23/9/08

Compartir l'amor / Sharing love

Ahir a la nit vaig veure el reportatge d'Entre línies "Compartir l'amor", a TV3. En aquest documental es parla del poliamor, una manera d'entendre les relacions personals on els vincles sentimentals i sexuals es comparteixen amb més d'una persona alhora. Les relacions solen ser de llarga durada i tots els implicats són conscients de la situació i l'accepten.
El tema m'ha donat molt a pensar i, encara que m'ha costat organitzar els meus pensaments i no contradir-me amb els arguments, he volgut plasmar aquí les meves sensacions.


En el documental aparèixen dos casos: el primer és una parella, on l'home comparteix vida amorosa amb una altra dona, i el segon és un solter, en Santi, que té totes les relacions que vol i quan vol.


Segons en Santi, el fet de tenir una única parella és sinònim d'estar controlat i la fidelitat per a ell és una imposició. Però...deixa'm pensar...és realment amor si hi ha control i imposició? Val la pena llavors aquesta relació, no deu ser que simplement no has troba
t la persona adequada? Jo encara diria més, és que en el cas del poliamor no es pot donar aquest control i aquesta imposició, ja no parlo en el camp de la fidelitat, sinó a molts altres nivells?. No sé, els seus arguments no m'acaben de convèncer.
Personalment penso que hi ha molts tipus d'amor: amor als avis, amor als pares, amor als germans, amor als amics, amor al millor amic, a la millor amiga, amor al veí (perquè no?), amor a la parella, i tots aquests amors, al seu torn, tenen diferents tonalitats i intensitats. Potser hi ha gent que sap diferenciar millor aquestes tonali
tats i intensitats o potser, simplement, hi ha gent que té la capacitat de ser fidel, no per imposició, sinó per amor. I aquí, al meu parer, és quan fidelitat i amor van agafats de la mà, sense imposicions, ni obligacions.
Potser aquests poliamorosos, que diuen ser incapços de ser fidels, no han conegut encara la tonalitat o intensitat d'amor adequat per a la parella. O potser, com molt bé podria ser, m'equivoco, ja sigui per inculta, conservadora, o somiatruites, qui sap...i simplement és possible estimar a dos o més parelles alhora de la mateixa manera, sense ser confós amb una amistat molt forta o amb una atracció sexual, també, molt forta.

La vida en parella no hauria de ser un torment, ni un càrrega. Tal com diu Jorge Bucay: "No hay que morir por el otro, sino vivir para disfrutar juntos".
Tot i així, els poliamorosos mereixen el meu respecte en un sentit: l'exercici a nivell personal que representa ser un poliamorós, sobretot en situacions com la del primer cas, on els protagonistes conviuen els tres junts i, és més, tindran un fill plegats. I dic exercici personal perquè no és fàcil no estar gelós de l'altra parella. No és fàcil entendre, o acceptar, que la teva parella et valora tal i com ets i que no et compara en cap cas amb l'altra, i que pel fet d'estar amb una altra persona no et devalua. No crec que jo en fos capaç...
Fotografia / Picture: Amants - Lovers
-------------------------------------------------------------------------------------
Yesterday night I watched a documentary called "Sharing love" on Catalan TV. In this documentary they talked about polylove, a new way of understanding personal relationships, where the love and sexual links take place with more than one person at the same time. The relationships are usually longterm relationships and all the people involved accept the situation.
The topic has made me think a lot and, although it's been difficult to organize my ideas and not to contradict myself, I've wanted to capture here my impressions and opinion.

I will do an introduction about the report so you know what was going on: there are two situations, in the first one there is a couple where the man shares lovelife with another woman, in the second case there is a guy called Santi who has all the relationships he wants and when he wants.

According to Santi, the fact of having one single couple is synonymous of being under control. And fidelity, for him, is an imposition. But...let me think...is it really love if there is control and imposition? Is it worth that relation, or maybe is that you just didn't find the right person? Indeed, can't you find control and imposition in a polylove relationship, I'm not even saying in the field of fidelity, but in many other ways?. I don't know, his arguments do not really convience me.

Personally, I think that there many sorts of love: love for grandparents, love for parents, love for siblings, love for friends, love for you best friend, love for your neigbourgh (why not?), love for the couple, and all these loves, in its turn, have different tonalities and intensities. Maybe there are people who can distiguish better these tonalities and intensities or maybe, there are people with the capacity of being faithful, not by imposition, but for love. And here, from my point of vieuw, is where fidelity and love go together hand in hand, without impositions or obligations.
Maybe those polylovers, who say they can't be faithful, didn't meet yet the right tonality and intensity for the couple. Or maybe, as it could perfectly be, I'm wrong (too ingnorant, conservative or dreamer, who knows...) and it is possible to love two or more people the same way at the same moment, without mixing it with a strong friendship or a also strong sexual attraction.

Being with someone can't be a torture or a burden. As Jorge Bucay says: "You musn't die for the other, but live to enjoy together".
Nevertheless, my respects for those people in one way: the big personal exercise that represents to be a polylover. Especially in cases as the first one, where the 3 people live together, indeed, they will have a baby together. And I say personal exercise since it is not easy not to be jealous of the other polylover. It is not easy to understand, or to accept, that your couple loves you the way you are without comparing you with the other one, and that the fact that he is sharing life with this someone else doesn't represent that you are less for him or her. I think I wouldn't be able to do that...

5 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Hola. Felicitats pel blog, m'ha agradat molt!. Quan dius

"No és fàcil entendre, o acceptar, que la teva parella et valora tal i com ets i que no et compara en cap cas amb l'altra, i que pel fet d'estar amb una altra persona no et devalua. "

Suposo que per entendre-ho s'ha de fer una reflexió similar a la que has fet amb l'amor i la fidelitat. Si està amb tu i amb un altra és perquè en l'altra no pot trobar el que troba en tu i viceversa. Per tant no tindria massa sentit la gelosia, doncs ell mai et compararia amb l'altra, senzillament serieu incomparables ... uf, una mica lios no? jejeje ;). Una abraçada

Mireia ha dit...

Hola Asimetrich,

merci i benvingut també ;).

Si, liós ho és, però el tema ja dóna per ser-ho! Suposo que tens raó amb el tema de la comparació. Però llavors, tornem al tema de que potser no ets la persona indicada...en teoria si t'estimes algú tal com és no et cal anar-ne a buscar una altra perquè la complementi...en fi, cada loco con su tema!
Salut!

Anònim ha dit...

Cada dia m'agraden més els teus comentaris. Amb el d'avui t'has superat!!de veritat que la reflexió que has fet m'ha encantat. La comparteixo totalment
Jo em quedo amb la frase: fidelitat i amor van agafats de la mà, sense imposicions, ni obligacions.

BUHO o altrament dit MUSSOL

Xavi ha dit...

El que vaig veure en el programa és que en els dos casos, la part activa era un home. No sé ben bé com explicar-ho. Segurament hi harà casos on una dona tingui dos amants. Però, casualitat o no, eren dos homes els poliamorosos actius. Potser el hi hagi relació entre el poliamor i la prommiscuitat. I a això en som més tendents els homes. Deprés hi hauria altres combinacions en els casos de bisexuals, gais o lesbianes, conjuntament. En definitiva. Tot ha d'estar permés si és consentit mútuament. I si parlem d'amor... sempre que n'hi hagi pel mig.

Mireia ha dit...

Hola Xavi i benvingut,

cert és que en el programa surt el cas de dos homes, però també deien que la parella de l'home havia tingut prèviament un altre home. Però bé, com a dona que sóc no negaré la teva teoria sobre els mascles, hehe.
I si, cal respectar totes les opcions! això està clar.

Salut!