en
beneficio del medio ambiente; por ejemplo, el manejo de los subproductos del proceso de fabricación de azúcar:
La cachaza, se utiliza como abono orgánico para las plantaciones de caña;
El bagazo, se usa para la creación de energía eléctrica que se utiliza en todo el proceso de molienda.
Aunado a ello, y con el afán de comprometerse con la protección de los recursos naturales, ha desarrollado un programa de reforestación tanto para la siembra de caña, como para las riberas del río Tempisque y el río Liberia.
El río Tempisque es una de las principales arterias que alimentan y dan vida a toda la Provincia de Guanacaste, en sus márgenes crecen y se desarrollan miles de especies silvestres y comunidades; por ello CATSA decidió desarrollar este proyecto de reforestación.
Se han sembrado 3200 árboles y 1200 árboles más que han sido transplantados de los bosques existentes en las inmediaciones de la compañía; con ellos se espera abarcar aproximadamente dos hectáreas de terreno, distribuidas en diferentes frentes.

Bé, això és el que ells diuen, en uns mesos us dic si és veritat! (espero que si!)

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Well, alternating general information and specific info of my trip I give you some info about the sugar cane plantation where I'll be working.
Ver mapa más grande'>Liberia, region of Guanacaste). More info at: www.catsa.net. From what I read they have an interesting philosophy!

I'm not gonna translate all what this company does but just the basic ideas.

1) First they talk about ethics:

RESPECT: all the interested parts should recognize honestity, justice and integrity in our acts. COMMITMENT: be loyal and disciplined while working to achieve what we are offering. IMPROVEMENT: we want iniciative, creativity and team work to be the tools to improve everyday in our job.

2) They undertake with the society at 3 levels:

- Helping the comunity by helping families' economy of the region of Guanacaste since they are generating job opportunities for people over there. Thanks to the work of these people the company is one of the leaders in the country. In return the company has developed programs to help the communities in several ways: schools, parks, etc.

- To improve the technological and scientific level of the students in that region they also started a program to improve the skills of children in maths, together with other companies.

- Reforestation program to preserve the ecosystem of the Tempisque river, basic for the community there. They also reuse the subproducts of their activities such as bagasse (organic dust) or cachazo for energy or fertilizer.

Well, that's what they say, in some months I'll tell you if it's true! (I hope so!).

Per què "la lucha sin fin"? / Why "la lucha sin fin"?

José Figueres Ferrer, el pare de la democràcia sense armes, es definia a ell mateix com un filòsof granger. Aquest fill d'immigrants catalans cultivadors de cafè va nèixer a Alajuela el 1906. Va anar a estudiar enginyeria a EUA però va dedicar gran part del seu temps a estudiar filosofia política. Figueres va tornar a Costa Rica i muntar el seu cafetal el 1928. Inspirat per les seves lectures, organitzà als centenars de treballadors de la seva finca en una comunitat socialista utópica y anomenà a la seva finca "la lucha sin fin".
En la década de 1940, Figueres es va introduir en la política nacional criticant obertament al president Calderón. Per criticar al president a través d'un programa radiofònic, la polícia va entrar a l'emissora i detení Figueres. Se'l va acusar de feixista i se'l desterrar a Mèxic. En l'exili formà la Lliga Caribenya: un grup d'estudiants i agitadors demócrates de tota Amèrica Central que es van comprometre a derrocar les dictadures militars de la regió. Quan tornà a Costa Rica el van acompanyar 700 integrants de la Lliga amb qui organitzà una protesta contra el poder establert.
Les tropes governamentals van anar a la finca amb la intenció de detenir-lo i desarmar la Lliga, cosa que donar lloc a una guerra civil. El moment havia arribat: l'insignificant filòsof granger era ara un heroi. Figueres sortí victoriós de la breu disputa aprofità el moment per posar sobre la taula la seva visió de la democràcia social a Costa Rica. Quan va disoldre als militars, Figueres va cità a H.G.Wells, qui havia dit: "el futur de la humanitat no pot incloure a les forces armades".

Cadascú tá la seva pròpia lluita, moltes sense fi. La meva, amb aquest blog, és contra la incultura, la injustícia, la incompetència i la comoditat. És una lluita probablement sense fi però no està de menys intentar-ho. T'hi animes?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Figueres Ferrer, father of the democracy free of weapons, defined himself as a philosopher farmer. This son of catalan immigrants, who cultivated coffee was born in Alajuela in 1906. He studied to become engineer in USA but spent a lot of his time in studying philosophy of politics. Figueres came back to Costa Rica and created his own coffee plantation in 1928. Inspired by his lectures, he organized the hundreds of workers of his plantation in an utopic socialist comunity named "la lucha sin fin" (the endless struggle).
In the decade of 1940, Figueres introduced himself into the national politics, critizing without reserve the president Calderón. For these critics via a radio program the police broke into the radio station and arrested him. He was acused of fascist and was exiled to Mexico. There he created the Caribean League: a group of students and democrats agitators from all over Central America. They promised to fight and overthrow the military dictatures around the region. When he returned back to Costa Rica 700 people of the League went with him and they organized a protest against the stablished system.
The troups of the government went to his plantation with the intention of arresting him and dissolve the League, thing that turned into a civil war. The moment had arrived: the insignificant philosopher farmer was a heroe. Figueres won the fight and took profit of the moment to put on the table his own vision of the social democracy in Costa Rica. When the militars were dissolved, Figueres quoted H.G.Wells, who had said: "the futur of the humanity can't include the armed forces".

Everyone of us has his/her own struggle, a lot of them without ending. Mine, with this blog, is against ignorance, injustice, incompetence and convinience. It is probably a struggle without ending but it is worth to try it. Are you in?

Benvinguts / Welcome

Seguint l'exemple d'un vell amic i aprofitant el meu pròxim viatge a Centre Amèrica he decidit començar aquest blog. Un blog que de fet continua la línia que estava prenent en altres punts del ciberespai. En ell, més que explicar les meves aventures per les amèriques, tot i que també hi seran, vull expressar les idees, sentiments i vivències que aquest viatge, i d'altres, despertaran en mi, procés que de fet ja ho ha començat. Al llarg d'aquests últims mesos he estat llegint sobre Costa Rica, ja que sóc de l'opinió que cal conèixer una mica el país de destí abans d'aterrar-hi. I sense haver-hi arribat encara, aquestes idees i sentiments de que parlava ja han començat a deixar-se veure. Lectures que m'han fet pensar, m'han convidat a continuar buscant i que encara em captiven i m'intriguen. Així doncs, vull compartir totes aquestes inquietuds i vivències amb vosaltres, i espero que gaudiu llegint el blog tant com jo espero difrutar escrivint-lo.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Following the example of an old friend and due to my next trip to Center America I decided to start this blog. A blog that actually continues the line started in other spots of the cyberspace. In it, more than explaining my adventures along the continent, although I'm gonna do that too, I wanna express my ideas, feelings and experiences that this trip, and others, will wake up in me, process that actually already started. Along the lasts months I've been reading about Costa Rica, since in my opinion it's good to know a little bit about the place before you land in it. And without being there, these ideas and feelings I was talking about have already started to flourish. These lectures made me think, they've invited me to keep on searching and still they captivate and intrigue me.
Therefore I wanna share all these interests and experiences with you, and I hope you'll enjoy them as much as I will while writing them.