22/10/08

Pura vida / Pure life

Tal com va comentar el Josep en un post anterior hi ha un llibre escrit per José Maria Mendiluce que es diu Pura Vida i que relata molt bé la situació (que amb el temps també ha anat millorant) dels habitants de la zona del Carib tico, la majoria descendents d'esclaus/treballadors jamaiquians. Coincidint amb la meva escapada cap a la zona del carib he rescatat aquest fragment del llibre, un llibre que pot semblar que només parlas sobre sexe i drogues sense control però és molt més que això:

¡Pobres insensatos!. ¡He visto esta escena tantas veces!. La electricidad tiene sus ventajas, claro, pero después, cuando se quieran dar cuenta, ya están atrapados en el engranaje y la jodedera: que si televisión, que si frigoríficos, pero luego se enteran del calendario de pagos aplazados. ¡Y a ver de dónde sacan tanta plata! Y se convierten en esclavos, de otro modo pero de vuelta esclavos, y pasan de la libertad de la pobreza a la esclavitud de la miseria, eso sí, en pantalla y con canales norteamericanos, que sólo les dará ganas de irse, convencidos de que allí todo es posible. Y con la luz, la droga, porque los turistas llegan con la luz y vienen a divertirse y a por droga. Y como la gente necesita dinero para abrir comercios y pagar recibos, pues se pone a tiro de narcos. Empieza la función. Siglos de marihuana de cultivo propio se trasforman en mafias reguladas. Necesitarán dinero. Atarán a los perros que antes eran libres para que guarden las nuevas propiedades. Y para justificar el uso de televisiones, radios, frigoríficos, se quedarán más y más en casa. Cambiarán las costumbres sociales. Los jóvenes querrán irse a la búsqueda del paraíso. Y sólo encontrarán miseria. Y los que se queden, la delicuencia como solución. El pueblo perderá lo más precioso: su libertad. Ingeniero, escéptico y poeta Marvin Jiménez, para servirla - concluyó el personaje dirigiéndose a Ariadna, que se quedó triste y llena de sentimientos contradictorios.
-----------------------------------------------------------------------------------
As Josep mentioned in past post, there is a book writen by José Maria Mendiluce called Pura Vida and that tells the situation (which with time has improved) of the inhabitants in the Caribean area of CR, who are mainly descendants of slaves/workers from Jamaica. As I'm going to the Caribean area these 4 coming days I would like to rescue a fragment of the book, a book that first seems to talk only about sex and drugs, but as you keep on reading you see it is much more than this:

Fool them!. I've seen this scene so many times before. Electricity has its advantatges, of course, but later on, when it's already late, they are caught by the system and the screwed: TV, fridges, but then they know about the term-paying system. And then where do they get the money from to pay all this? And they become slaves, in another way, but slaves, and they go from the freedom of poverty to the slavery of misery, but well, with a screen and northamerican channels, which makes them feel like going away, convinced that in the USA everything is possible.
They will need money. They will tie the dogs who run free before to keep the new properties
And to justify the usage of radios, TV, fridges they will stay more and more at home. They will change their social habits.
Youth will want to go away looking for the paradise. And they will only find misery. And the ones staying, deliquency as a solution. The village will lose the most precious thing: its freedom. Engineer, skeptical and poet Marvin Jiménez, to serve you - said the man talking to Ariadna, who suddenly felt sadness and contradictive feelings.

6 comentaris:

Josep ha dit...

Gran novel·la, tot i que sovint cau en el mite del bon salvatge, el bonisme progre i l'arreglamons universitari.

Xavi ha dit...

Això que diu en el fragment, ben bé és una radiografia d'allò que pateixen els pobres. Però no només, pobres dels països pobres o en vies de desenvolupament, també els pobres d'aquí.

Ferran Porta ha dit...

De fet, el principi del llibre... també parla de "nosaltres", oi? Ja és això el que som, ja: esclaus per tenir, tenir i seguir tenint. Em sembla que estem tots una mica "pallà" :-(

Salut!

Anònim ha dit...

Per eliminar la pobresa, primer cal lluitar contra la corrupció i el caciquisme¡

Albert ha dit...

Ei Mireia! feia temps que no entrava al blog i veig que ja estas fent vida a Costa Rica plenament, jeje. Amb el Victor sen's ha passta pel cap repetir l'experiència de l'any passat i tornar a visitar-te però la cosa està una mica més xunga, jeje.
T'escric desde Mallorca, la meva nova llar i espero que durant els proxims 3 anys, si em donen la FPU. No tinc blog, pero vaig posant de tant en tant coses al facebook i enviant mails.
Un petó molt fort i segueix explicant coses!

Albert

Mireia ha dit...

Josep, potser si que cau una mica en els topics (no l'universitari pk no n'hi ha cap, hehe). Però d'altra banda si que hi ha molt gringo-europeu que vol canviar l'estil de vida de la gent del lloc simplement per un "capritxu", enlloc d'adapart-se ell a la situació. En fi, no parlo més per qui no s'hagi llegit el llibre.


Xavi i Ferran, teniu tota la raó. Al final tots som esclaus d'una manera o altre, el que passa que uns ho pateixen més que d'altres.

I si Pep, la corrupció és el mal principal...com sempre!